Yesica Bermúdez: Art, ciència i nutrició en un mos tan dolç com saludable

El seu primer pastís va ser un pa de pessic de pinya. Yesica Bermúdez només tenia 17 anys quan va començar  a interessar-se per la rebosteria i va ser aleshores quan es va adonar que les quantitats de sucre que es posava a un pastís eren “una absoluta barbaritat”. I va començar a explorar nous formats i noves fórmules per elaborar uns dolços més saludables. “I si en lloc de tant sucre faig postres amb verdures?”, es va preguntar. Pastís amb remolatxa, pastanaga, o amb base de carbassó. El que es va convertir en el seu hobby, aviat va començar a aixecar passions.  “La gent em deia que m’hi havia de dedicar. I jo, com m’ho havia de plantejar?”, explica. Havia estudiat comptabilitat i donava per fet que treballaria per sempre més d’allò. Però la passió va guanyar la partida. I ara inaugura la primera botiga ‘online’ de pastisseria saludable amb  un obrador ubicat al barri de la Creu Alta, Yescakes. “La rebosteria és jugar amb fórmules”. Durant un temps, va vendre pastissos a Veneçuela –el seu país d’origen– i la gent quedava meravellada. Des d’aleshores, col·lecciona desenes i desenes de llibres de receptes i fórmules secretes que ella mateixa ha anat perfeccionant any rere any.  Un dels grans regals que va rebre va ser la recepta familiar, amb més de cent anys d’antiguitat, d’un applestrudel –recepta original d’Àustria– que el Vittorio, un senyor que va conèixer de vacances, li va entregar, a paper i amb una cal·ligrafia impecable.

Una aposta per Sabadell

Després de tres anys elaborant el seu bussiness plan, la Yesica decideix obrir el seu negoci amb seu a Sabadell, a la plaça del Taulí. Va ser el seu marit qui la va acabar d’impulsar. “Pel meu aniversari, em va regalar un full de ruta per obrir el meu negoci, va dedicar moltes hores a elaborar-ho”, exposa. També la carrot cake n’és culpable que s’acabés de llançar a la piscina: “Agradava molt, i vaig repartir la recepta a tothom...”, diu, rient. Però ara ja no és la mateixa que fa uns anys. De fet, en les seves creacions busca l’equilibri entre els ingredients, la consciència i la mesura.  Però no tot ha estat un camí fàcil. Per aprendre a fer un bon pastís, ha comès errades. La més recent que recorda va ser quan, per un aniversari, va fer un pastís amb xocolata. Però no va calcular del tot bé i la cobertura es va solidificar. Tant, que no podia tallar el pastís. “Vam haver d’arrencar-ho, va quedar destrossat”. I és aquest el secret: aprendre a base de prova i error.