"Soc genetista i, actualment, estic cursant un doctorat dins del grup d’Ecologia de Microbis Marins (EMM) a
l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. La meva tesi busca entendre els mecanismes moleculars que esdevenen durant la degradació de les partícules marines". Així es presenta la
Teresa Porta, investigadora sabadellenca de 25 anys que ha viscut en primera persona una
aventura oceanogràfica que l'ha motivat a indagar sobre alguns dels secrets que s'amaguen al fons de l'oceà.
La científica va fer la carrera a la UAB i, després d'un màster en Genètica i Genòmica a la UB, va començar a analitzar els coralls del Mediterrani. Atreta per la complexitat d'animals amb funcions crucials per al planeta, va experimentar el primer contacte amb el món marítim. "L'oceà té un univers de virus, bacteris i altres microorganismes amb un paper clau per reciclar nutrients i fer que funcionin els cicles biogeoquímics de la Terra".
[caption id="attachment_325751" align="aligncenter" width="1000"]
Teresa Porta, investigadora de Sabadell | David Chao[/caption]
El projecte Micolor-2
El passat mes de maig,
es va embarcar en el projecte Micolor-2, centrat en com els bacteris colonitzen la neu marina -el conjunt de matèria orgànica que es crea a la capa eufòtica de l'oceà i que va caient al fons-.
21 investigadors a bord van recórrer un trajecte des
de Vigo a les Illes Canàries. "Van ser 23 dies molt intensos", diu sobre el viatge amb professionals de diversos centres de recerca. Ella era una de les més joves.
Vinculat al
CSIC, que disposa dels vaixells científics, els membres de l'expedició anaven aturant-se en diferents coordenades per mostrejar el mar. A les set del matí arrencaven la jornada amb les bombes a l'aigua per agafar les mostres, a diferents profunditats. Els dies s'allargaven fins a la mitjanit. "
Pràcticament, no descanses. Es menja bé i hi ha cuiners que fan de tot. Tens estones lliures, però no hi ha cobertura, només un paquet de dades concret. Instagram estava superprohibit. Era una vida 'desintoxicant'. Vam llegir com mai ho havíem fet", riu sobre les tres setmanes en alta mar. "En algun moment és dur, perquè no pots sortir d'allà i jo em marejo molt. Però hi ha un dia que el teu cos diu: no sortirem d'aquí. Al final t'acostumes al vaivé i a veure la gent trontollar pels passadissos. Aprens a treballar així".
[caption id="attachment_325758" align="aligncenter" width="683"]
Bombes d'aigua de l'oceà | Cedida[/caption]
Els resultats del projecte, que té una durada total de quatre anys, encara no es coneixen. "El vaixell té un laboratori a dins, amb congeladors a 80 graus sota zero. Processar les mostres són tasques lentes. Encara no podem determinar què hem trobat". El més important de la campanya, diu, va ser veure l'oceà com un equilibrador de tot el CO2 de l'atmosfera, com un dels pulmons de tot el planeta. "El fitoplàncton fa la fotosíntesi com la vegetació terrestre, i això fa que s'alliberi oxigen a l'atmosfera", exposa sobre el procés.
Nova aventura a Namíbia
La Teresa va accedir a Micolor-2 a través d'una
beca. "Si treballes amb grups de recerca que fan més campanyes, de vegades tens l'opció de col·laborar-hi". El març que ve marxarà a
Namíbia en un nou projecte internacional, amb una elit d'investigadors d'arreu del món. Amb un currículum que no deixa de sumar fites, somia amb el seu propi grup de recerca en el futur. "És compatible a llarg termini fer aquestes expedicions, però és un model deslligat d'una vida canònica i estable. M'ho passo molt bé i m'agrada, però no sé on seré d'aquí a deu anys".
La vida científica a Espanya, lamenta, és
precària, amb sous baixos. La rutina al laboratori equilibra l'exigència de les aventures lluny de casa. "Les campanyes sonen de pel·lícula: base científica al mig del mar. Són molt exhaustives, perquè no hi ha dissabtes ni diumenges. Estàs sempre actiu", precisa. En tornar, diu, ha experimentat una sensació gratificant de poder tancar el cercle. "Tot el que toques al laboratori té una història que tu coneixes".
[caption id="attachment_325755" align="aligncenter" width="1000"]
Un dels moments de l'expedició científica | Cedida[/caption]
Els creuers oceanogràfics són molt cridaners, admet, però ella reivindica també la investigació de molts professionals aplicada als humans, centrada en la salut. En el seu cas, la vocació va aflorar per casualitat. "Sabia que m'agradava molt el mar. Va sortir l'oportunitat de treballar amb coralls i vaig dir: qualsevol animal té ADN. La meva carrera es pot aplicar fora dels humans", rememora. Veure un anunci buscant un doctorant per una tesi en campanyes oceanogràfiques va permetre-li iniciar el camí.
Ara, el seu treball es pot veure plasmat en
un estudi que ha rebut un premi intern de l'ICM. "És una manera de fomentar i resumir què fas de forma clara i tangible. Més que el premi, és interessant com un recurs rellevant per entendre per què les partícules marines són importants", explica. "Demostra que és quelcom que t'agrada i reforça les conviccions", tanca sobre el camí que està recorrent.
