Sabadell té una bona salut comercial. Ho diuen les dades de l’Observatori dels Centres Urbans, que estudien el comportament comercial dels dos grans eixos de la ciutat: el Centre i Ca n’Oriac. Dos eixos atractius per a l’arribada de noves propostes. Algunes dades per aterrar-ho: la rotació de negocis, que voreja el 6% al Centre de Sabadell–obertures i tancaments– genera anualment 12 milions d’euros d’inversió directa, segons l’informe de l’Observatori dels Centres Urbans. El 86,11% dels locals disponibles estan ocupats al Centre. Al nord, passa quelcom similar: Ca n’Oriac presenta una ocupació de locals del 86,69%, una xifra lleugerament superior a la mitjana del Centre. I una alta densitat urbana: 9,17 botigues obertes cada cent metres, igual que la de qualsevol centre urbà.
1. Competir en l’era digital
Els hàbits de consum han canviat i el comerç de proximitat ha de trobar la manera d’adaptar-s’hi. La compra per internet i les grans plataformes obliguen els establiments a actualitzar els seus models de negoci. Eva Fernández, presidenta de la comissió de Comerç de la Cambra de Sabadell, considera que la botiga física ha de conviure amb la venda en línia i aprofitar les eines digitals. Des de la Cambra defensen que l’especialització, l’assessorament i l’atenció personalitzada poden marcar la diferència. L’entitat ja treballa en aquesta línia amb cursos de digitalització, formació en aparadorisme i assessorament sobre xarxes socials. El repte és incorporar noves eines sense convertir el comerç en una oferta homogènia.
2. Especialització i identitat pròpia
Davant la competència de les grans cadenes i les plataformes digitals, el comerç de proximitat necessita trobar allò que el fa diferent. L’especialització, els productes singulars i la capacitat d’oferir propostes que vagin més enllà de la simple transacció poden esdevenir elements diferencials en un mercat cada vegada més homogeni, defensen diferents comerciants. L’horitzó de les diferents associacions de comerciants és que Sabadell continuï incorporant iniciatives pròpies, amb personalitat i capacitat d’atreure nous públics, sense perdre la diversitat que ha caracteritzat el teixit comercial.
3. Caminar a un model publicoprivat
La vitalitat dels eixos comercials també depèn de la capacitat dels diferents agents per treballar conjuntament. La recuperació dels locals buits, la dinamització dels carrers i la millora de l’entorn requereixen implicar comerciants, propietaris, emprenedors i administracions. A Sabadell, una de les propostes que des de Sabadell Centre han posat sobre la taula és que l’Ajuntament connecti propietaris de locals buits amb persones que vulguin iniciar un negoci per facilitar noves obertures. També s’ha parlat d’iniciatives com l’APEU de Ca n’Oriac, plantejada com una fórmula de col·laboració publicoprivada per invertir en la millora i la promoció de l’eix comercial. En paral·lel, Eva Fernández reivindica el paper de les entitats comercials com a interlocutores amb administració, per avançar cap a una estratègia compartida que permeti donar continuïtat als projectes i adaptar-se a les necessitats de cada zona.
4. Millorar l’accessibilitat i fer atractiva l’experiència de compra
L’accessibilitat, la il·luminació, la neteja i les opcions d’aparcament condicionen l’experiència dels consumidors i poden influir en la decisió de visitar un eix comercial. A Ca n’Oriac, per exemple, comerciants i veïns han reclamat més facilitats per aparcar, una millor rotació de les places i canvis en la mobilitat de l’avinguda de Matadepera. A la Via Massagué, les queixes s’han centrat en l’amplada de les voreres i la necessitat de renovar l’espai públic, en un eix que ha perdut ocupació comercial. Fernández, d’altra banda, defensa que el comerç de proximitat ha d’apostar per l’assessorament i l’atenció personalitzada, mentre que la Cambra impulsa accions com els concursos d’aparadors per dinamitzar carrers.
5. Impuls a l’emprenedoria
Deures per a l’administració: l’obertura de nous negocis és un dels reptes per mantenir la diversitat i la vitalitat comercial de Sabadell. El cost dels lloguers, les inversions inicials poden ser un hàndicap. Reclamen més suport i beneficis fiscals.
