Els auriculars perden la batalla per Festa Major

A la plaça de Sant Roc, els auriculars han perdut la batalla. La plaça s’ha convertit ahir en una gran caixa de música de la mà de les fletxes de Cupido, decidit a tornar a fer sonar Sabadell a l’uníson. La filla de Venus ha fet sonar grans hits musicals des de les finestres de l’Ajuntament, en un espectacle que ha convertit la plaça en un gran escenari. Clàssics musicals han provocat ballaruques entre, fins i tot, els més prudents de la plaça. Una posada en escena multidisciplinària, on han convergit la poesia, el teatre i la música de la mà d’artistes locals, amb Dani Coma al capdavant, com a creador i director de l’obra i sota la direcció musical de Xasqui Ten.

L’espectacle Cupido punxa aquesta nit ha estat una història amb un fil narratiu senzill: una ciutat on tothom escolta música, però cada cop es comparteix menys. Cupido ha disparat música encapsulada amb les seves fletxes i ha prohibit individualitzar el plaer de l’art musical. “Jo, Cupido! Filla del desig! Ministra dels sospirs! [...]Ah! Oh! Derrotat! Aniquilat! Esclafat... per uns...per uns auriculars! Aquests petits taps infernals, els auriculars! Aquestes ostres diabòliques enganxades a les orelles dels mortals... us estan convertint en autòmats! [...] Us moveu per les places i els carrers amb els caps abaixats, cantussejant amb la boca petita i consumint melodies d’amagat, com si fos un pecat. Melodies empresonades dins d’uns auriculars! Doncs això.... s’ha acabat! La música, serà lliure, o no serà!”, ha proclamat Cupido, després d’uns plors desconsolats.

Hi ha intervingut, disparant les seves fletxes cap als balcons de l’Ajuntament. I cada impacte ha fet emergir una música diferent: ritmes, records, nostàlgia i una oda a l’art compartit. Quan dues finestres han rebut l’impacte alhora, les músiques s’han barrejat i han desaparegut les fronteres entre estils. El rock s’ha trobat amb l’òpera, el jazz amb l’electrònica i la música tradicional amb sons urbans.

Els setze ballarins d’escoles i acadèmies de dansa de Sabadell —Mònica Escribà, Bots, Ritme i KMY— han posat moviment a aquesta història, mentre les veus de diferents artistes locals han anat fent avançar el relat. La Banda de Sabadell s’hi ha sumat en el tram final i els tabalers han acabat d’encendre una plaça que semblava recuperar la seva ànima.