A la plaça dels Lledoners, a Can Deu, hi ha un veí que ha crescut molt més que la resta. No parla, no surt a passejar ni es reuneix amb ningú a la plaça, però s’ha convertit en un dels símbols del barri. És un cactus de més de 12 metres d’alçada que van plantar els primers residents quan van arribar a aquest racó del nord de Sabadell. Avui, encara hi és, envoltat de plantes que els mateixos veïns s’encarreguen de cuidar. Més de mig segle després, continuen regant els jardins que van fer seus quan tot just començaven una nova vida al aleshores barri més jove de la ciutat.
Can Deu es va inaugurar el juliol del 1973 com un barri planificat, amb vocació residencial i pensat perquè els habitants hi poguessin fer vida sense haver de sortir-ne constantment. Els blocs s’articulaven al voltant de places interiors i el projecte incorporava serveis com una piscina, un cinema, un centre de salut, galeries comercials, una línia d’autobusos i un centre cívic. Molts dels qui hi van arribar eren parelles joves, acabades de casar, que començaven a construir el seu futur en un barri nou. I també van voler fer-se seu l’espai que tenien més a prop de casa: els jardins.
D’aquella primera generació, alguns veïns encara recorden les hores dedicades a plantar, regar i mantenir els parterres. El cactus dels Lledoners n’és l’exemple més visible: era un cactus que una veïna, la Carmen Arenas, tenia a casa i que el seu marit va plantar. Al jardí, hi va dedicar una bona part del seu temps lliure. "A casa no ajudava gens, però del jardí acabava baldat", recordava ella, amb humor, en una conversa anterior amb el Diari. També s’emprenyava quan els nens jugaven a pilota a prop de les plantes i podien fer-les malbé.
- El barri de Can Deu amb la jardinera on es va plantar el primer cactus
- VÍCTOR CASTILLO
Ara, l’home ja no hi és, però el seu llegat continua creixent. S’enfila per sobre de les plantes i els arbres que l’envolten i ja supera els 12 metres, fins al punt que el seu manteniment s’ha convertit en un repte. La seva alçada dificulta les tasques de cura, però l’exemplar es manté en bon estat i cada any torna a florir. El juny passat, les flors van tornar a cobrir-ne una part: un espectacle breu, perquè duren poc més de 24 hores, però que els veïns esperen amb il·lusió. "Semblen de seda, un arc de Sant Martí". Amb el pas dels anys, el cactus s’ha convertit en un element del patrimoni veïnal i en un record viu dels primers habitants de Can Deu.
És la joia de la corona, però no és pas l’únic testimoni d’aquesta dedicació. Als jardins de Can Deu hi conviuen espècies diverses, des del gessamí fins a les flors de nit, i també hi ha palmeres que, amb el pas dels anys, han guanyat alçada. També una palmera que ara s'ha fet tan gran que costa de mantenir-la amb mitjans més rudamentaris.
Els veïns continuen regant i mantenint aquests espais, una feina quotidiana que sovint passa desapercebuda, però que forma part de la identitat del barri. "Sempre s'han cuidat els jardins entre tots, és una forma de fer veïnatge", explica Juan Juárez, president de l'associació de veïns. La implicació també es veu a la plaça dels Lledoners, on alguns residents s’organitzen per tenir cura dels dos gats que hi viuen, alimentant-los.
La vida del barri ha canviat des d’aquells primers anys. Els nens que corrien per les places s’han fet grans, moltes famílies han canviat i els jardins ja no tenen exactament els mateixos protagonistes. Però hi ha una cosa que s’ha mantingut: la voluntat de cuidar-los. A Can Deu, encara hi ha veïns que agafen la mànega i reguen les plantes perquè les places continuïn tenint vida. Més de cinquanta anys després de l’arribada dels primers residents, el cactus dels Lledoners continua dret, cada vegada més alt. És un record viu d’aquells veïns que van plantar les primeres plantes amb la voluntat de fer seu un barri nou. I també una manera d’entendre la vida comunitària que, malgrat el pas del temps, encara arrela a Can Deu.
