El cas que enfronta dues veïnes de Sabadell amb la Sareb –l’anomenat “banc dolent”– arribarà a judici el pròxim 30 de novembre de 2026 després que les parts no hagin aconseguit cap acord en l'audiència prèvia celebrada als jutjats de la ciutat. Les demandants, totes dues de més de 70 anys, reclamen que es declari inexigible un deute que supera els tres milions d’euros per cap, i que, segons mantenen, mai van demanar ni rebre. La disputa gira entorn d’una operació immobiliària signada a principis dels anys 2000, quan van cedir els seus habitatges en una permuta amb una promotora a canvi de nous pisos al carrer del Forn, a Sabadell.
Aquells immobles, però, van ser lliurats finalment amb una hipoteca associada a un préstec milionari que la promotora havia demanat per a la construcció i que, amb la seva fallida, ha acabat en mans de la Sareb. Malgrat això, elles disposen d'un document on s'arregurava que els pisos s'entregarien sense càrregues hipotecàries. Ara, més de dues dècades després, l’entitat reclama el deute a les propietàries.
L’advocat de les afectades i portaveu del cas, Valeri Montseny, critica durament la posició de l’entitat. “La Sareb ha dit públicament als mitjans de comunicació que hi havia voluntat d’acord, però en la vista prèvia ho van desestimar completament. Anem directament a judici”, denuncia. Segons el lletrat, el punt central és clar: “El deute existeix, però no pot recaure sobre elles. Mai van rebre el préstec. És un deute aliè que s’ha traslladat injustament”, defensa.
Montseny també retreu el temps transcorregut des de l’origen del conflicte. “Han passat més de 12 anys des de la fallida de la promotora abans que se’ls reclami res. És un retard deslleial”, afirma. Per la seva banda, fonts de la Sareb havien defensat recentment al Diari que la seva “vocació és buscar una solució dins les possibilitats jurídiques existents”, tot i que finalment no s’ha arribat a cap acord.
El cas, que es dirimirà als Jutjats de Sabadell, té el seu origen en la fallida d’una promotora immobiliària que havia rebut un crèdit superior als sis milions d’euros per aixecar els nous habitatges sobre el solar cedit. Segons sosté Montseny, les veïnes van signar documents hipotecaris sense un assessorament adequat i en un context de confiança amb els intermediaris. "Van ser induïdes a signar sense entendre l’abast real de les càrregues hipotecàries”, sosté Montseny, que denuncia una situació de vulnerabilitat davant d’un operador financer de gran dimensió.
La demanda presentada demana que es respecti l’acord de permuta original i que es reconegui el dret de les afectades a mantenir els seus habitatges sense la càrrega del deute. El jutjat, segons Montseny, ja ha ordenat una anotació preventiva al Registre de la Propietat per advertir de la possible nul·litat d’una eventual subhasta. El lletrat considera que el procediment evidencia “una greu disfunció en la protecció de les persones davant grans operadors financers”, en un litigi que ara queda pendent de resolució judicial i que podria marcar precedent en situacions similars.
