Sabadell fa una pausa en el temps cada 17 de gener. La ciutat s’atura en una tradició històrica que permet ancorar-nos en un passat que va dibuixar el Sabadell d’avui, amb la passada de Sant Antoni que omple carrers de cavalls i carruatges i el record del que vam ser pren forma de desfilada. La Passada, que se celebrarà previsiblement dissabte 7 de març després que la pluja obligués a suspendre-la, tornarà a convertir els carrers en un escenari on conflueixen passat i present, amb la joia de la corona: els dos carruatges grans —un de la Colla Vella i un de la Colla Nova– que eren els camions de l’època. Datats de finals del segle XIX, aquests carruatges transportaven mercaderies —sobretot vinculades al tèxtil— fins a poblacions com Granollers, en trajectes que es feien a pas de cavall. “Són autèntiques relíquies, de les poques que queden a Catalunya”, explica Maria Pocorull, membre de la Colla Nova, que enguany encapçalarà la desfilada.
La celebració, organitzada històricament per la Colla Vella i la Colla Nova amb el suport municipal, manté una estructura que no ha variat en dècades. “A casa, és tradició des de fa generacions, el 17 de gener és una festa que vivim en família”, exposa Pocorull. La Germandat de Sant Antoni Abat es va constituir l’any 1871 com a continuació de l’antiga confraria i, des d’aleshores, ha estat l’ànima de la festivitat dedicada al patró dels animals. A Sabadell, la commemoració té lloc sempre el 17 de gener, sigui laborable o festiu, i amb el pas dels anys s’ha mantingut pràcticament intacta. L’any 1880, però, una nevada va marcar un punt d’inflexió. Segons explica Pocorull, aleshores hi havia una sola colla, però els joves volien sortir malgrat el temporal i els grans s’hi oposaven. D’aquella discrepància en va néixer la Joventut Sant Antoni Abat, popularment coneguda com la Colla Nova, fruit de l’escissió de la Colla Vella.
En el cas de Pocorull, la vinculació és hereditària. Ve dels anys setanta, d’una família pagesa. “Hem anat passant el relleu: dels meus pares a nosaltres, i ara als nostres fills”. Ella recorda vagament el primer cop que va participar. “Quan era petita ens posàvem papers de diari sota la roba per aguantar el fred i el vent”, recorda. Als vuit anys va ser abanderada petita; més endavant, abanderada gran. El 2011 va viure un dels moments més especials: conduir el carro gran. Aquest any, la imatge serà especialment simbòlica: el pare de la Maria, que enguany celebra els 90 anys, farà d’abanderat; ella i la seva germana, de cordonistes; i les filles i nebots, a la bandera petita. Tres generacions desfilant juntes. La passada no és només una tradició pública; és també una celebració que queda en família. A casa dels Pocorull, el 17 de gener és sagrat. Esmorzen plegats, dinen en família i, al vespre, sopen pa amb tomàquet amb el pa beneït.
Malgrat els canvis socials i les noves regulacions —com la inscripció prèvia obligatòria per als participants—, l’estructura de la jornada és la mateixa que recorda de petita. “És com si Sabadell es parés en el temps”, descriu. Els infants miren els cavalls amb fascinació; la gent gran hi retroba records d’infantesa. Pocorull admet que no és fàcil garantir el futur de la festa. “No de manera imminent, però cada cop tot és més complicat”. Tot i això, defensa que és un sol dia l’any i que forma part del patrimoni viu de la ciutat. “Hem de saber recordar d’on venim”.
Dissabte 7 de març, si el temps ho permet, Sabadell tornarà a sentir el repic dels cascos sobre l’asfalt. Durant unes hores, la ciutat recuperarà el batec d’una tradició que, des de 1871, es resisteix a desaparèixer. I entre cavalls i banderes, hi haurà famílies com la de Maria Pocorull, que continuen fent possible que el temps —almenys per un dia— s’aturi.
