"Vaig tenir atacs d’ansietat cada cop que pujava al tren després de l'agressió homòfoba"

Els casos coneguts d’intolerància i discriminació contra el col·lectiu LGTBI han crescut en l’últim any. Segons les xifres recollides per l’Observatori Contra l’Homofòbia, el grup més afectat ha estat el d’homes homosexuals, amb 65 incidències notificades a Catalunya, més de la meitat del total. Un dels casos recollits en l’informe és el del Joan Macías, sabadellenc de 23 anys que va ser agredit per la seva orientació sexual a principis d’any. Què va passar? Com recordes aquell episodi? Vaig anar amb una amiga de festa un cap de setmana. Vam sortir des de Sabadell cap a Barcelona per anar a una discoteca. En tornar, vam agafar el tren, ja a primera hora del matí. Estàvem parlant de la nit, fent balanç sobre com havia anat. En un moment de la conversa, es va asseure un noi al davant. I de seguida ens va fer mala espina. La primera reacció va ser dir-li a la meva amiga de marxar. Però ell es va aixecar i ens va començar a intimidar, dient-nos que si havíem dit alguna cosa d’ell. No li havíem dit res. Però va apujar el to. ‘A tu no et pegaré perquè ets una dona, però a tu sí, per maricón’”. Tres amigues d’ell es van posar al mig per intentar mediar. I va començar una discussió. Llavors, el noi va venir cap a mi i em va donar un cop de puny a la cara, fent rebotar el cap contra el seient. No vaig perdre la consciència, però vaig quedar estabornit un moment. Què vas fer després? La discussió continuava amb la meva amiga i jo vaig trucar a la Policia. Vam baixar a la següent parada. Ja a Sabadell, vam anar a l’hospital i, posteriorment, vam presentar una denúncia. Ens van prendre declaració per separat, detallant la situació viscuda. En quin punt es troba ara la denúncia? L’agressor va ser identificat després que en fèssim la descripció. La meva amiga i jo vam anar a la comissaria de Manresa per fer el reconeixement. I el procés continua obert, a l’espera de saber si hi ha un judici. Havies viscut alguna situació similar? Per sort, era la primera vegada que ho havia de viure. I n’has tornat a experimentar alguna? Tampoc. Vas trobar prou eines a la teva disposició per afrontar-ho? En aquell moment, tot es va desencadenar bastant per instint. Vaig seguir tots els passos que em va dir la Policia. Com que va ser una agressió homòfoba i masclista [contra la seva amiga], em van traslladar al Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI) i s’ha fet una tasca coordinada amb Ca l’Enredus. Has necessitat ajuda psicològica? Quan vaig anar al SAI, em van recomanar un psicòleg, facilitat pel mateix servei. Ara encara hi vaig, però a títol personal. Has tingut alguna seqüela psicològica? Ja abans de l’incident, el tren no em generava massa seguretat. Durant els mesos posteriors, vaig tenir atacs d’ansietat cada cop que hi pujava. I intentava evitar-ho. En entrar-hi, em venia una angoixa i tenia la sensació que m’ofegava. Quin consell donaries a algú que es pugui trobar en una situació similar? Si estàs en una situació així, fuig. No et plantegis enfrontar-te amb un agressor. Crec que el millor consell és ser intel·ligent i fer les coses bé. No podem posar-nos al seu nivell.