Eduard Fornés, església i món obrer de la mà
“En aquell moment qualsevol cosa que fessis era un acte subversiu”, diu Eduard Fornés (1940), que va ser capellà durant el franquisme. “Havíem arribat a tenir comissaris fent sermons a l’església”, afegeix. El sabadellenc relata que aquell 1 de maig de 1967, “els sindicats ens van convidar a la trobada de Can Deu i vam entendre que ens acceptaven dins del món obrer”. Aquell dia, Fornés recorda que la policia va començar la repressió i es va produir una batalla campal. “Vaig obrir les portes de l’església per acollir la gent; ens van rodejar i ens van tallar llum, telèfon i aigua”, diu. “Una noia va perdre el fill pels forts cops de porra”, lamenta.
Pilar Ramon, una assistent social al costat de la gent
“Jo sempre vaig estar al costat de les persones”, diu Pilar Ramon (1945), que ha treballat tota la vida d’assistent social. “Donava suport a les institucions, legals o bé il·legals, que miraven per les persones i pel desenvolupament comunitari”, comenta. Per això, recorda, sempre es movia entre grups de joves, associacions de veïns o amb gent de la revista de Ca n’Oriac. “Al principi, hi havia gent que et mirava malament pel fet que no era obrera”, comenta. Tots buscaven un objectiu comú, però. “Amb totes aquestes persones vam lluitar plegades i hem acabat sent bons amics i entaulant molt bona relació”, conclou la Pilar.
Dionisio Giménez, amb la càmera i la llibreta al braç
Dionisio Giménez (1947) també va ser part de la lluita antifranquista des de Sabadell, sobretot a través de la fotografia i l’escriptura. “Treballava en una fàbrica, al Ripoll; però m’agradava escriure”, diu. “Vaig acabar treballant a la revista de Ca n’Oriac”, afegeix. Guarda una anècdota que li agrada explicar, de l’any 1976. “Hi havia una assemblea i va quedar tot inundat de policies”. Va pujar a la terrassa d’un edifici per fotografiar-ho. “Aleshores, si la policia t’enganxava que els havies fet una foto et trencava la boca”, adverteix. El van detectar. Quan li van demanar que entregués el carret, els hi va donar. “Però un de buit; i em vaig quedar el bo amb totes les fotos”, conclou.
Juan Ignacio Valdivieso, impulsor del teixit veïnal
“Sabadell partia d’una base de desenvolupament superior”, diu Juan Ignacio Valdivieso (1945). Sempre al costat de les lluites socials. Valdivieso va jugar un paper fonamental d’impuls, articulació i unió del teixit associatiu i veïnal de Sabadell. “A la ciutat, de seguida es van articular moviments de nivell de barris, agrupacions de veïns o institucions culturals i socials”, apunta. “Jo em movia per a totes”, afegeix. El sabadellenc té gravades moltíssimes anècdotes, sobretot de l’1 de maig de 1967. “Hem de recordar la memòria perquè quan desaparegui ens quedarem amb un buit que aprofitaran els sectors reaccionaris”, conclou.
[Fotos: Víctor Castillo] https://www.diaridesabadell.com/2024/12/16/sabadell-franquisme-historia-lluita-antifranquista-vaga-mobilitzacions/
