La Crida per Sabadell treu múscul sobre el seu rol com a principal partit de l’oposició i ha carregat durament contra el govern municipal del PSC, a qui acusa de vendre una “ciutat aparador”, plena de “purpurina”, però sense polítiques reals que garanteixin els drets bàsics. Ho ha fet en l’esmorzar informatiu de balanç d’any, que posa el focus en els reptes que ha d'assumir el grup municipal i també la ciutat.
El portaveu del grup, Oriol Rifer, ha obert la trobada destacant que el 2025 ha estat “un any positiu internament” per a la Crida, amb relleus i reorganització que, segons diu, han reforçat l’organització. Alhora, ha remarcat que, davant una “majoria absolutíssima del PSC”, la seva funció és “mantenir el rumb cap a polítiques d’esquerres” en un context on, afirma, els socialistes “cada cop se situen més a la dreta” i es troben “còmodes pactant amb Junts”. Rifer ha apuntat que, tot i que en qüestions bàsiques de drets humans hi ha punts de coincidència amb el govern, les diferències de fons són evidents: “Tenim models de ciutat molt diferents”. Segons la Crida, el PSC aposta per un Sabadell “de mira’m i no em toquis”, un model que qualifiquen d’aparador i de superfície.

- Oriol Rifer, portaveu de la Crida per Sabadell
- VÍCTOR CASTILLO
Segons la formació, el govern encapçalat per Marta Farrés projecta una imatge de ciutat “moderna i potent”, però ho fa, diuen, “sense cap mirada estructural”. Rifer ha acusat l’executiu municipal de dedicar-se “a la purpurina i a la foto”, mentre deixa de banda qüestions estratègiques com l’accés a l’habitatge, la precarització de barris sencers o les necessitats educatives i socials més urgents. Un dels exemples que ha utilitzat per il·lustrar aquesta crítica ha estat la polèmica de les fonts del passeig de la plaça Major, instal·lades al terra i que aquest passat estiu es van convertir en un punt de bany improvisat per a moltes famílies. L’Ajuntament, però, va advertir que no eren aptes per banyar-s’hi, la qual cosa va generar desconcert. “És la metàfora perfecta del model del PSC: es creen elements pensats per ser observats, per fer bonic, però no estan pensats per ser utilitzats per la ciutadania. És una ciutat per mirar-la, no per viure-la”, ha afirmat el portaveu.
Rifer ha estat especialment crític amb la política d’habitatge: ha acusat el PSC de fer “grans titulars” com els 50.000 pisos anunciats per Salvador Illa, però “sense cap concreció a Sabadell”. El portaveu antifeixista ha alertat que la realitat és que “cada vegada hi ha més famílies expulsades del seu barri, més lloguers inassumibles, més persones vivint en precarietat i més situacions de sensellarisme”. Per a la Crida, aquesta combinació “és el que alimenta el creixement de l’extrema dreta”. En aquesta línia, la regidora Aurora Murillo ha reafirmat el compromís de la Crida amb el dret a l’habitatge: “Estarem darrere de tots els desnonaments perquè cap infant quedi al carrer. Educació i habitatge van lligats”.
La formació també ha carregat contra el model de Nadal impulsat pel PSC. Han criticat que el pressupost per a l’enllumenat i els grans espectacles —d’uns 1,7 milions d’euros— contrasti amb el “poc respecte” que, segons diuen, "es té pel teixit local i les tradicions sabadellenques". Com a exemple, han assenyalat la gestió de la Fira de Santa Llúcia, que consideren “mal organitzada i arraconada, tot i ser un esdeveniment amb més de 90 anys d’història. “És el paradigma de la ciutat aparador: tot molt llaminer, però després falten places d’escola bressol o respostes als serveis bàsics”, ha denunciat Rifer.
La sortida de Junts del govern: “El saldo és zero”
El regidor Guillem Fuster ha valorat la retirada de Junts del govern com un fet “sense cap impacte real, amb un saldo zero”. Fuster considera que els tres eixos que Junts havia marcat com a prioritaris —llengua, turisme i dinamització econòmica— no han tingut resultats: “Cap balanç, cap concreció, i un silenci absolut de l’Ajuntament davant les denúncies de Plataforma per la Llengua”. També ha qüestionat l’aportació en matèria de turisme i reindustrialització i ha avisat que els canvis d’usos al riu Ripoll “obren la porta a centres d’oci i restauració on no toca”, sense tenir en compte el risc d’inundabilitat i el valor natural de la zona.

- Els regidors de la Crida per Sabadell
- VÍCTOR CASTILLO
Serveo i la municipalització dels serveis
Un altre dels fronts oberts és el contracte de neteja dels equipaments públics. La Crida denuncia que Serveo —empresa adjudicatària— ha acumulat problemes greus amb la plantilla d'impagaments, entre d'altres i, malgrat això, “ha tornat a guanyar el concurs”. Rifer lamenta que l’Ajuntament continuï apostant per l’externalització: “No podem permetre que empreses facin negoci de l’aigua, de les cures o de la recollida d’escombraries”. En aquest sentit, la Crida defensa la municipalització dels serveis, també en l’atenció domiciliària.
En aquest sentit, la formació es reivindica com la força “més forta i organitzada” de l’oposició i avança que durant el primer semestre del 2026 vol presentar els principals noms de la candidatura. Rifer ha conclòs que el projecte de ciutat que defensen és “una ciutat viva, participativa i de drets”, capaç de garantir escola bressol pública, accés a l’habitatge, atenció domiciliària i serveis públics de qualitat. “Sabadell ha de mirar endavant i resoldre els problemes estructurals, no només lluir-se a les fotos”, ha etzibat. De cara al 2026, la Crida ha anunciat que continuarà centrant la seva oposició en qüestions com el futur del riu Ripoll, el patrimoni municipal –Casa Grau, Museu del Gas– i la planificació urbana i cultural. També ha denunciat "la inacció davant l’emergència climàtica", amb una zona de baixes emissions “plena d’excepcions” i sense refugis climàtics operatius a l’estiu.
La batalla ideològica entre diferents models de ciutat i programes marcarà, segons tot apunta, un 2026 que ja comença a agafar forma electoral.