Com s'han viscut les vagues generals estatals a Sabadell des que va arribar la democràcia?

Aquest dimecres passat, les ciutats d’arreu de l’Estat es van omplir de gent que reivindicava un habitatge accessible i salaris dignes. Recordes totes les grans vagues generals del post franquisme? Fem una repassada de les aturades que han durat 24 hores des que va començar la democràcia, amb les portades del Diari! 

Les pensions i la Seguretat Social, al punt de mira - 20 de juny de 1985

La vaga general del 20 de juny de 1985, convocada contra la reforma de les pensions i la Seguretat Social del govern de Felipe González, va tenir un fort seguiment a Sabadell. Els sindicats assenyalaven que l’aturada va arribar al 80% dels treballadors, tot i que la patronal va oferir xifres molt inferiors. La mobilització va tenir una incidència destacada en el sector industrial, especialment en les grans empreses del metall, en una jornada marcada per les discrepàncies entre sindicats, empresaris i representants polítics. A la tarda, unes 4.000 persones es van manifestar al Centre per rebutjar la reforma i defensar les pensions, i els dirigents sindicals van qualificar la mobilització d’”històrica” per al moviment obrer.

Sabadell crida contra la precarietat - 14 de desembre de 1988

La vaga general, coneguda com a 14D, va ser convocada per expressar el descontentament social amb la política econòmica del govern de Felipe González, especialment amb el Pla d’Ocupació Juvenil, la precarietat laboral i els baixos salaris. La convocatòria va tenir un seguiment massiu i va paralitzar pràcticament tota l’activitat econòmica. Segons els sindicats, més del 95% dels treballadors van secundar l’aturada. La mobilització va tenir una incidència especial en el teixit industrial i comercial de la ciutat, i va tenir lloc una històrica i multitudinària manifestació fins al Gremi de Fabricants per pressionar al govern a canviar el rumb. 

Clam per l’estabilitat laboral - 27 de gener de 1994

La vaga del gener de 1994 va respondre al rebuig a la reforma laboral impulsada pel govern de Felipe González en plena crisi econòmica. Els sindicats denunciaven que les mesures facilitaven i abaratien els acomiadaments, afavorien la contractació temporal, reduïen les garanties dels treballadors i no fomentaven l’ocupació juvenil. Durant la jornada, milers de sabadellencs van sortir al carrer per reflectir la preocupació social dels treballadors per la pèrdua de drets laborals i la inseguretat en l’ocupació. Així, el seguiment entre els treballadors del comerç i les petites empreses no va ser gaire elevat, mentre que les xifres es van disparar als polígons industrials. Tot i això, el seguiment va quedar “molt lluny de la vaga del 14D”. 

Contra les retallades de l’atur - 20 de juny de 2002

La vaga general del 20 de juny de 2002 va ser una resposta a la reforma de la protecció per desocupació impulsada pel govern de José María Aznar, coneguda com el ‘decretazo’. Els sindicats denunciaven que les mesures retallaven els drets dels aturats, dificultaven l’accés a les prestacions i augmentaven la pressió per acceptar ofertes de feina de manera forçosa. La jornada d’aturada va tenir una resposta social molt elevada. Les patronals van reconèixer un 60% del seguiment, i els sindicats van destacar l’abast massiu de la protesta. Unes 10.000 persones es van agrupar pels carrers de la ciutat per rebutjar la reforma del Partit Popular en una jornada marcada pel civisme i per un elevat seguiment a tots els barris de Sabadell. 

Contra les retallades de Zapatero - 29 de setembre de 2010

En plena crisi econòmica, la retallada salarial ja es notava a les nòmines del personal del sector públic durant la vaga del setembre de 2010. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero n’havia rebaixat els sous un 5% de mitjana, havia aprovat congelar la majoria de les pensions el 2011 i plantejava elevar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys. CCOO i UGT rebutjaven aquestes mesures i exigien la retirada d’una reforma laboral que, segons els sindicats, facilitava l’acomiadament en plena recessió. A Sabadell, l’aturada es va notar sobretot a les grans fàbriques, en una jornada que va concentrar milers de persones que van reclamar la rectificació de les mesures del govern socialista.  

Una vaga abans dels 100 dies de presidència - 29 de març de 2012

Abans que Mariano Rajoy complís cent dies al govern, la primera vaga general del 2012 va reclamar la retirada de la reforma laboral del PP. Els sindicats denunciaven que el decret restava pes als convenis sectorials, introduïa contractes que consideraven precaris i rebaixava de 45 a 33 dies de sou per any treballat la indemnització per acomiadament improcedent. També rebutjaven les retallades en serveis públics i reclamaven mesures per crear ocupació. En un context de crisi i tensió, l’aturada va tenir molt seguiment i es van registrar alguns episodis de violència i aldarulls. Al matí, una càrrega dels Mossos va acabar amb sis detinguts, i el Mercat Central va patir desperfectes notables que va obligar a aturar-hi l’activitat a la tarda. 

Els carrers diuen prou a les retallades - 14 de novembre de 2012

Vuit mesos després de la darrera vaga, les ciutats es van omplir per reclamar la fi de les retallades als serveis públics, i el rebuig a la pujada d’impostos regressius i la rebaixa salarial. A part, la ciutadania demanava revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC per no perdre poder adquisitiu, aplicar mesures contra els desnonaments i va continuar reclamant la derogació de la reforma laboral del 2012 impulsada pel PP de Mariano Rajoy que va fer sortir al carrer milers de persones el 29M. A Sabadell, la jornada va tenir un seguiment molt notable. Segons els sindicats van participar-hi més de 20.000 persones. A diferència de la vaga del març, molts paradistes del Mercat Central van aturar el servei i es va tancar l’accés al públic, i el 70% de les botigues de la ciutat no van obrir.