“El gos policia no discrimina, viu la seva feina com un joc i es crea un vincle fort”

Alberto Bennássar i la seva companya Akane s’han proclamat guanyadors del IV campionat nacional de Guies Canins de Policia Local, que va tenir lloc fa uns dies a Granada. L’olfacte de l’Akane i la disciplina i habilitats de Bennássar tornen a portar a l’olimp a la Policia Municipal de Sabadell, un any més. L’agent municipal va mostrar les habilitats de la seva gossa, que va superar totes les proves amb nota. Junts van afrontar reptes tant a interiors com exteriors, amb una gimcana de dificultats afegides i substàncies estupefaents amagades. Un any més, l’olfacte de la policia municipal de Sabadell puja al podi: 

Campions per segon any consecutiu. Com funciona el campionat? El campionat policial se celebra des de fa 33 anys, amb una única pausa durant la pandèmia. Va començar sent una trobada centrada en jocs policials, però ha anat evolucionant, i ara s’hi inclouen diverses disciplines com futbol 7, triatló, pàdel i, des de fa quatre anys, la prova de detecció de drogues amb gossos. Aquesta és la disciplina en què participo amb l’Akane. Consisteix a superar quatre escenaris diferents on hem de localitzar substàncies amagades. Les condicions són molt estrictes: no podem tenir comunicació externa, ens retiren el mòbil i el rellotge, i no sabem quins seran els escenaris fins al moment de la prova. Curiosament, jo he participat en les quatre edicions d’aquesta nova disciplina. El primer any vaig quedar vuitè, tot i que al principi és difícil agafar la dinàmica del concurs. Tot i que hi ha un reglament, fins que no ets dins no entens ben bé com funciona.

Són escenaris similars als que es troba habitualment un gos policia? Els escenaris reprodueixen situacions reals, com una plaça o vehicles estacionats. Un pot simular una plaça de Sabadell amb joves consumint, i has d’actuar com si fos una intervenció real. Hi ha entre 1 i 8 substàncies amagades, segons decideixin els jutges, i disposes de 3 a 5 minuts per localitzar-les. Les substàncies poden estar amagades a qualsevol lloc, i el nivell de dificultat pot variar molt. Tenim un temps limitat —entre tres i cinc minuts— per detectar-les, i cal saber molt bé quan aturar-se. Hi ha penalitzacions si la gossa vocalitza, orina o posa les potes damunt de les persones. L’ordre de participació es decideix per sorteig, i la classificació és acumulativa, suma prova rere prova.

Quin va ser el repte més gran a assumir? Aquest any una de les proves es va fer a la base aèria d’Armilla. Hi havia vehicles com helicòpters i furgonetes que havíem d’inspeccionar. En la primera prova vaig cometre un error, però vaig saber recuperar-me i gràcies a una última prova molt bona vam aconseguir quedar primers. Era una prova molt exigent: teníem només tres minuts per trobar quatre substàncies. Vaig aplicar l’experiència d’anys anteriors i vaig corregir errors, com deixar massa llibertat a la gossa. Aquest cop vaig saber dosificar millor i controlar el ritme, tot i la pressió. Va ser molt intens: et van cridant el temps restant, i en sentir “últim minut”, les pulsacions se’t disparen. Quan vaig veure el gest d’alerta de l’Akane, la vaig deixar fer i em va marcar clarament l’última substància. Allà vaig aixecar la mà per dir que havíem acabat. uan surts d’una prova així t’adones que has fet bona feina.

Parlem de l’Akane: què implica treballar amb ella? L’Akane és la meva companya inseparable, el vincle és molt i molt especial. Treballar amb un gos crea un vincle molt fort, ells poden arribar també allà on nosaltres no podem. Té cinc anys i, des del primer dia que ens vam veure, es va crear una connexió molt forta, gairebé immediata. Va arribar com a cadell, i el vincle que tenim és molt gran. Ara compartim tot: entrenaments, desplaçaments i fins i tot el descans. Quan competim, dorm amb mi, i qualsevol moviment meu el capta i respon de seguida. Aquesta complicitat és fonamental per fer bé la nostra feina.

I l’Akane com a agent policial? Treballar amb gossos aporta moltíssim al servei. Els gossos tenen una capacitat olfactiva que nosaltres no podem igualar [pot arribar a ser fins a 2.000 vegades més fi que el dels humans]. Poden detectar restes mínimes d’olor, fins i tot si hi ha contaminació ambiental. Aquesta habilitat els fa insubstituïbles. Però a més, la seva presència genera un efecte molt positiu: la gent es mostra més oberta, especialment els infants. I també tenen un efecte dissuasiu molt potent. Quan arriben les unitats canines, molts conflictes es desactiven només amb la seva presència. El gos no discrimina, no jutja: marca per olor, no per aparença, i això sovint ens permet detectar casos complexos, com alguns casos de menors que amaguen droga a sota de la boca per no ser enxampats.

Per a ells, és feina o entreteniment? Alguns ciutadans no entenen gaire què fem o fan comentaris irònics, però la majoria valora molt la feina del gos i l’agraeix. Els gossos humanitzen la imatge de la policia. Per a l’Akane, això és un joc. Ella treballa a canvi d’una recompensa, no ho viu com una obligació. Aquesta visió ajuda a trencar prejudicis i a donar visibilitat a la nostra feina des d’una perspectiva més preventiva.