La canya és una espècie invasora que, amb el pas del temps, havia anat guanyant terreny fins a integrar-se en el paisatge de la llera del riu Ripoll al seu pas per Sabadell i també altres municipis per on circula. Al llarg dels set quilòmetres que recorre per la nostra ciutat, en els últims tres anys l’Ajuntament de Sabadell n’ha intensificat la retirada i calcula que ha retirat uns 67.100 metres cúbics de canya americana. En total, s’ha actuat en uns 17.000 metres quadrats de superfície repartits en quatre zones: molí Amat i Sant Vicenç de Jonqueres i aiguabarreig del riu Tort amb el riu Ripoll (2025-26); i molí Mornau i horta de Can Quadres - Sant Oleguer (2024).
Des del consistori expliquen que, en la majoria de casos, després de l’extracció de les canyes s’han plantat espècies pròpies de la ribera mediterrània “per tal d’evitar de nou l’aparició de la canya”.
Com s’elimina?
L’eliminació de la canya es realitza mitjançant la trituració mecànica de la part aèria (la que sobresurt de terra) i amb l’extracció del rizoma (la part subterrània de la canya) en els primers 50 centímetres de profunditat del sòl mitjançant retroexcavadora. Un cop arrencada, s’acaba de treure la terra del rizoma per deixar-ne el màxim a la zona. Finalment, aquesta arrel (rizoma) es porta a una planta de gestió o es tritura in situ per assegurar que no pugui tornar a créixer.
Durant l’eliminació, que es fa amb retroexcavadora, “també s’eliminen altres espècies invasives o exòtiques, tan arbustives com herbàcies, com la buddleja, la cortadèria, la nyàmera, la ipomoea, la flor de nit, el seneci o el lligabosc”, detallen les mateixes fonts. El doctor en biologia per la Universitat de Barcelona (UB) Alberto Maceda Veiga remarca la importància d’eliminar la canya i restaurar la vegetació nativa, com s’està fent, “per tal d’evitar problemes a la fauna aquàtica”. Alhora, considera important que s’actuï en conjunt i no de forma aïllada per evitar que la canya pugui desplaçar-se i recolonitzar un espai. “Si elimines canya a Sabadell, i queden rodals de canya aigües amunt, et vindran fragments d’aigües amunt a la zona restaurada i pots tenir una recolonització. Per això els biòlegs de rius sempre insistim que cal actuar a nivell de conca, o si no es pot, al menys des de la zona d’actuació fins a capçalera per fer realment net”, insisteix l’investigador.
Maceda assenyala que la canya té efectes negatius com que es fragmenta amb molta facilitat i pot bloquejar el pas de l’aigua. També indica que, un cop seca, “crema amb moltíssima facilitat i, quan és viva, absorbeix molta aigua pel seu creixement tan expansiu”. Tanmateix, ha vist que és “un refugi excel·lent pels peixos”. “Si els hi treus la canya, cal pensar en fer la restauració de la vegetació nativa per tal que no tingui un efecte perjudicial inesperat. La canya també és una barrera física per la gent i tinc la sensació que hi ha trams fluvials que viuen més tranquils amb canya que sense per la menor freqüentació humana. Res és blanc o negre en ecologia”, subratlla.
Recentment, Maceda ha dirigit un estudi publicat a la revista NeoBiota en què es manifesta que la canya pot afavorir la proliferació de mosquits en rius, canals i basses. “Si tens canya enlloc de canyís a un riu i el riu no té peixos ni altres depredadors de mosquits, el nostre estudi suggereix que tindries més mosquits on tens canya que no pas canyís”, detalla. La investigació contribueix a comprendre l’impacte de la canya sobre la fauna local, un aspecte que apunta que fins ara és desconegut.
L’eliminació continua
L’actuació contra la canya continuarà en els pròxims anys. Fonts municipals no donen una data concreta en què es prevegi haver-la eliminat tota, però sí que indiquen els pròxims passos a seguir. Les properes actuacions de retirada de canya que estan previstes són en l’àmbit del molí de l’Amat-Font dels Gitanos (3.100 m2) i entre el pont de Torre-romeu i la palanca de Sant Oleguer (5.000 m2), que es duran a terme entre 2026 i 2027. Entre 2027 i 2031 es preveu actuar en uns 25.000 metres quadrats addicionals.
