Marta Casas / D.S.[/caption]
Marta Casas: “Pensava que me n’anava, però no vaig tenir por”
“Jo tinc un problema respiratori i em va fer viure-ho diferent que molta gent”, diu. “Va ser impactant perquè vaig veure gent intubada igual que ho vaig estar jo durant molt temps, però em vaig sentir molt forta”. La Marta encara porta una mascareta a la bossa diàriament perquè, per ella, “la Covid-19 no ha marxat de la seva vida”. D’altra banda, explica que, per una part, ho va viure amb tranquil·litat “perquè a Catalunya es van fer molt bé les coses” i perquè havia estat molts anys treballant al sector farmacèutic i, com explica “tenia certa informació que em donava esperança i, sobretot, confiança”.
[caption id="attachment_336604" align="aligncenter" width="525"]
Consol Ribas / D.S.[/caption]
Consol Ribas: “Ho vaig viure amb molta tranquil·litat des del principi”
En el cas de la Consol, diferent de com ho van viure els altres dos protagonistes, l’estat d’alarma “no va suposar un gran canvi” a la seva vida. “Des del primer moment vaig treballar telemàticament i ens van posar totes les facilitats per no haver de sortir de casa”. També és veritat, diu, que va ajudar el fet que ningú del seu entorn ho agafés ni ho passés malament, però ho va viure “amb expectativa de veure què passava”. La incertesa de com aniria tot la mantenia al marge de la preocupació, “tot i que feia respecte veure què anaven dient a les notícies”, assegura. Tot i això, “amb esperança, paciència i resiliència” ho va viure amb certa calma.
[caption id="attachment_336605" align="aligncenter" width="525"]
David Espinar / D.S.[/caption]
David Espinar: "No em va agradar gens estar a casa”
El David explica amb entusiasme la seva enemistat amb el toc de queda i no en té un gran record: “no suportava estar a casa. M’agrada moure’m i sentir que no podia fer res m’atabalava molt”, deia. Acompanyat del seu gos, tot i que no és el mateix que va cuidar durant el confinament, comenta l’alliberament que li va suposar el fet de tenir-ne i de poder, amb mesura, sortir de casa. D’altra banda, remarca, també, que va poder continuar la seva feina de jardiner a la CIPO durant la pandèmia, però “amb alguns canvis”, ja que els van redistribuir i, amb mascareta, els van permetre l’accés al taller perquè poguessin continuar treballant i, d’aquesta manera, no aturar l’activitat.
