Des del 2024, a Sabadell, i seguint les directives europees, la taxa de residus es va doblar. L’entrada d’un nou tribut, aquest comarcal, que s’afegia al municipal, ha provocat que per la recollida i el tractament de residus, una llar mitjana local passés a pagar un 114% més.
El passat dimarts, el consultor empresarial en economia circular i residus, i exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, va oferir una xerrada sota el títol “Per què ha pujat tant la taxa de residus? Què hi podem fer?”, amb la voluntat d’explicar el perquè de l’increment i debatre sobre possibles solucions.
Per contextualitzar, entre el 2017 i el 2018, la Unió Europea va impulsar un conjunt de reformes legislatives en matèria de residus. Brussel·les no només buscava avançar en aquesta qüestió, sinó també reindustrialitzar Europa mitjançant una estratègia ambiental. Amb l’entrada en vigor de la nova llei espanyola de residus el 2022 –fins aleshores, la llei de residus d’Espanya estava ancorada en el 2011–, la situació canvia. Segons Tost, la norma obliga els ciutadans a assumir el cost real del servei, tal com recull l’article 11. “S’ha acabat el joc de passar-se la pilota. Si volem canviar la societat, primer hem de dir la veritat sobre el cost del servei i fer-lo transparent. Si cal, que hi hagi bonificacions socials per a famílies vulnerables. Però primer, transparència. Si preguntéssim a la gent què paga exactament en concepte de residus, el 90% no ho sabria. I això és un problema greu”, apunta.
En aquesta línia, qui va ser alcalde de Riudecanyes durant vint-i-quatre anys, recorda que es tracta d’un dels serveis més cars que gestiona qualsevol ajuntament: “A Barcelona, el contracte de recollida supera els 280 milions d’euros, i a Riudecanyes, un municipi petit, ja s’enfila als 150.000 euros”.
Taxa justa i bona comunicació
Sabadell, que és un dels municipis que avui dia encara no recicla correctament sis de cada deu residus, té, segons Tost, l’oportunitat per avançar en aquesta matèria, premiant, també, aquell qui fa bé les coses. Amb la tecnologia d’avui dia, els contenidors tancats podrien ser una bona solució, en permetre aplicar tarifes personalitzades, així com un pla d’actuació en aquesta matèria. “Hi ha qui no se sent cridada a reciclar. Alguns ho fan per convenciment, per filosofia; però cal incentivar l’altre 50% de la població”, explica. Per capgirar aquesta solució, Tost ho té clar: “Amb estímuls econòmics, com el carnet per punts a la conducció. Quan es va aplicar, no va ser perquè fóssim més cívics, sinó perquè la gent es va adonar que li costaria diners si no respectava les normes. El mateix passa amb el reciclatge: sancions i incentius funcionen millor que la pedagogia sola”.
Finalment, el consultor empresarial en economia circular i residus apunta que també cal inversió en comunicació i acompanyament. “Hi ha comarques que són veïnes amb percentatges de reciclatge molt diferents, i la diferència no és cultural ni econòmica: és comunicativa”, assegura.
Segons Tost, on hi ha educadors ambientals, formació als comerços i implicació de les escoles, els resultats són evidents. “Els hàbits no es canvien amb una circular, sinó amb persistència i proximitat”.
