El català passa pel seu pitjor moment a la justícia en el que portem de segle. Només dos de cada cent sentències als Jutjats de Sabadell són en llengua catalana, segons el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. El seu ús ha caigut arreu de Catalunya fins a situar-se en un escàs 6,3% el 2025, molt lluny del 20,1% que es registrava fa dues dècades. “El català es perd i la justícia n’és un reflex”, lamenta la jutgessa degana de Sabadell, Patrícia Brotons.
La presència del català al Tribunal d’Instància de Sabadell està per sota de la mitjana autonòmica: 154 de les 6.585 sentències (2,3%) es van dictar en aquesta llengua, per sota dels registres de partits judicials de la Regió Metropolitana com Granollers (9,6%), Barcelona (7,3%) i Terrassa (3,1%). Tot i això, encara hi ha jutjats amb pitjors registres: a Cerdanyola del Vallès, el percentatge baixa fins al 0,51%, i a Rubí, fins al 0,27%. A Santa Coloma de Gramenet i Esplugues de Llobregat no es va registrar cap sentència en català.
“Costa trencar una tradició de segles”
El retrocés de la llengua no té una única explicació. Els agents judicials creuen que és difícil acabar amb el predomini estructural del castellà. “Costa trencar una tradició de segles”, exposa l’advocat i president de la Comissió de Llengua del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, Josep Farnés. “Les oposicions les fas en castellà, totes les sentències són en castellà i ja t’acostumes a treballar sobre aquesta base”, explica Brotons.
L’origen de jutges i fiscals és un altre dels motius de pes. La majoria venen de la resta d’Espanya i no estan obligats a aprendre ni utilitzar el català. Aquesta realitat força els advocats i la resta de persones que intervenen en el judici a “cedir, adaptar-se i parlar en castellà”, segons Farnés. “Ho fem per facilitar el procediment i defensar millor els interessos del client”, constata.
La jutgessa degana, que és catalanoparlant, nega aquesta realitat: “Els jutges som respectuosos i garantistes amb el dret lingüístic, vinguem d’on vinguem”. Creu que el problema real és el baix ús de la llengua al carrer i no als jutjats: “Jo sempre pregunto i poca gent em demana parlar en català”. Les dades avalen aquesta tesi: un 92% dels ciutadans que van acudir a un òrgan de justícia el 2025 van demanar la resolució en castellà, i només un 8% en català.

- L'accés al Tribunal d'Instància de Sabadell
- David Chao
La Plataforma per la Llengua denuncia que no es respecta la voluntat dels ciutadans de rebre les notificacions en català. Segons dades del Departament de Justícia, el 79,1% de les persones que ho van demanar els hi va arribar en castellà. “És una dada molt reveladora”, apunta la presidenta de l'entitat a Sabadell, Maria Rosa Puig.
Quines solucions hi ha?
Més enllà de les estadístiques, els agents consultats proposen solucions per revertir la situació. Farnés proposa recuperar els incentius econòmics per als jutges que emetin les sentències en català, tal com es va fer a finals dels 1990. “Va ser una molt bona mesura. Es va aconseguir arribar al 30% de resolucions judicials”, recorda l’advocat. “Pagar un complement salarial podria funcionar”, coincideix Brotons. El govern de la Generalitat ja s'ha compromès a recuperar aquests ajuts en un intent de capgirar la situació.
Puig proposa una mesura més contundent: reformar la llei orgànica del poder judicial perquè el coneixement del català sigui obligatori per exercir a Catalunya. “El coneixement de la llengua ha de ser un requisit exigible. L’atenció en català no pot dependre de la sensibilitat particular de qui ocupa temporalment una plaça”, defensa. Per aconseguir-ho, demana més recursos per formar jutges i fiscals i per al llenguatge jurídic. Actualment, la Generalitat ofereix formació gratuïta i beques per a opositors catalans.
La tecnologia també podria ajudar a garantir la presència de la llengua, segons Brotons. La jutgessa degana proposa implementar una eina d’intel·ligència artificial que permeti publicar les sentències en català, castellà i altres llengües si fos necessari.
Farnés va un pas més enllà i defensa l’ampliació de les competències de justícia a Catalunya com a “solució definitiva”. Actualment, la Generalitat gestiona els funcionaris administratius i els edificis de justícia, però no té cap control sobre el nomenament de jutges, magistrats i fiscals –funció que fa el CGPJ– ni sobre la gestió de la carrera judicial i el règim de destinacions –que depèn del Ministeri de Justícia–. “La justícia és estatal, no és com l’ensenyament o la policia. Aquest és el tema”, sentencia.