Transports Urbans de Sabadell (TUS) ha reconegut treballadors que fa més de 25 anys que treballen a l’empresa de transports urbans. Tota una vida. Un servei que parla de la proximitat i que ha estat testimoni de la transformació de Sabadell. El
Rubén Muñoz,
Manuel García,
Manuel Sánchez i
Francesc Bringueret són
conductors de TUS que han viscut la transformació de la mobilitat a Sabadell.
Els canvis de línia ara es fan prenent un botó: abans havien de canviar el panell de forma manual. Dels seients de fusta al control a temps real de la ubicació de l’autobús. “I ja arriba el futur: els elèctrics, que seran una revolució”, apunta Sánchez. Ells han viscut la revolució de TUS: des de
l’avibus fins a la
tecnologia puntera a bord.
Dos d’ells
–Muñoz i García– ja han rebut el reconeixement, mentre que els seus dos companys ho rebran pròximament. El Francesc recorda amb tendresa conduir durant el Dia Especial de la Ràdio, on es feia un programa en directe des del seu autobús. O un Cap d’Any, que havia de treballar, i una usuària de Can Deu va portar-li raïm per poder celebrar la tradició. Però fins i tot d’abans d’entrar a TUS té bons records: quan llançava caramels, de ben petit, durant la cavalcada de reis.
Una mica més entremaliat era el Rubén, que enganxava a l’autobús del pare
una llufa el dia dels Sants Innocents, i la gent tirava ous a l’autobús. “Com costava després netejar-ho!”.
[caption id="attachment_323146" align="aligncenter" width="700"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
El que sí va ser un caos va ser
el canvi de la pesseta a l’euro. En Manuel García ho recorda molt bé: “Tots estàvem aprenent, usuaris i conductors. Hi ha gent gran que desconfiava fins i tot dels conductors. A vegades, em preguntava jo mateix si havia donat bé el canvi. Alguns volien pagar la meitat del bitllet en euros i la meitat en pessetes”, recorda.
Porten milers i milers de quilòmetres a l’esquena, però més que conductors, són servidors públics: una dona va caure de l’avinguda de Matadepera, era a última hora de la nit, i el Rubén va oferir-se a ajudar-la. “
Som part de Sabadell”.
Manuel García (1990 a TUS): “TUS em va fer descobrir Sabadell”
La seva vida fa arrel a Sabadell des que arriba a TUS. No coneixia absolutament res de Sabadell, però va quedar enamorat de la ciutat i s’hi va instal·lar. Els primers dies havia de memoritzar totes les línies. En 20 dies coneixia Sabadell a la perfecció. “El tracte al públic em fa feliç. Aquí em quedo”, somriu. El Manuel sempre somriu.
Rubén Muñoz (1999) “Quan era nen, viatjava amb el pare”
El pare del Rubén va ser fundador de TUS el 1982, i ell va començar a treballar a la cooperativa fins tenir l’edat de conduir. Fins aleshores, netejava autobusos, feia d’inspector o venia bitllets a la plaça de l’Àngel. “Fa molt més que formo part de TUS”. Amb cinc anys, es passava les tardes al bus, acompanyant el pare.
Francesc Bringueret (2002): “Tinc amistat amb veïns de tots els barris”
Va començar a TUS al servei de neteja, fins a tenir els 21 anys, edat mínima per a conduir autobusos. El seu pare va ser fundador de la cooperativa el 1982, l’any que ell naixia. Fa anys que s’hi dedica: “Tinc amistat amb usuaris de tots els barris”. El 2020 va ser dur: d’agafar 800 persones al dia a només 20. “I una ciutat buida”.
Manuel Sánchez (2004): “El tracte amb la gent és molt maco”
La vocació per la conducció venia induïda pel seu pare, camioner. Recorda amb tendresa una anècdota: un home que va intentar amagar un pastor alemany a un carro per entrar a l’autobús. Ara, el que més valora el Manuel és el tracte amb les persones: “Acabes empatitzant molt amb les persones, s’obren amb tu”.
Fotografies: Víctor Castillo
