L’Eva Maria Garcia és una de les 33 intèrprets de llengua de signes a l’educació postobligatòria de Catalunya. L’única que presta servei actualment a Sabadell. “Som la veu del professor i al mateix temps la veu de l’estudiant amb sordesa, quan vol compartir alguna cosa amb la resta de la classe”, explica. La qüestió és que faciliten que els estudiants sords –ja sigui a batxillerat, a la Formació Professional o a les escoles d’adults– puguin seguir els continguts curriculars. En el cas de Sabadell, l’Eva Maria aquest any s’asseu davant de l’Anna, una estudiant del Centre de Formació de Persones Adultes de Can Rull per a fer la interpretació simultània de tot allò que explica el docent.
Ver esta publicación en Instagram
Encara que els intèrprets de llengua de signes s’alcen com a una figura indispensable a l’aula, el col·lectiu fa anys que lluita per a la internalització del seu servei dins d’Educació i per a unes millores i una dignificació de la seva feina.
Unes condicions que acaben perjudicant l’alumnat sord, alerta el col·lectiu en un comunicat. “La primera quinzena del curs els estudiants amb sordesa no tenen intèrpret a l’aula perquè sempre tot s’allarga i acabem començant tard”, lamenta Garcia. “Sense nosaltres, la seva sensació és la d’estar-se en una classe en silenci, sense tenir cap accés a cap informació”, afegeix.
D’altra banda, el col·lectiu també reivindica la necessitat de començar al mateix temps que el professorat per poder preparar les classes. La intèrpret sabadellenca explica que “necessitem temps per saber les matèries que s’han d’impartir i familiaritzar-nos amb el vocabulari tècnic”.
[caption id="attachment_334465" align="aligncenter" width="2560"]
L'Eva Maria Garcia fent la interpretació simultània en una de les aules del Centre de Formació d'Adults de Can Rull / David Chao[/caption]
Contractats com a “lleure”
Aquest servei externalitzat el gestiona actualment la Fundació Pere Tarrés, i opera sota el conveni de lleure educatiu. “Nosaltres no som lleure, som educació”, reivindica Garcia. Per això, en una carta oberta el col·lectiu sol·licita passar a ser personal d’atenció educativa i ser contractats pel departament d’Educació. També reclamen millores salarials i la retribució dels descansos.
Ja hi havia negociacions en marxa, però han fet passes enrere. “Tot el que vam parlar durant l’anterior mandat va quedar en paper mullat i ara hem d’arrencar de nou”, exposa la intèrpret.
“Cada cop som menys”
Fa uns anys hi havia gairebé el doble d’intèrprets en l’ensenyament postobligatori a Catalunya. “Molts ho han anat deixant per les males condicions”, exposa Garcia. Això està propiciant que cada vegada sigui més complicat donar servei als estudiants que ho necessiten i que es cobreixin les substitucions quan fa falta, alerta el col·lectiu.
