Si aixeques el cap a qualsevol cantonada de Sabadell, només tens un 4% de possibilitats de trobar una placa que homenatgi una dona. Polítiques, escriptores, sindicalistes, empresàries, modistes de primer nivell, pintores, farmacèutiques, pedagogues i una llista interminable de personatges femenins de la història de la ciutat no estan reconegudes ni als carrers ni a les places.
Algú podria preguntar-se per què hauríem de posar-nos primmirats i perdre-hi el temps? El navegador sempre ens deixa a bon port quan posem un nom, independentment del gènere. No hi ha problemes més greus per solucionar la discriminació de gènere? Sí, evidentment. Però, tal com coincideixen els experts, l’espai públic no és neutral: “Ens defineix i ens identifica”, recalca des de fa anys la historiadora Mercè Argemí.
Dels 1.376 espais públics de la ciutat, sobretot carrers i places, només n’hi ha 57 que hi facin referència a les dones. N’hi ha 10 vegades més d’homes, 527. La resta fa referència a topònims, professions, noms populars, fets històrics i, fins i tot, conceptes abstractes.
“El nomenclàtor no és sinó un petit reflex de la societat i la història, com també és el producte d’una sedimentació, fruit d’ideologies i moments diversos, fet a batzegades i, consegüentment, amb un punt considerable d’incoherències”, sosté el filòleg i investigador Cesc Prat, autor de l’informe més extens que s’ha elaborat fins ara, La presència de les dones en el nomenclàtor de Sabadell, al número 41 de la revista Arraona. Seguint la lògica que els noms dels carrers ens defineixen i que reflecteixen la societat, es podria pensar que l’urbanisme de Sabadell, si invisibilitza les dones, no defineix bé la ciutat.
El cas de París com a exemple
L’informe sobre la nomenclatura posa sobre la taula una incongruència política: “El gran gruix de noms de dones als carrers de la ciutat s’han incrementat abans de l’aparició dels plans d’igualtat, les regidories de feminismes i les polítiques consagrades a reforçar la visibilització de les dones”. Entre 1979 i 1999, es van incorporar 29 noms de dones a places o carrers. Des del 2000 fins al 2015, se’n van posar 10. Des d’aleshores i fins avui, en 10 anys, només se n’ha posat un de sol, el de Clara Campoamor. Sense que sigui un nom concret, s’hi podria sumar la reconversió de la plaça Marcet en la de les Dones del Tèxtil.
París seria un bon exemple a seguir, segons l’informe. L’any 2014 tenia un 6% de carrers i espais públics dedicats a dones, una xifra que en 7 anys van multiplicar fins a un 14% gràcies a una aposta política decidida.
Si ens fixem en escoles, Sabadell també està descompensat: tenim la Teresa Claramunt i l’Agnès Armengol i 14 noms masculins. Pel que fa a instituts, hi ha el dedicat a la compositora Narcisa Freixas i Cruells, enfront de 7 amb noms d’home.
Sabadell estima molt Anselm Clavé
Com es podria revertir a Sabadell la situació sense aixecar polseguera? Per a evitar despullar un sant per a vestir-ne un altre, l’estudi es fixa en els noms repetits. Anselm Clavé, figura clau del moviment coral català i l’associacionisme, té un carrer, una plaça i un passatge, segurament merescuts, però mentrestant hi ha dues sabadellenques amb una Creu de Sant Jordi –màxim reconeixement del país– sense cap espai: la cantautora Teresa Rebull i la política Muriel Casals. També estan triplicats el Vallès, el Taulí i la Concòrdia. Entre molts altres, el controvertit conqueridor Colom i l’enginyer britànic del tèxtil Fraser Lawton estan duplicats.
L’investigador Prat ofereix com una altra alternativa que esquivaria la polèmica posar nom de dona als equipaments que tenen “noms anodins”, com per exemple la Biblioteca del Sud, el Pavelló de l’Oest –fàcilment batejable amb un nom d’una esportista–, la piscina del Parc del Nord –aquí el problema seria triar només una nedadora professional sabadellenca–, el Cap del Nord, Centre Cívic de Sant Oleguer, ... El millor exemple és el bateig de la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya amb el nom de l’exatleta Carme Valero.
Algunes propostes
No falten propostes. La junta de la Fundació Bosch i Cardellach destaca algunes dones absents a la nomenclatura que han fet molt per la ciutat: la política Muriel Casals, la mestra Montserrat Miró, l’escriptora Anna Murià, la infermera i presidenta del Taulí Mariona Creus, la treballadora social i activista Pilar Porcel, la dirigent sindicalista Balbina Pi i Sanllehy, l’escriptora Lluïsa Forrellat Miquel, la mestra Eulàlia Garriga Casals, la pedagoga Maria Teresa Gavarró i Castelltort, l’activista Magda Lladó Fuster i la professora Maria Vinyes Mayola.
L’estudi proposa altres noms de dones sabadellenques que no han sortit, com per exemple la pedagoga musical Montserrat Busqué i Barceló, les locutores de ràdio Josepa Figueras i Felip i Mercè Sorribas i Elias, la mestra Carme Simó i Saco, les modistes Carme Lladó i les germanes Muntané, l’esperantista Agnès Viumala, la farmacèutica Júlia Sabaté i Margalef, la pentinadora Antiga Montlló i Pont, la pintora Maria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño i l’assistenta social Margarida Bedós i Casals.
Moltes escriptores, una científica
De les 57 dones que hi ha als carrers, una curiositat és que 27 estan relacionades amb les lletres, 7 amb el camp de l’educació i 7 més amb el món polític i social, 5 santes, 2 dones dedicades als espectacles. Només n’hi ha una científica. Hi ha una heroïna militar, una propietària de terres i una reina. No és el millor reflex de Sabadell.
