Durant les darreres dècades, la Festa Major ha anat canviant al mateix ritme que Sabadell. Han canviat els espais, els actes, les tradicions i les maneres de viure la ciutat, però també les preocupacions i les circumstàncies de cada moment. La Festa Major ha estat, any rere any, un reflex d’aquesta transformació. Sovint, trobem episodis que expliquen què estava passant a Sabadell en aquell moment: canvis urbanístics, situacions econòmiques, decisions polítiques, noves tradicions, reivindicacions o, simplement, la manera com els sabadellencs ocupaven els carrers i vivien la festa.
La celebració només s’ha aturat en dos moments de la història des de la seva creació: durant la Guerra Civil i la pandèmia de la covid-19. Així, d’una dècada a l’altra, la festa ha adoptat formes molt diferents alhora que avançava la societat: algunes activitats han desaparegut, d’altres s’han consolidat i n’han aparegut de noves anualment. De totes maneres, la festa ha estat l’eix central de comunió entre els sabadellencs i ha esdevingut uns dies de referència per a tota la ciutat. I així continua sent.
Aquest any, des del Diari de Sabadell volem celebrar els 50 anys de la transició mediàtica de la ciutat ensenyant com s’ha explicat durant les darreres dècades la Festa Major. Volem continuar sent l’altaveu de la ciutat durant els dies més assenyalats de l’any, explicant les històries més destacades dels nostres carrers i vivint a flor de pell la celebració. Bona Festa Major 2026!
1980: Una Festa Major amb sorpreses i novetats
La Festa Major del 1980 va sorprendre els mateixos organitzadors amb una participació popular multitudinària. Els actes més esperats, com el concert de La Trinca al parc de Catalunya o el castell de focs de la Creu Alta, van omplir els carrers i espais de la ciutat, afavorits també per un temps que finalment va respectar els festejos.
La celebració, però, no va estar exempta de problemes: alguns actes van patir retards o suspensions per manca de previsió de les brigades municipals, mentre que el comportament incívic d’alguns grups va deixar brutícia i desperfectes als carrers. L’alcalde de Velenje, aleshores a Iugoslàvia, va ser el convidat d’honor de la Festa Major. Aquell any també es va descobrir oficialment la placa del Racó del Campanar, en un acte que va comptar amb la participació dels Castellers de Terrassa.
1990: Una Festa Major fora de calendari
La Festa Major de 1990 va durar més del compte. Per no coincidir amb les vacances d’agost, el Govern municipal va decidir ajornar-la una setmana i es va celebrar els dies 7, 8, 9, 10 i 11 de setembre. Va ser, sens dubte, un any especial que va concloure amb els focs artificials la nit de la Diada nacional. Alhora, es va obrir la zona de vianants de sobre de l’aparcament del Centre i es va ajornar l’obertura dels Jardinets.
2000: Una Festa Major "de referència"
L’any 2000, la Festa Major es va celebrar de l’1 al 4 de setembre i, coincidint amb la tornada de la normalitat a la ciutat, els carrers es van omplir de gom a gom en una celebració “de referència”. Es calculava prop de 190.000 assistents –de l’època– i va ser tot un èxit. Alhora, el CE Sabadell també va començar la lliga amb bones sensacions i l’Eix Macià va acollir la sortida de la desena etapa de La Vuelta.
2010: Una Festa Major marcada per la crisi
La crisi econòmica del 2008 va tenir afectacions durant els anys següents. La Festa Major va ser “molt de casa” per les limitacions del pressupost del moment, però els sabadellencs van omplir carres, places i parcs “a vessar”. Alhora, s’estrenava un nou calendari escolar amb la introducció de la setmana blanca al març i entrava en vigor la restricció d’accedir en cotxe a Can Pobla.
2020: Una (no) Festa Major molt atípica
La pandèmia va fer canviar els plans de la Festa Major –i de qualsevol aspecte de la vida– i no hi va haver cap celebració durant aquells dies. Es va haver de fer una adaptació a alguns actes culturals, que van servir com a Festa Major. Clarament, ha estat l’any més atípic des que se celebra la Festa Major a la ciutat: carrers buits, places desèrtiques, barraques sense gent i els gegants, dormint.
