Els protagonistes de l'any 2024 a Sabadell i al Vallès

24 noms propis per al 2024. Som a les portes d’acomiadar l’any. És moment de fer la vista enrere i reconèixer el paper de les persones que han estat notícia pel seu paper a Sabadell i al Vallès. N’hi ha que treballen per la justícia social, per la defensa dels serveis públics, d’altres que han destacat en terrenys com l’educació, en la protecció del patrimoni inigualable de la nostra ciutat. D’altres contribueixen a fer empresa i crear ocupació, a engrandir el medaller esportiu i el bon nom de la cultura sabadellenca. Tots ells mereixen un reconeixement per engrandir el nom de Sabadell i del Vallès arreu.

Un any més, l’equip que fem el Diari ha tingut dificultats per escollir els noms. No és fàcil fer una selecció entre els 221.564 sabadellencs i els 960.033 vallesans. Hi ha una mà de persones anònimes (i no tan anònimes) posant el seu gra de sorra cada dia per engrandir el nom de Sabadell i del Vallès arreu i que mereixen un reconeixement. 

Volem que aquest llistat també sigui una inspiració per a vosaltres, els lectors del Diari de Sabadell: ara que acomiadem l’any, és un bon moment per pensar en aquelles persones que us han fet la vida més fàcil i que us han acompanyat en tot moment. Hi ha gent magnífica i extraordinària, i els ho hem de dir. En aquestes dates especials i sempre.

Fotos: Víctor Castillo, David Chao, Juanma Peláez i Lluís Franco Textos: Albert Acín, Marc Béjar, Manel Camps R., Sergi G. Reginaldo, Marta Ordóñez, Guillem Plans, Aleix Pujadas, Marc Segarra

Roser Canals

Casa Traveria La merceria Casa Traveria ha rebut enguany el Premi Nacional del Comerç i i Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris. La Roser Canals forma un bon tàndem amb les seves filles, Mariona i Sílvia Pons. Representen la cinquena generació d’un negoci familiar que, de moment, no compta amb relleu generacional. I el premi d’enguany, 144 anys després de l’obertura del seu negoci familiar, representa un reconeixement majúscul a tota la família i el seu llegat. Així ho viuen a la icònica merceria del Centre de Sabadell. Si poguessin demanar un desig per al 2025, seria salut. “Sense salut no podem treballar. Amb salut, podem tirar endavant el negoci i ajudar a qui calgui”, valora la Mariona Pons. Ens hi sumem: us desitgem la mateixa salut que un negoci amb 144 anys d’història!

Mercè Vega

Presidenta FANSA Aquest 2024 ha estat un mal any per als artesans de Nadal de Sabadell. Per primer any en quasi dues dècades, no munten la seva fira a Sabadell per desavinances per la ubicació de les parades. Les vendes havien estat “irrisòries” el 2022 i 2023 a causa del canvi d’ubicació, a la fira del Gas, asseguren els artesans. És per això que reclamaven tant sí com no ser presents al nucli neuràlgic del Nadal a Sabadell. El desig de la Mercè Vega i la resta d’artesans de Sabadell per al 2025 és més que predecible: tornar a la nostra ciutat. Però no volen fer-ho “de qualsevol manera”. “Haurem de tornar al passeig de la Plaça Major. Farem els ajustos que calguin, però no hi ha una altra opció”, sosté Vega. Ella ha pogut trobar un espai a la fira de Terrassa. D’altres, han anat a altres municipis propers. Però també hi ha qui s’ha hagut de quedar a casa. “Hem de tornar”, desitja.

Martí Sanàbria

Cap del Parc de Bombers de Sabadell, jubilat aquest any. El bomber més veterà de Sabadell, Martí Sanabria (1964), s’ha jubilat. Ho ha fet amb un “agraïment immens” a tothom qui l’ha rodejat. “Recordo el meu primer contacte amb Bombers, l’any 1982. A l’estiu, em vaig apuntar a auxiliar forestal. Mai hauria pensat que el 90 entraria com a bomber professional, precisament, a Sabadell. Va ser la millor decisió professional que he pres mai”, diu. Després d’anys d’experiència veient diferents parcs i coneixent professionals d’arreu, el 2019 va ser triat com a cap a Sabadell. “M’ha enriquit molt, també personalment”. Ara, en la nova etapa, vol recuperar passions com viatjar, l’esport i la natura, mantenint l’essència. “Sempre estàs disposat a ajudar. Un bomber no deixa mai de ser-ho!”.

Joaquim Montoya

Voluntari DANA El Joaquim Montoya és una de les centenars de persones de la nostra ciutat que han mostrat la seva part més humana i, amb el pit al descobert i les botes calçades, han ajudat als pobles del País Valencià afectats per la DANA. Ell ha viatjat unes cinc vegades i té previsió de tornar-hi, fins que no es necessiti més ajuda. També altres persones de la ciutat s'hi han bolcat, com la Mònica Escribà o en Juan Diego Valverde. És impossible encabir-los a tots, però ens sumem al reconeixement. En Joaquim afirma haver recuperat la fe en la humanitat després del viscut. “Desitjo que tots continuem ajudant”.

Anna Aran

Directora General de l’hospital Parc Taulí de Sabadell La doctora Anna Aran va assumir la direcció general de l’hospital Parc Taulí l'octubre de l’any 2022, en substitució de Joan Martí, que va deixar el càrrec per jubilació. Tal com va anunciar al Consell de Govern fa unes setmanes, la de Balaguer deixarà el càrrec el pròxim 31 de desembre. Entre les comeses més destacades durant aquests dos anys, al capdavant de la direcció general Aran ha liderat la creació de les noves consultes externes de pediatria i el seu hospital de dia; també la Unitat de Curta Estada d’Urgències, que ha contribuït a donar resposta a la saturació de les urgències. És llicenciada en Medicina per la Universitat de Lleida i especialista en medicina familiar i comunitària. Abans d’assumir el rol del Taulí, Aran va exercir també com a gerent de la Regió Sanitària de Barcelona, entre altres càrrecs de responsabilitat.

Josep Tarrés

Doctor expert en problemes per l'amiant Si hi ha un tema candent que ha marcat l’actualitat informativa aquest 2024 a Sabadell, al Vallès Occidental i al conjunt del país és el problema de l’amiant. Una de les veus que sempre ha liderat la lluita per a la retirada del fibrociment ha estat Josep Tarrés, doctor en Medicina, especialista en pneumologia i expert en malalties provocades per l’amiant. En una entrevista el mes de maig, advertia de les greus conseqüències de l’ús d’un material encara massa present a les nostres ciutats. També a les escoles, sobre les quals demana actuar amb absoluta prioritat. La tasca de Tarrés no ha passat desapercebuda. Després de nombrosos reconeixements, va rebre el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona per la seva trajectòria. Potser, el distintiu que millor defineix el seu prestigi i el respecte guanyat en la professió. Després de jubilar-se oficialment, admet que continua actiu i que la seva feina des d’altres esferes no descansa. “Aquest any ha estat clau per portar al terreny polític el problema. El Govern ha aprovat aquest 2024 la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya. Era un pas molt important”, diu. Amb tot, però, avisa: “hem anat tard i cal destinar més esforços”. Ciutats com Badia esperen que el 2025 sigui clau en aquesta direcció.

Laura Sorolla

Millor nota de la Selectivitat 2024 “Vull viure apreciant profundament els detalls del dia a dia”. És el desig de Cap d’Any que demanarà la sabadellenca Laura Sorolla. El seu nom va començar a sonar a finals de juny, quan es van fer públiques les notes de la Selectivitat de 2024. La Laura va treure un 9,6 a la fase general i un 13,47 amb la nota ponderada; i va convertir-se automàticament en la millor nota de tot Sabadell. “Les meves amigues van veure la meva nota abans que jo, me la van dir i al principi vaig pensar que era una broma”, comentava en una entrevista que li vam fer. “Quan ho vaig veure amb els meus ulls vaig al·lucinar”.  L’exestudiant del Col·legi Sagrada Família ja camina per la vida universitària. Curiosament, a la Laura els resultats no li van fer falta. Estudia Filologia Hispànica a la UAB; una carrera amb una de les notes de tall més baixes. Però al juny tenia clar que volia estudiar aquest grau. La sabadellenca va celebrar la notícia com un mèrit a l’esforç i constància acadèmica. “He de dir que no vaig tancar biblioteques per preparar-me per la ‘sele’ perquè molta de la feina ja la portes feta del batxillerat”, afegia a l’entrevista que li vam fer. Això, en referència a la importància de fer un bon batxillerat.  Patrimoni

Cesc Camps

Comissari d’Arquitectura en Públic del COAC

L’arquitecte sabadellenc Cesc Camps ha sigut el comissari d’Arquitectura en Públic, el conjunt d’activitats amb què la delegació del Vallès del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha volgut obrir-se a la ciutadania amb un programa que “aglutina coneixement, visites, reflexions i oci al voltant de l’espai, el que habitem i el que transitem”. La iniciativa ha tingut el suport de la Fundació Bosch i Cardellach i Camps espera que el 2025 pugui continuar perquè “ens agradaria que a Sabadell, parlar, experimentar, gaudir i comprendre l’arquitectura que tenim i que podríem tenir fos un costum propi de la ciutat”.

Núria Marcet

Arquitecta. Ha rehabilitat ‘els Padres’

En l’àmbit del patrimoni arquitectònic, un dels edificis més cèntrics que ha estat protagonista aquest 2024 ha sigut l’església de l’Immaculat Cor de Maria, ‘els Padres’, a la plaça del Doctor Robert. La seva façana ha estat rehabilitada i ha tornat al color gris original, sota la direcció de l’arquitecta Núria Marcet. La sabadellenca destaca que “cada vegada més es percep una major sensibilitat per a la restauració del patrimoni i la rehabilitació d’habitatges, tant per part de la ciutadania com dels professionals, cosa que ajuda a preservar i a conviure amb la nostra història”. El 2025 espera poder continuar gaudint de l’arquitectura, especialment en els àmbits del patrimoni i la rehabilitació, i “seguir aprenent i poder créixer treballant en equip”. 

Diners, ens i emprenedors

Miquel Martí

Deixa la presidència del grup Moventia

El sabadellenc Miquel Martí Escursell deixa la presidència de Moventia després de divuit anys com a primer executiu de la multinacional familiar i prop de cinquanta anys com a part de l’organització. Martí Escursell continuarà vinculat a la companyia centenària nascuda a Sabadell en qualitat de president d’honor i també continuarà exercint importants rols en el sector de la mobilitat i institucions del teixit econòmic de Catalunya. A partir de l’1 de gener del 2025, el seu germà Josep Maria Martí Escursell, tercera generació, serà el nou president del grup. El nou president executiu, que és membre del Consell d’Administració de Moventia, compta amb una sòlida trajectòria professional de més de trenta-cinc anys al sector. 

Josep Oliu

25 anys al capdavant del Banc Sabadell

El banquer sabadellenc Josep Oliu ha celebrat aquest 2024 vint-i-cinc anys de presidència al Banc Sabadell, després d’agafar el relleu de Joan Corominas el desembre del 1999. Un any en què l’entitat tanca un 2024 històric, amb guanys mai obtinguts en els seus més de 140 anys.

Alhora, aquest any, Oliu també ha estat nomenat president de la Fundació de l’entitat, agafant el relleu de Miquel Molins, convertint-se així essent el quart president, i el tercer sabadellenc, des de la seva creació, ara fa trenta anys, l’any 1994.  Amb aquest relleu al capdavant, el president sabadellenc reforça el compromís del Banc amb la Fundació i amb el desenvolupament de les activitats, de foment de la cultura, la investigació i el talent jove. En aquesta línia, recentment es va anunciar el projecte Sabadell Centre Cultura, un nou espai al centre de la ciutat on l’entitat exposarà 500 obres de la Col·lecció d’Art del Banc, una de les més importants d’Espanya.

Gabriel Torras

Punt final a més de 45 anys a la direcció del Centre Metal·lúrgic

“Vaig entrar amb una llibreta i un bolígraf i surto amb la intel·ligència artificial”, explica l’economista sabadellenc Gabriel Torras. Aquest 2024, l’exdirector general del Centre Metal·lúrgic ha posat punt final a més de quaranta-cinc anys a la direcció de la patronal, més de quatre dècades, en les que ha negociat 19 convenis col·lectius del metall: “Ha estat apassionant. Estic satisfet del que avui és el Centre, amb una proposta de valor per a les empreses ben definida, que va més enllà de l’àmbit laboral, perquè les empreses se sentin acompanyades en totes les seves àrees”, explica, satisfet, Torras. El paper que va tenir el Centre Metal·lúrgic durant la pandèmia (van repartir més de 700.000 mascaretes), la inauguració de la nova seu de la patronal, a la Casa Guasch, o els diversos gremis que en els darrers anys s’han volgut incorporar a la patronal, són algunes de les actuacions de les quals Torras se’n sent més orgullós: “Això és l’èxit i la bona feina que han fet els presidents, les juntes i el personal de la ‘casa’ al llarg d’aquests anys, i que avui continua essent així”, afirma, Torras, qui malgrat el pas al costat, continuarà donant un cop de mà a la patronal.

Cultura i oci

Canalla Saballuts

Són el futur de l’entitat, que encara reptes per créixer

Els Saballuts han celebrat 30 anys com a colla el 2024. L’efemèride fa mirar el passat, però sobretot el futur. Per això, fem un reconeixement a la canalla, que són l’endemà dels castells a la ciutat. “La canalla és el nostre motor. La seva il·lusió, les ganes i el compromís fa que no tinguem límits”, comenta el cap de colla, Joan Carles Sánchez.

Els Saballuts volen aprofitar l’embranzida i tornar a fer la clàssica de 8 i el 7d8. A més, un dels objectius de 2025 serà el 5d8. Un altre dels propòsits és “tenir més gent a assajos i actuacions”, a banda de ser més presents a la ciutat. I és possible que hi hagi alguna sorpresa lluny de casa.

Roc Casagran

L'escriptor ha guanyat el 65è premi Sant Jordi de novel·la

Ha estat un final d’any emocionant per a Roc Casagran. L’escriptor i professor s’ha emportat un dels guardons més importants de la literatura catalana, el 65è Premi Sant Jordi de novel·la, per ‘Somiàvem una illa’. L’obra es publicarà el 18 de febrer amb el segell Univers.

Él retorn a la novel·la de Casagran, que havia publicat ‘Direm nosaltres’ el 2018.

Dotat amb 60.000 euros, el premi l’han guanyat escriptors com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Baltasar Porcel, Montserrat Roig i Carme Riera. 

“Vertigen” és la paraula amb què l’escriptor sintetitza el que va sentir en el moment de saber que guanyava el Sant Jordi, que li permetrà arribar a més gent.  A la Nit de Santa Llúcia, després de recolli el guardó, Casagran va pronunciar: “Somiem que cada cop siguem més els que, de manera individual, prenguem iniciatives a favor de la llengua. No canviem d’idioma. Sense llengua no som res”.

El desig que ens trasllada per a 2025 va en la mateixa línia: “Que sigui possible viure plenament en català”.

Engruna Teatre

Companyia d’arts escèniques

Engruna Teatre és una companyia formada principalment per dones que expliquen històries que sedueixen i emocionen, amb la música i la poesia visual sempre presents. Aquest any, han guanyat un Premi Butaca i un Premi Teatre Barcelona per ‘Dins del cor del món’. El seu desig per a 2025 és triple: “Que tots els infants del món puguin viure experiències artístiques enriquidores. Que els Reis ens continuïn portant imaginació per crear espectacles màgics. I que a les institucions i programadors, els portin valentia per fer programacions de teatre familiar valentes i arriscades que parlin de temes compromesos”.

Òscar Lanuza

Director general de Fundació Òpera a Catalunya

L’òpera sabadellenca ha aconseguit un gran èxit internacional el 2024. La Fundació Òpera a Catalunya el juliol passat seduir els espectadors del festival de Saaremaa, un dels esdeveniments operístics més importants d’Europa i una de les cites culturals d’Estònia per excel·lència.

Milers de persones, autoritats locals i nacionals, ambaixadors i representants d’arreu van acreditar la qualitat de l’òpera amb arrels a la nostra ciutat, que va desplegar 7 espectacles en només 5 dies: ‘Tosca’ i ‘Manon Lescaut’ de Puccini, ‘Carmen’ de Bizet (en una versió adaptada de l’òpera que va incorporar ballet flamenc), ‘Il trovatore’ de Verdi i una Gala lírica d’òpera i sarsuela.

Va ser una incursió de la Fundació Òpera a Catalunya que transcendeix el seu tarannà fundacional, la seva raó de ser, però que acredita sobradament la seva capacitat d’adaptació i la flexibilitat per assumir reptes. Tant el director general de la FOC, Òscar Lanuza, com la resta de l’equip, van veure clara l’oportunitat i s’hi van llançar sense por. S’hi van desplaçar un total de 150 persones, entre músics, solistes i tècnics.

El desig d’Òscar Lanuza per a 2025 és “que la música i l’òpera ens ajudin a créixer i ser millors”.

Feliu Formosa

Poeta. Enguany ha celebrat 90 anys

Feliu Formosa deixa enrere un 2024 que ha sigut el del seu 90è aniversari i, també, l’any en què ha rebut diversos reconeixements i homenatges per la seva àmplia trajectòria com a poeta i traductor. El passat 11 de novembre, el Teatre Principal va acollir l’acte ‘Molt bé diu, senyor Feliu!’, amb la presència de representants del món cultural, polític i social, com la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. De l’any que deixa enrere, ha publicat traduccions com les ‘Elegies romanes’ de J. W. Goethe i espera amb il·lusió veure impresos altres llibres que ha traduït. Al llarg del 2025, desitja poder seguir fent el que més li agrada: “llegir, escriure i traduir”.

Esports

Carme Valero

Exatleta i referent de l’esport estatal, que va morir el gener

Una autèntica llegenda de l’esport estatal, català i sabadellenc que va morir el passat 2 de gener a l’edat de 68 anys. Valero va ser considerada la millor atleta espanyola de tots els temps, la primera dona a participar en uns Jocs, a Montreal 76. Tot i que va néixer a Terol, sempre va ser una sabadellenca d’adopció i es va formar en el món de l’atletisme a la JAS i amb Pep Molins com a mentir. En el seu palmarès destaquen dos campionats del món i diversos títols estatals en els 800, 15000, 3000 o 5000 metres amb gairebé una quarantena de medalles. L’Ajuntament de Sabadell li va concedir la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum.

Judith Forca

Waterpolista de l’Astralpool i de la selecció espanyola

Parlar de waterpolo és parlar del CN Sabadell i parlar del Club és fer-ho també de les Maica, Mati... o Judith Forca. Una sabadellenca entre les millors del món en el seu esport i que ha guanyat tot el que és pot guanyar dins una piscina. El 2024 ha estat ple d’èxits per a Forca, però també ha estat complicat a nivell físic. “ Ha estat un any molt complicat físicament, amb l’Europeu, el Mundial, els Jocs, més totes les competicions de clubs. Vaig tenir la lesió de l’esquena que em feia veure complicat poder estar a la cita olímpica, però em va servir per fer un esforç extra de recuperació i mentalitat per tirar cap endavant. Això em fa estar molt orgullosa”. I és que l’esforç per estar a París va servir per tocar el cel amb la punta dels dits.  “L’or olímpic és la recompensa a l’esforç i treball que hem fet totes les jugadores durant tants anys. Jugar davant de 20.000 persones, al costat de casa, amb tots els familiars allà, va ser millor que un somni”. 

El 2025, la Judith l’afronta des d’una altra perspectiva: serà mare. “Va ser díficil decidir el moment, però ho estic gaudint molt. És el moment de cuidar-me i de recolzar l’equip des de fora. Confio en elles al 100% i estic convençuda que faran un gran any. També tinc ganes de quan em donin l'alta mèdica, tornar-me a tirar a la piscina”.

Emma Garcia

Exnedadora artística

És, molt probablement, la gran referent del duet mixt de la natació artística estatal, i una de les grans figures internacionals en la disciplina. Aquest 2024, a més, ha estat una autèntica muntanya russa per a la sabadellenca. “Ha estat un any diferent, però jo el valoro molt positivament perquè tot el que m’ha passat, m’ha aportat molt. Vaig començar amb la lesió que em va deixar fora del Mundial de Doha, que va ser un cop dur, però també em va servir per créixer. Després, l’or a l’Europeu, va ser la cirereta de la meva carrera. Va ser molt gratificant perquè jo en aquell moment encara no tenia decidit el meu futur. Va ser un cop de felicitat enorme. Va ser molt bonic després de tants anys lluitant per aconseguir-ho. . Molt feliç d'haver pogut penjar el banyador quan jo he volgut i en un moment molt bo”.

Ara, fora de les piscines, l’Emma té clars els nous reptes per al 2025: “Tinc la sensació que serà un any molt bo. En el 2024 pensava que seria un període canvis, i ara tinc moltes ganes de continuar creixent com a persona i aprofitar tots els valors que m'ha donat l'esport. Vull servir d'inspiració a totes les persones que em tenen com a referent i ajudar-les en el seu camí i creixement. “.

Carol Carmona

Entrenadora de l’OAR Gràcia

L’OAR s’està convertint en una de les entitats que assegura èxit temporada rere temporada. Les dues últimes, el femení ha fregat l’ascens i enguany tornen a estar en la lluita: líders després de la primera volta. “La valoració és molt positiva. Hem fet molta feina i estem veient els resultats”, admet Carol Carmona, principal artífex de l’èxit gracienc. ”La temporada passada ja va ser molt bona. Vam patir per les fase però les vam gaudir molt. Va ser un aprenentatge”. En el 2025, les aspiracions són ambicioses: “quedar campiones i tornar a les fases és una il·lusió enorme. Si hi arribem, esportivament lluitarem per assolir l’ascens perquè podem fer-ho”.

Figures institucionals

Eva Menor

Consellera d’Igualtat i Feminisme

La badienca Eva Menor ha fet el salt al Govern de la Generalitat. Després de ser alcaldessa de Badia del Vallès durant quinze anys (2009-2024), l’agost passat va acceptar l’encàrrec del president, Salvador Illa, d’assumir el càrrec de consellera d’Igualtat i Feminisme. És una de les figures de la política municipal més consolidades de la comarca, i la més longeva de la història de Badia. 

Menor no oblidarà aquests anys i s’emociona quan parla de la seva experiència en el càrrec. “Ser alcaldessa és meravellós. L’administració local és una escola d’aprenentatge brutal, la política de proximitat és la política real”, reivindica.

Reconeix que no ha estat “una alcaldessa de tallar cintes” entre riures. Les ha vist de tots els colors: la recessió del 2010s, el moviment del 15-M “i la manca de credibilitat dels polítics”, la pandèmia... 

Fer el pas de Badia a Barcelona li va fer respecte al principi, però amb el pas de les setmanes i a mesura que s’apropa el 2025, ja es marca els objectius de l’any. “Hem vingut a fer política útil, que transformi, que impacti en la vida de la gent”, assegura. Vol enfortir la conselleria “dels Drets de tothom” davant del “negacionisme” de l’extrema dreta i els “discursos d’odi”. “Hem de conquerir drets dia rere dia, perquè cap persona, independentment de com sigui, d’on vingui, d’on visqui, estimi a qui estimi, tingui els mateixos drets i les mateixes oportunitats.

Ignasi Giménez

Alcalde de Castellar del Vallès (2007-2024)

Poques persones poden dir que han estat disset anys d’alcalde de manera ininterrompuda, com en el cas d’Ignasi Giménez a Castellar del Vallès. A banda d’assumir la màxima responsabilitat política de la vila, també ha estat president del Consell Comarcal del Vallès Occidental durant nou anys. Giménez tanca una etapa i es retira de la primera línia de la política municipal, uns anys “apassionants” i “una experiència que ha valgut la pena”. “Si miro enrere i faig un balanç d’aquests anys, crec que tant l’Ajuntament de Castellar com el Consell Comarcal del Vallès Occidental han fet un tomb.  A dia d’avui, són dues institucions solvents, properes, modernes, ben gestionades, i tenen més prestigi que quan hi vaig entrar”.

Recentment, ha assumit una direcció de Serveis al Departament d’Educació. “El meu objectiu és treballar per a la millora del sistema educatiu del país. Ho necessitem”, defensa.

Pol Gibert

Secretari d’Empresa i Treball

Tot alcalde (i tota alcaldessa) té una mà dreta, i aquest ha estat Pol Gibert per a Marta Farrés fins a l’agost passat. El polític sabadellenc s’ha convertit en el nou secretari d’Empresa i Treball del Govern de Salvador Illa. Quan va començar el 2024, no s’esperava passar del despatx de la plaça de Sant Roc de Sabadell al passeig de Gràcia de Barcelona. “Serà un any que recordaré. Ha estat un canvi personal i professional molt important”, ens explica i assegura que ara té l’oportunitat d’implementar “tot el bo per al país que hem planificat durant anys”. Gibert admet que hi ha “molta feina d’ara endavant” i espera que al llarg del 2025 comencin a implementar l’agenda per a “una Catalunya que lideri el món empresarial”.