Les cares de la selectivitat 2025 a Sabadell: com ho heu viscut? I ara, què?

La selectivitat 2025 ja és història per a l’Àlex, el Julio, la Jana, el Nil, la Mireia, la Marta, el Miguel Ángel, el Marc, la Judit i la Maria. Deu noms propis, deu maneres de viure una mateixa experiència. Nervis, maratons d’estudi, exàmens amb més o menys sorpresa i un futur encara per acabar d’escriure. Alguns, com el Nil o la Mireia, van a totes per carreres amb notes de tall exigents. D’altres, com la Jana o la Marta, ja tenen camins alternatius més enllà de la universitat. Però tots comparteixen la sensació d’haver superat una prova clau: i les ganes de girar full i gaudir d’un estiu ben merescut.

Àlex Leiva i Julio Isita - Institut Ferran Casablancas

La selectivitat 2025 els ha deixat “sensacions contraposades”. L’Àlex i el Julio, de l’Institut Ferran Casablancas, van sortir molt contents amb l’examen de Català —“ens ho van posar fàcil”—, però una mica carregats amb els de Castellà i Anglès. “La maleïda ‘incertidumbre’ i aquell ‘reading’ ens ho van posar difícil”, admeten. L’Àlex explica que vol fer Biologia i que necessita un 10,9 de nota. “Crec que ho aconseguiré; a més, tinc la sensació que aquest any les notes de tall baixaran una mica”, diu amb optimisme. El Julio ho veu més ajustat: vol entrar a Infermeria amb un 11 de nota requerida. “Estic a la corda fluixa, depenc sobretot d’algun examen en concret, com el de Biologia”, reconeix. Entre algunes incerteses, sí que hi ha una cosa clara: s’ha acabat el patiment. “Aquest cap de setmana sortirem a celebrar-ho. Divendres i dissabte, segur”, afirmen, riallers.

Tot i que no necessita nota perquè estudiarà un cicle de Danses Urbanes, la Jana no volia passar de puntetes per la selectivitat. Al revés, ha anat a buscar bona puntuació. “He estudiat bastant i m’ha semblat assequible, tret d’alguns exercicis molt concrets”, subratlla. “Volia deixar-la feta, per a més endavant; i evitar tornar a repassar el batxillerat”, conclou.

Nil Cavero i Mireia Vilaseca - Ramar

El Nil sospita que va començar la Selectivitat amb el peu esquerre. “L’examen de Castellà ens va espantar una mica a tots”, admet. Però no es va deixar intimidar: va respirar fons, va canviar el xip i va anar “a totes” en la resta de proves. “I m’han acabat anat força bé”, celebra satisfet. Vol estudiar Medicina i, amb un expedient de Batxillerat quasi excel·lent, tot apunta que ho té a tocar. Ara bé, “potser hauré d’anar a la UAB, en comptes de la UB com m’agradaria”, reconeix. Així i tot, no es tanca cap porta. “També m’agrada la Bioquímica”, afegeix, sobre el pla C. La Mireia, per la seva banda, ho té claríssim: vol ser arquitecta. Necessita un 9,8 de nota i no li tremola la veu: “Confio que amb el batxillerat que tinc hi arribaré sense problemes”. Pel que fa al nou model d’exàmens, “la lògica tenia molt pes i prefereixo això que haver de memoritzar mil conceptes”, conclou.

Marta Gómez - Institut Ferran Casablancas

La Marta té fusta d’artista i ha estudiat el batxillerat Escènic al Ferran Casablancas. “No necessito la ‘sele’ perquè vull anar a l’Institut del Teatre”, explica. Igualment, “mai fa nosa i va bé tenir-la”, afegeix. No li ha semblat una convocatòria especialment complicada: “Ens ho havien plantejat pitjor i tinc la sensació ens han posat les coses relativament senzilles”.

Miguel Ángel Ramos - Institut Vallès

Ha estat una selecció d’exàmens amb dificultats ben variades. “Alguns de senzills, com el de Català; i d’altres més complicats, com el de Física”, diu el Miguel Ángel. “Sort que al de Física anava ben preparat”, afegeix somrient. El Miguel Ángel té pensat estudiar Enginyeria Química a la UPC i confia que hi accedirà. “Necessito un 8,9 i amb el ‘batxi’, hi arribaré”.

Marc López - Col·legi Sagrada Família

El Marc, del Col·legi Sagrada Família, vol estudiar Economia. “Veurem com m’anirà, no descarto haver de mirar-me una universitat privada”, sosté. Sobre la selectivitat, apunta que li ha anat tot “prou bé”. Menys l’examen de Matemàtiques Aplicades. Confessa que “no vaig estudiar prou”, però que “l’examen no era excessivament complicat”.

Judit Ordóñez i Maria Escalante - Institut Jaume Viladoms

Els exàmens han estat una mica un xoc de realitat”, admet la Judit. “Amb els models que teníem per preparar-nos, que eren senzills, ens esperàvem una cosa una mica diferent”, afegeix la Maria. Igualment, les dues auguren l’aprovat, entre el bé i el notable. Totes dues tenen clar on volen anar a parar: Comunicació Audiovisual. I, de moment, “la cosa pinta bé”. Necessiten un 10,5 per entrar, però la confiança no els falla. Es miren i es repeteixen com un lema, entre rialles: “Esperem que sí; bé, segur que sí”. Després d’aquesta marató d’exàmens diaris i estudis intensius, ja només pensen en l’estiu que els ve. I “una escapada a Menorca a l’agost”, que s’han guanyat amb escreix.