Va començar la seva carrera docent l’any 1990 com a professora associada a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell. Fins a la seva fusió amb la Facultat d’Economia i Empresa. Dolors Márquez és professora del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB i ha estat sis anys vicedegana de Qualitat i Innovació Docent a la facultat. I, recentment, ha estat distingida amb el VII Premi a l’Excel·lència Docent que atorga la universitat. Un reconeixement que ha rebut amb la mateixa il·lusió que quan un exalumne la para pel carrer o pel passadís i li diu: “Recordo molt bé les teves classes, Dolors”. Un comentari que “omple moltíssim”, sosté. A més dels seus 35 anys en el món de la docència, Márquez s’ha interessat per l’absentisme i l’abandonament escolar. Ha participat en nombrosos estudis i apunta que “mentre l’abandonament s’ha estabilitzat”, ara la tendència és que “l’absentisme augmenta”.
El jurat ha distingit, entre diverses tasques, el teu compromís amb la innovació en el camp de la docència.
Bé, el cas és que la docència que imparteixo està relacionada, principalment, amb l’estadística, les matemàtiques i l’econometria. Són assignatures molt quantitatives i, diguem-ne, que no són les matèries preferides de les persones que estudien en l’àmbit de l’economia i de l’empresa. Això, et fa ser més conscient que has de captar l’interès de l’estudiant. Fer-li entendre que allò que li ensenyes realment li serà útil. Al llarg de tots aquests anys, he fet molts canvis. Cada curs em replantejo què puc millorar. Els estudiants també canvien i, per tant, és necessari innovar. Els alumnes que tenia quan vaig començar el 1990 són molt diferents dels que tinc ara. Abans, l’únic que tenien era la pissarra, el que nosaltres explicàvem i els manuals. En aquests moments tenen un campus virtual, materials penjats a la xarxa, vídeos, IA...
L’interès en l’assignatura també va molt lligat amb l’absentisme a les aules, una qüestió que has estudiat en profunditat.
Tenim la percepció que l’absentisme ha augmentat, no? Aleshores, ens hem de qüestionar: ‘Per què no venen?’. Quan preguntes als estudiants, a vegades et diuen que el docent li explica a la classe el mateix material que té penjat al portal de l’assignatura. Si el professorat no donem valor afegit a la presencialitat, els alumnes no vindran. És a dir, la classe ha de aportar un valor que no tenen ni els apunts penjats ni els vídeos. El docent ha de ser vivencial. Compartir amb l’estudiant, discutir amb l’estudiant... Si no, les universitats presencials perdran una mica de sentit.
- Márquez, en l`acte d`entrega del premi
- Cedida
Què has pogut detectar amb els anys?
Vaig tenir interès per aquests factors perquè influeixen en el rendiment dels estudiants. Inicialment, vam posar en marxa un programa per facilitar la conciliació als estudiants que compaginaven l’activitat laboral i l’activitat acadèmica. Evidentment, és un factor que afecta el seu rendiment. Primerament, ens va preocupar l’abandonament com a tal. I vam detectar que en uns graus concrets de la facultat s’havia incrementat l’abandonament, sobretot a primer i també a segon curs. Vam poder dissenyar estratègies de cara a fer plans d’acompanyament als estudiants. Sembla que han funcionat perquè realment s’ha anat reduint progressivament. Però cada vegada observem més l’absentisme. Que pot acabar amb abandonament, sí. Observem que durant el dia a dia no tenim tots els alumnes a l’aula, tot i que després molts es presenten a l’examen i aprovaran.
Estàs involucrada en algun estudi, actualment?
Des del rectorat se’ns va encomanar, juntament amb Patrícia Olmos, un estudi general. Estem treballant per presentar de cara a finals d’any uns primers resultats sobre una anàlisi transversal de tots els estudis de la UAB sobre absentisme.
I en quins moments de la vida universitària és més freqüent faltar a classe?
Cada facultat té un patró diferent. Depèn del grau. Hi ha graus, com la Comptabilitat i les Finances, que observem que es dona més a tercer i quart. Segurament, perquè ja estan treballant. I, en canvi, en altres titulacions n’hi ha més a primer i a segon. El que sí que observem amb claredat és que acostuma a haver-hi més absentisme a la tarda que al matí. En els grups de tarda moltes vegades hi ha alumnes que treballen o que tenen assignatures que estan repetint.
I sobre aquest perfil d’estudiant que no ve a classe, però aprova: això és un bon símptoma per a la universitat?
A veure, evidentment els grups que tenen més absentisme tenen un rendiment acadèmic més baix. La relació és inversa. Aquesta gent que ve poc a classe i que aconsegueix aprovar, passa la matèria, sí; però no treu bones notes. L’excel·lència acadèmica desapareix amb l’absentisme. L’excel·lència està lligada a la presencialitat. Els que no venen poden aprovar, allò, rascant punts.
Com podem captivar els estudiants per evitar que facin campana i, en algunes ocasions, acabin deixant els estudis?
Mira, jo penso que és una responsabilitat de tots. Dels docents, com hem comentat abans. Però també dels estudiants, no? Tenen el dret a venir a la universitat, però jo també penso que tenen el deure. Jo sempre els dic que en una universitat pública com és la UAB ells ocupen una plaça i només paguen una part molt petita del cost real dels estudis. La resta, la paga tota la societat. Jo crec que això és una qüestió de responsabilitat, a vegades. Els estudiants també han de ser conscients que són uns privilegiats, que tenen una plaça a preu públic en una bona universitat. Hi ha molta gent que queda fora. Gent que ha d’optar a pagar una privada a uns preus molt més elevats o que no poden pagar i es queden sense estudiar allò que volen.
