Del soterrament del tren a la Gran Via

Al sabadellenc Miquel Cervera hi ha una data que no se li esborra de la memòria: el 23 de febrer de 1970. El dia que van començar les obres del soterrament del tren en l’espai que, al cap de sis anys, el 1976, es va inaugurar la Gran Via que coneixem avui. El tren va deixar de passar en superfície per estar soterrat i el trànsit rodat va guanyar una via urbana que permet travessar la ciutat.

Cervera recorda que aleshores hi havia molta expectació per l’inici de les obres. “Feia anys que es deia que es farien”, recorda aquest 2026, superats els 50 anys de l’inici dels treballs. El 24 de febrer 1970 va llegir a l’aleshores diari Sabadell, que les obres havien començat el dia anterior, de manera que va anar ràpidament a veure-les perquè tenia al cap fer-ne una pel·lícula quan comencessin i així podria tenir enregistrat aquest esdeveniment històric, d’inici a fi. El sabadellenc aleshores tenia 19 anys i vivia a l’actual carrer de Riego i treballava en una fàbrica tèxtil al carrer de la Indústria i, “en veure-ho, l’obra havia començat a la zona entre el carrer Turull i Sant Oleguer per fer la via provisional i aquell migdia mateix ja vaig sortir a filmar”. Així va començar una rutina que seguia els migdies aprofitant que tenia temps per dinar i anar a veure les obres, un temps d’enregistrament i observació que li va permetre convertir-se en un expert dels treballs, els avenços dels quals indicava diàriament al seu particular diari de l’obra.

Més petit que Cervera era el creualtenc Jaume Marco, que era un nen quan començaven les obres i aleshores vivia al carrer del Montseny, entre Sant Miquel i Paco Mutlló. “Tinc el record de quan estudiava a l’acadèmia Bertran i a la tarda, quan van desmuntar la via del tren, tornàvem per sobre les pedres de la via. Sempre havia sentit que era una zona molt perillosa. Els pares i avis ens remarcaven que no hi passéssim”, recorda Marco. En aquells anys 70, abans que el soterrament fos una realitat, “de nens ens escapàvem a les vies del tren, posàvem una pesseta de duro a la via, esperàvem que passés el tren i quedava plana”. Era una diversió més de l’època. En el record també queden elements com el baixador de la Rambla, el pont dels Maristes i la resta de passos a nivell. Fa 50 anys, l’arribada de la Gran Via després del soterrament dels ferrocarrils va ser un esdeveniment històric, tant que “la gent encara en parla”, com remarca Miquel Cervera. En el cas del tren, però, més en negatiu que en positiu: “aleshores anava molt bé!”.

Cervera, amb la seva Super8 de 8.500 pessetes (uns 50 euros), va enregistrar tot el transcurs de les obres del soterrament de les vies i de la construcció de la Gran Via, so ambient inclòs, la qual cosa li afegeix valor.