La Plataforma per la Residència Pública de Sabadell reclama un nou equipament

La plataforma per la Residència Pública de Sabadell, conformat per diverses entitats veïnals, celebra la construcció de la primera residència pública de Sabadell, però assenyala també els incompliments i posa l'accent en la importància de la creació d'un segon equipament públic, com preveia el conveni del 2006 que va aprovar la Generalitat de Catalunya. Aleshores, es preveia la construcció d'una nova residència a Can Llong. "Un equipament és insuficient. Hi ha un dèficit molt gran de places residencials públiques", assenyala Celia Gargallo, portaveu de la plataforma. "Sabadell era i és en l'actualitat l'única ciutat de Catalunya amb més de 200.000 habitants sense cap plaça de residència pública", lamenten. Els sabadellencs que superen els 65 anys d’edat representen una quarta part (24,2%) de la població, una xifra molt allunyada dels registres de fa una dècada, quan aquest grup representava el 17%, segons dades de l’Idescat i de l’informe de població de Sabadell.

Algunes dades

A la nostra ciutat hi viuen 42.679 persones de més de 65 anys —12.880 de més de 80 amb dades del 2023— i un total de 1.594 places privades o concertades a la ciutat.  "La falta de places públiques a la nostra ciutat s'hauria d'haver abordat ja fa molts anys des dels poders públics", exposen. "Com a ciutat, hem de planificar què fem per oferir bons serveis a la gent gran", apunta Manuel Navas, president de la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS). "Les 90 places de la residència pública no resolen el problema, només és un inici", exposa. "S'ha d'equiparar la situació a la de la resta de municipis catalans", apunta Fernando Francisco Méndez, des de la Plataforma per la Residència Pública. La realitat és molt diferent a la resta de municipis. Terrassa té disposa de 171 places públiques i 1.202 places privades o concertades. Badalona, 196 places públiques i 611 privades. O l’Hospitalet de Llobregat, amb 264 de la Generalitat i 795 de pagament, segons els registres del 2023. D'altra banda, des de l'entitat també lamenten que s'hagi dissenyat el projecte sense la complicitat de la Plataforma. "Ens sentim exclosos, ens assabentem per la premsa i no hem estat presents en les decisions", lamenta. "Si els veïns no ho haguessin lluitat, la residència no s'hauria construit", lamenta Navas. Des de l'Ajuntament, però, sostenen que "s'ha informat permanentment el veïnat" i apunten que hi ha una reunió convocada la setmana vinent.

Eloi Cortès, tinent d’alcaldessa de Presidència i Serveis a les Persones i regidor d’Habitatge, comparteix “la demanda per part de la plataforma d’estar informada”. “Sempre que hi ha hagut una novetat o avenç en el projecte de la residència del sud els hem informat directament, sense esperar que la qüestió fos pública o fos explicada als mitjans de comunicació”, destaca Cortès en reconeixement de la tasca que fa la plataforma per la Residència Pública de Sabadell.

“A més a més, la pròxima reunió del dia 13 de febrer té un objectiu molt similar: generar un espai de trobada entre l’Ajuntament de Sabadell, la Generalitat i la Plataforma per poder parlar del projecte i abordar diferents qüestions en relació amb el futur de la residència”. Cortès conclou: “creiem que serà una reunió molt profitosa per tothom”. https://www.diaridesabadell.com/2025/01/27/residencia-publica-sabadell-5/