És certament “una malaltia social”, diu la doctora Carme Prat, neuròloga i especialista en Alzheimer del Parc Taulí de Sabadell. “Afecta tot el nucli familiar proper a la persona que pateix la malaltia”, afegeix. L’Alzheimer té moltes cares i no només afecta la memòria “com tothom pensa”; també produeix desgast motor, canvi de la personalitat, problemes en la parla o desorientació.
Com es diagnostica l’Alzheimer?
Qualsevol persona que vulgui conèixer el seu estat cognitiu ha de passar per un petit cribratge, que acostuma a fer-lo el metge de família, des de l’atenció primària. Necessitem també una prova d’imatge, que acostuma a ser un TAC; i proves analítiques, normalment amb una anàlisi de sang. A partir d’aquí, si es detecta que hi pot haver un deteriorament cognitiu, es deriva la persona a un especialista. Després l’expert fa una exploració neuropsicològica i primer cal saber si el pacient té un deteriorament cognitiu o no. Cal esbrinar si aquest deteriorament és lleu o si ja està en fase de demència. És a dir, en una fase més avançada. Un cop sabem que aquesta persona pot tenir un deteriorament cognitiu busquem quina és la causa. Però en un 60% dels casos de demència, aproximadament, el que hi ha darrere és l’Alzheimer.
Com s’ha comportat l’evolució de la malaltia amb els anys?
Ara no és que hi hagi més casos, sinó que la malaltia es detecta abans. Hi ha més cultura de cuidar-se, de consultar... I també hi ha més estudis que ens permeten fer un diagnòstic més acurat i de forma més ràpida. Ara detectem joves d’inici primerenc, és a dir, per sota dels 65 anys. En aquest cas parlem d’un 8-10% dels casos.
https://www.diaridesabadell.com/2024/09/24/alzheimer-testimoni-parc-tauli-sabadell/I una persona, per exemple, de 35 anys, pot tenir l’Alzheimer?
Sí, n’hem tingut casos. En la majoria dels pacients, però, per una herència genètica. Això es dona en menys d’un 1% dels casos. Precisament, aquests casos que són hereditaris debuten quan les persones són més joves. A part, hi ha una població concreta que pot tenir aquesta malaltia quan és més jove, per exemple, en les persones amb síndrome de Down.
Amb el temps el tractament o la qualitat de vida d’aquestes persones també ha millorat.
Ha millorat, tot i que el tractament que utilitzem és encara el que va sortir fa més de 20 anys. Però sí que és veritat que la gent que pateix aquesta malaltia està més ben tractada pels fàrmacs que utilitzem en conjunt; perquè també s’utilitzen fàrmacs per tractar símptomes com els problemes del son. I després perquè l’entorn també s’ha millorat. S’ha millorat l’abordatge: es fa més estimulació cognitiva i teràpia ocupacional. És a dir, tot el que és abordatge no farmacològic.
Les persones més properes al pacient també pateix greument aquesta malaltia.
És veritat que moltes vegades la malaltia cursa de forma que el pacient no n’és massa conscient. En canvi, els familiars i l’entorn sí que en són, de conscients. Fa que ho passin pitjor. És una malaltia social, en definitiva. Moltes vegades sí que hi ha suport psicològic adreçat a les persones properes.
Quants estadis té la malaltia?
És important saber que l’Alzheimer no només afecta la memòria, com tothom pensa. Ja des de fases inicials es poden veure altres afectacions cognitives. Pot haver-hi pèrdua de memòria, que acostuma a ser el símptoma cardinal, sí; però també hi ha dificultats per trobar les paraules, desorientació, canvis en el comportament i la personalitat... I tot això comporta dificultats per realitzar les tasques quotidianes. Llavors, les últimes fases de la malaltia generen que el pacient sigui molt dependent d’una tercera persona. Sabem que és una malaltia crònica, normalment.
