El ple municipal ha donat compte aquest dilluns del darrer tràmit per modificar els usos industrials i terciaris del riu Ripoll. La Modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Sabadell sobre aquests usos del riu, l’MPG-132, entrarà en vigor quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) pròximament. Però entitats ecologistes agrupades en la Plataforma en defensa del riu Ripoll mantenen la seva oposició al projecte, reclamen aturar-lo i apostar per la naturalització de l’espai.
Es tracta de l’ampliació d’usos que impulsa l’Ajuntament perquè naus i parcel·les en desús tinguin més opcions de ser utilitzades, ja que no només hi podrà haver indústria tèxtil com fins ara. La modificació s'ha treballat en els últims anys amb agents econòmics com el Gremi de Fabricants de Sabadell i l'Associació per l’impuls de l’àrea del riu Ripoll. S’habilitaran usos que permetran obrir-hi restaurants, activitats esportives, tallers de reparació de vehicles, equipaments sanitaris i oci diürn, entre altres. En ser una dació de compte, el punt no s'ha votat aquest cop. Tot i així, tant el Govern com els grups municipals han pogut donar la seva opinió. El tinent d’alcaldessa Adrián Hernández ha subratllat que l’ampliació d’usos fa referència al 10% de superfície del tram sabadellenc del riu Ripoll, mentre que “el 90% del terreny del Ripoll afortunadament està protegit, seguirà protegit i aquest Govern serà el primer que el protegeix, no només des del punt de vista de planejament sinó d’inversió”. La modificació inclou l'ampliació d'usos i la construcció de tres rotondes per facilitar l'accés rodat al riu: a la carretera de Caldes - molí d’en Torrella, una altra a l’enllaç del camí de Torre-romeu amb el camí de Can Quadres i, finalment, al punt on s’uneixen el camí de Torre-romeu amb la ronda de l’Ebre.
El portaveu d’ERC, Santi Valls, ha reclamat una estratègia global sobre el riu Ripoll perquè “no podem acceptar que la seva ordenació es faci des de la suma d’ajustos puntuals, rotondes i flexibilització d’usos que tenen un clar objectiu: que la part industrial sigui viable”.
Per part de la Crida, el regidor Guillem Fuster ha assenyalat que “és un despropòsit. Amb aquests canvis d’usos i construcció de vials hi haurà una massificació a tots nivells en el riu que ho convertirà en insostenible”.
Des de Sabadell En Comú Podem, el portaveu Joan Mena ha remarcat que amb el final de la tramitació d’aquest canvi normatiu arribem al que “per mi és el major despropòsit d’aquesta legislatura per part del Govern de Sabadell”, perquè defensa el Ripoll com a “connector ecològic per garantir la salut pública en aquesta ciutat”.
Valoració positiva, en canvi, per part de Junts per Sabadell. El seu portaveu, Lluís Matas, ha explicat que “estem contents que s’hagi fet aquest pas per endreçar el Ripoll” i reivindica que hi pugui haver “empresa neta, perquè indústria no és fum, no és contaminació, no estem als anys 50”. Cuca Santos (PP), també celebra els canvis urbanístics perquè “volem que Sabadell creï llocs de treball, que és el que fa falta a la gent per tenir una vida digna”.
Abans del debat entre grups, la Plataforma en defensa del riu Ripoll havia sol·licitat el torn de paraula per expressar el seu rebuig a la modificiació. "És un greu atemptat al parc fluvial del riu Ripoll", ha dit Muntsa Carbonell. Perquè consideren que "tot això comportarà omplir el Ripoll de ciment, asfalt, camions, cotxes, molta gent i contaminació de tot tipus: atmosfèrica, acústica, lumínica i visual", en benefici d'una "operació especulativa i lesiva pel parc fluvial" al darrere de la qual "només hi ha els interessos empresarials del Gremi de Fabricants i de propietaris de solars per especular i treure rèdit econòmic de les naus i parcel·les que des de fa anys que han deixat abandonades". La plataforma reivindica que el Ripoll necessita un nou pla d'inversions per millorar la qualitat de l'aigua, la flora i la fauna; rehabilitar patrimoni i donar-li ús; arranjar camins i hortes i renaturalitzar-lo, transformant espais buits en arbredes que millorin la salut pública, entre altres propostes.
