El servei d’inserció laboral Taina de Sabadell, de la fundació Atendis, va atendre l’any 2024 un total de 114 persones amb discapacitat intel·lectual —52 noies i 62 nois— procedents de diversos municipis del Vallès i Barcelona, com Sabadell, Terrassa, Rubí o Cerdanyola. Precisament, Francisco Girlaod, Maria Sanz i Ulisses Moral –que entrevistem a la dreta d’aquesta pàgina– valoren molt positivament el servei: els tres testimonis han accedit al mercat laboral amb l’impuls de l’entitat.
Durant l’any passat, 97 persones van rebre formació, i 70 van aconseguir un contracte en empresa ordinària, mentre que 18 van accedir a Centres Especials de Treball. Taina també va prospectar 123 empreses i ha registrat un percentatge d’inserció del 87% dintre del Programa SIOAS de la Generalitat, amb un 100% de manteniment del lloc de feina per aquelles persones que entren en seguiment.
Recentment, Giraldo, Sanz i Moral van participar en l'acte Som Capaços, al Teatre Principal de Sabadell, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L’acte va posar en relleu la importància de la visibilitat, l’empoderament i el dret al treball, i va donar veu a casos d’èxit com els seus.
“A vegades quedem encasellats i se’ns diu: ‘tu no pots’”
- Francisco Giraldo
- David Chao
El Francisco Giraldo, de 41 anys, treballa des de fa tres anys com a conserge en un centre cívic de Sabadell. Fa tasques bàsiques d’atenció, suport al funcionament de l’equipament i algunes gestions administratives. La seva experiència laboral està marcada per una idea recurrent: “les dificultats no venen de la feina en sí, sinó de com l’entorn veu les persones amb discapacitat intel·lectual”. “A tots ens costa fer coses, però això no vol dir que les coses no es puguin aconseguir”, defensa. El problema, explica, és sentir repetidament missatges com “tu no pots”, que acaben minant l’autoestima i les oportunitats. Tot i tenir feina estable, assegura que sovint les persones amb discapacitat intel·lectual queden “encasellades” i no se’ls permet créixer ni demostrar tot el que poden fer. Per a ell, el treball és molt més que un sou: és una eina imprescindible per a la vida independent i el benestar emocional.
"Estudio, treballo i faig voluntariat"
- Maria Sanz
- David Chao
La Maria Sanz té 25 anys i una agenda plena. Combina feina amb voluntariat i estudis. Treballa els caps de setmana en un restaurant, sobretot en torns de nit, on fa tasques de barra i sala; i, progressivament, també als fogons. “Ara, estic començant a cuinar, també”, explica. Entre setmana dedica moltes hores al voluntariat. Al matí col·labora amb Càritas Sabadell, cuidant infants mentre les mares fan activitats formatives, i a la tarda dona reforç escolar a nens de primària en un espai del barri. La Maria assegura que no s’ha trobat amb comentaris que posin en dubte la seva capacitat per treballar. I si algú ho pensés, ho té clar: “les persones amb discapacitat poden fer el mateix que els altres”. Recentment, ha acabat la formació com a auxiliar d’infants i està a punt d’iniciar pràctiques a Sabadell. “Res m’impedeix tenir una vida activa, útil i compromesa amb els altres”, conclou.
“A la feina em sento còmode i reconegut”
- Ulisses Moral
- David Chao
L’Ulisses té 32 anys i treballa al Zara de Manresa, on forma part de l’equip d’atenció al públic. Atén dubtes, ajuda a triar entre una peça o una altra i col·labora en les tasques habituals de la botiga, com doblegar i col·locar roba. “A la feina on treballo em sento molt còmode i valorat”, celebra. Ho diu, posant l’accent en un aspecte que considera clau: el “reconeixement professional”. Però no tot ha estat fàcil. L’Ulisses explica que al llarg del temps ha hagut de fer front a comentaris de persones que qüestionaven la seva capacitat per treballar. “Ningú podia pensar que jo estaria avui treballant perfectament al Zara o en qualsevol altra botiga”, recorda, assenyalant els prejudicis que encara pesen sobre moltes persones amb discapacitat intel·lectual. El seu missatge és clar, concís i directe: “La gent amb discapacitat intel·lectual pot ser igualment eficient” i té dret a “viure també còmodament”.
