El doctor Salvador Navarro Soto ha estat recentment nomenat nou president de l’Associació Espanyola de Cirurgia. Una posició que combinarà amb les seves facetes al costat de l’atenció sanitària i la docència. El doctor Navarro és director del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu del Parc Taulí i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Precisament, al capdavant de l’AEC vetllarà per establir encara més xarxa amb grups de pacients i amb la comunitat educativa, com ha assegurat. Compta amb 141 publicacions indexades i ha participat en 29 projectes subvencionats, 26 capítols de llibre i 178 conferències convidades.
És una fita després d’una gran carrera de fons. Doncs sí. Jo he vist durant tots aquests anys com alguns dels meus grans referents eren nomenats presidents de l’AEC. És un reconeixement de tots els professionals del país, en referència a la feina de molts anys.
T’has marcat algun propòsit, ara al capdavant d’aquesta institució? Nosaltres volem treballar molt en la innovació quirúrgica, que és fonamentalment cap on s’ha d’anar. Això s’ha de fer amb uns criteris molt estrictes de seguretat pels pacients i d’avaluació constant dels resultats. És de les coses més importants. A banda, volem establir més relacions amb els grups de pacients, que ja s’hi treballa molt. També volem tenir una relació més fluida amb les universitats, que això m’és simple. Ara parlo com a cirurgia: les vocacions quirúrgiques cada vegada costa més que apareguin. Pensem que és important encoratjar els estudiants per la cirurgia.
[caption id="attachment_324261" align="aligncenter" width="792"]
El doctor Navarro, el dia del seu nomenament com a nou president de l'AEC / Cedida[/caption]
Quin és el futur més immediat de la cirurgia? Cap on avança? Anem cap a una cirurgia cada cop menys invasiva. L’aparició dels robots ha estat revolucionària. Al Taulí, de fet, en tenim dos. I espero que aviat, probablement, en seran tres. A més, ja s’està treballant en la intel·ligència artificial aplicada, no només a la cirurgia com a especialitat, sinó també dins del mateix quiròfan. Això és el futur.
I quin paper hi jugarà exactament aquesta eina global? S’anirà posant cada vegada més al costat de la medicina. Sobretot, buscant una medicina feta a mida pels malalts. És una eina que considero imparable. Haurà d’entrar en el món mèdic, com entrarà en la nostra vida diària. Recorda una mica a la irrupció de la informàtica, fa anys. Semblava que tindria un paper poc rellevant. I mira. A la intel·ligència artificial no li podem donar l’esquena, en absolut.
En aquest sentit, i amb aquests avenços, el paper del cirurgià està destinat a canviar? No necessàriament. Jo crec que no; i hem de treballar precisament en la fisiopatologia quirúrgica. Els cirurgians han de ser molt bons a l’hora d’entendre bé els conceptes bàsics de la malaltia quirúrgica. I després, evidentment, han de tenir una habilitat tècnica, que és imprescindible. Però és més important saber quan has d’operar i quan no has d’operar. I també controlar la postoperació del malalt. Això és tan important com l’actuació quirúrgica en si mateixa. I això, encara que hi hagi molts avenços, seguirà sent la base de la cirurgia i dependre del cirurgià.
I la formació dels estudiants, s’ha d’adaptar als nous temps? Això sí, però no el grau de Medicina. Al grau de Medicina no ensenyes ningú a ser cirurgià, ensenyes a ser metge. Després, en tot cas, ja escollirà qui vulgui la via quirúrgica.
Un dels mals endèmics de la salut són les llistes d’espera en determinades operacions. Podem reduir-les amb l'evolució de les eines que tenim? Les llargues llistes d’esperar tenen moltíssimes causes i no estan a l’abast d’una societat científica. Podem ajudar, però la societat científica no és qui ha de treballar en això.
