Sabadell es reafirma en el seu compromís de lluita contra l'amiant, destacant la decisió de bonificar en un 95% l'Impost de Construcció, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a aquells projectes que incloguin la retirada d'amiant. Aquesta mesura busca garantir que les qüestions econòmiques no siguin un impediment, ressaltant l'interès públic, social i de salut que motiva aquesta iniciativa. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va comunicar la decisió amb el propòsit que “les qüestions econòmiques no siguin un impediment” i recalcant el compromís de l’ajuntament, “perquè hi ha un interès públic, social i de salut”. Farrés va remarcar que la ciutat disposarà ben aviat d’un cens complet d’amiant; de fet, només l’últim any s’han extret 60.000 metres quadrats d’aquest material. La meta: el 2028, cap edifici públic amb amiant a les teulades i el 2032, tota la ciutat sense rastre d’aquest element.
La IV Convenció Estatal de l’Amiant va aplegar 200 persones a l’Auditori de la Cambra de Comerç de Sabadell. Entre els assistents: moviments veïnals catalans, representants d’una quinzena de comunitats autònomes i integrants d’administracions públiques. La convocatòria, impulsada per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederación Estatal de Asociaciones Vecinales i els sindicats CCOO i UGT, va posar l’accent en la urgència d’adoptar mesures concretes davant la presència persistent d’amiant en edificis i infraestructures de Catalunya. Les xifres no deixen marge a la interpretació: la Unió Europea estima que fins a 500.000 persones poden morir de càncer causat per l’amiant abans de 2030. A Espanya, tot i la prohibició des de 2002, l’exposició a aquest material provoca entre 1.500 i 3.000 morts anuals.
Durant la convenció, la soprano Maria Hinojosa va dedicar un homenatge a les víctimes, donant visibilitat a la dimensió col·lectiva del problema. Manuel Navas, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, va presentar propostes en tres àmbits: una llei estatal integral que afronti el problema des d’una perspectiva global i incorpori els avenços mèdics més recents; l’impuls de plans d’erradicació des de les autonomies, i la creació de comissions per elaborar un cens exhaustiu de l’amiant existent. A part, va destacar el paper “clau” dels ajuntaments i la necessitat de la “pressió popular i veïnal” per assolir els objectius.
La convenció també va esdevenir punt de trobada per exigir accions més decidides, com ara la posada en marxa d’un registre estatal de grans tenidors, la retirada gradual del fibrociment i l’establiment d’un marc legal que cobreixi totes les víctimes i persones afectades. Jordi Terrades, secretari general d’Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, va afirmar: “El treball dels últims anys dels moviments veïnals ha estat clau per poder identificar les cobertes amiantades a les ciutats” i va anunciar la incorporació de tècnics i la col·laboració amb la UPC per impulsar estudis sobre la gestió de residus.
Andrés Medrano, vicepresident del Consell Comarcal del Vallès Occidental, va situar la qüestió de l’amiant en un marc generacional: “Combatre l'amiant és treballar per la salut pública i fer front a un deute generacional; moltes generacions van patir l’amiant sense saber-ho i hem de trobar solucions i parlar-ne”. Va reclamar la responsabilitat dels titulars de les instal·lacions: “Tot aquell que genera un benefici a partir d’alguna instal·lació amb amiant ha de ser responsable d'aquesta”.
Marta Farrés va valorar el paper de Sabadell, destacant que "liderar esdeveniments que ens fan millors i augmenten la qualitat de vida de les ciutats”. La IV Convenció Estatal de l’Amiant va fer evident la força de la mobilització ciutadana, la coordinació institucional i l’impuls d’actuacions concretes per avançar cap a la desaparició de l’amiant d’espais urbans i industrials a Catalunya.
