Els dies passen
, el fang als carrers del País Valencià es resisteix a marxar i els voluntaris continuen posant-se les mans al cap. Són milers les persones que s'han mobilitzat de punta a punta de l'Estat, i centenars de sabadellencs han tornat a ser abanderats de la solidaritat. Des de les
botigues,
clubs i
entitats que s'han ofert com a
punt de recollida de productes fins a persones que han enviat ajuda humanitària o
s'han calçat les botes per a ajudar
in situ a obrir el pas als pobles afectats pel pas de la DANA. En
Juan Diego Valverde,
Joaquim Montoya,
Toni Robles i la
Janira Moreno ho han viscut en primera persona. Els sabadellencs insisteixen: això no acaba aquí, els pobles necessiten les mans de tothom qui pugui sumar-se abans que el fang s'assequi.
En Juan Diego, també membre de Pimec Sabadell, de l'àrea de Salut i Benestar, va agafar un tren fins a la
Ciutat de les Arts i les Ciències, sense equipació. Pretenia comprar-ho tot allà –botes, roba, material de neteja...–, però es va trobar que no quedava res a les botigues. Va decidir calçar-se unes botes per a protegir-se les sabates i mans a l'obra. Des d'allà, un autobús que els va deixar a kilòmetres del poble on volien arribar, Benetússer. I una hora i mitja a peu. "És un contrast: de la turística València als pobles castigats, arrasats. Portals trencats, camins bruts... impacta la vulnerabilitat de l’ésser humà i també la seva resiliència", exposa Valverde. "Es trigarà mesos a treure tot el fang que hi ha, cal moltíssima ajuda. Quan s'assequi el fang... serà molt difícil treure-ho", adverteix.
[caption id="attachment_322438" align="aligncenter" width="700"]
Valverde, al poble de Benetússer / CEDIDA[/caption]
El mateix crit d'alarma fa Montoya, propietari d'Emme Cafè, que ha marxat a
Catarroja a muntar una carpa i a repartir cafè amb segell sabadellenc. "És un desastre, això trigarà moltíssim. Hi ha gent que marxa a dormir ple de fang perquè no tenen com netejar-ho", apunta, que demana ajuda per a rentar la roba. "No hi ha neveres, rentadores... i necessiten detergent". Al poble no pot entrar cap cotxe, però ells s'ho van poder muntar perquè van entrar darrere de 'Voluntaris València'.
Va estar quatre dies i
va repartir fins a 4.000 cafès només el dissabte. "És increïble com celebraven un cafè calent. Gent gran que plorava quan venia a buscar-ho. No ho hauria imaginat mai", expressa, commocionat. "I, a cada cafè, una història", explica. "La mirada de la gent porta implícit el dolor, un dolor profund que dissimulen amb algun somriure. Ploren per dins", reflexiona el membre de Pimec.
[caption id="attachment_322437" align="aligncenter" width="700"]
Montoya amb alguns voluntaris, a Cartarroja amb la seva carpa de cafè / CEDIDA[/caption]
Una guitarra, rumba i la generació de 'ferro'
El que han viscut allà –asseguren— no surt als mitjans. "Hi ha gent gran, molt gran, que es banya amb galledes, que han de caminar 12 quilòmetres per a arribar a un supermercat. Gent que no té aigua...", expliquen el Toni i la Janira, que van llogar una furgoneta per a omplir-la de medicaments, productes de primera necessitat i d'higiene a Paiporta i Aldaia. Ells no van tenir cap problema per a entrar.
[caption id="attachment_322456" align="aligncenter" width="500"]
La Janira i en Toni, a Sabadell, carregats amb material per a Paiporta i Aldaia / D.S.[/caption]
Han viscut un plat de contrastos. Des de la devastació absoluta a les mostres d'humanitat i fins i tot les expressions d'art i culturals que naixien de forma espontània: una reportera que atura un moment per cantar una rumba, al ritme d'una guitarra que posa en
stand-by la tragèdia. Un home que toca una gralla. Militars que s'abraçaven als voluntaris. Milers de nois joves col·laborant. "
No són la generació de vidre, són de ferro". I la determinació unànime de tothom qui estava al poble. "No paràvem ni tan sols a dinar. Estàvem trencats, treballant, sense pensar en la gana", diu Montoya. "T'oblides de la gana i la set", afegeix Valverde. "Ens donaven les gràcies quasi de genolls", expressa Robles i Moreno.
[caption id="attachment_322436" align="aligncenter" width="490"]
/ CEDIDA[/caption]
Viatge d'anada i de tornada
Els sabadellencs tornen amb el cor encongit. Emocionats pel desastre i esperançats per la resposta de la gent de carrer: "És tan horrible el que ha passat i tan meravellosa la resposta de la gent...", expressen. "
Només el poble salva el poble. Del primer a l'últim". Policies que han acudit al poble sense uniforme, perquè no tenien permís per venir. Gent que ha caminat quilòmetres per fer un cop de mà. O un voluntari que ha agafat vacances a la feina per calçar-se les botes i treballar al fang amb jornades d'unes 16 hores amb la seva màquina.
El viatge de tornada a Sabadell —diuen—, ha estat un còctel d'emocions. Montoya ha perdut dos quilos i Valverde torna amb les mans tallades. Tots dos hi tornaran, han quedat massa coses al tinter. "Hi tornaré quan el poble torni a ser el poble de sempre. Els veïns a qui he ajudat m'han promès una paella.
Tornaré a abraçar-los", diu Valverde. Entre la cruesa i l'esperança.
