M. Lluïsa Serra: "El Diari de Sabadell forma part de casa meva"

El Diari de Sabadell i el Centre d’Esports formen part del paisatge a l’habitatge de la M. Lluïsa Serra (82). Àlbums de retalls del Diari conviuen amb tota mena d’estris arlequinats. De fet, acaba de rebre un reconeixement del club per la seva fidelitat com a sòcia amb més de 50 anys d’antiguitat, l’única dona que figura en aquest rànquing. Precisament, el futbol va ser un dels motius de la subscripció al Diari de Sabadell per part del seu pare. “Volia saber totes les notícies relacionades amb el Sabadell. La meva germana i jo anàvem a la vella Creu Alta amb els pares i fins i tot recordo desplaçaments a Osca, Saragossa o València amb un Citroën d’aquells amb la lona que podia ser descapotable”. Quan el pare va morir, fa uns vint anys, la M. Lluïsa va continuar amb la subscripció encara que els primers anys volia que fessin el rebut a nom del seu progenitor “com si fos un petit homenatge”. Assegura que “el Diari forma part de casa meva, és com si fos un familiar més, dona caliu. Si algun dia no el porten per algun problema, el trobo a faltar. Això sí, truco i el mateix dia el tinc. Jo prefereixo llegir el Diari de Sabadell que qualsevol altre perquè el que vull saber són les coses que passen a la meva ciutat. Em posava molt trista quan llegia que tancaven una fàbrica tèxtil per exemple. Per desgràcia, ara ja no en queden”. Lògicament, les pàgines dedicades al Centre d’Esports ocupen un lloc preferent en les seves preferències. “Per a mi tenen un significat especial i un dia vaig fer una petita queixa perquè havien retirat les classificacions. Penso que és una informació important. Estic contenta que tornin a sortir”. Considera que l’evolució del Diari “era necessària, com tot en la vida. Jo puc dir que he viscut tot el procés... Quan les fotos eren en blanc i negre! Tinc molts retalls guardats i també molts records d’altres èpoques del Sabadell. El millor? L’últim ascens a Primera Divisió va ser un fet inoblidable”.

Sagrada Família i Serrat

Només una persona li ha fet perdre’s algun partit del Sabadell a l’Estadi: Joan Manel Serrat. “Un dia va coincidir amb un concert i li vaig demanar a la meva germana anar a veure’l en directe”. També va endur-se una gran sorpresa quan va deixar de treballar al col·legi Sagrada Família després de vint-i-cinc anys fent tasques administratives. “Sabien que m’agradava el Serrat i el van portar a cantar només per a mi al col·legi. Va ser una gran alegria”, recorda.