Josep Maria Vallès (Sant Cugat, 1967) és un dels alcaldes més novells del Vallès i l’únic de Junts en una comarca socialista. El 2019 va saltar a la política municipal, però un pacte entre PSC, ERC i CUP el va deixar fora del Govern. Quatre anys més tard, va guanyar amb marge i va recuperar un dels feus del partit amb el suport dels republicans.
L'alcalde acostuma a fer molt carrer, i apropar-se als comerços i parlar amb els veïns. Cada mes reserva una estona per reunir-se amb santcugatencs a Atenció Ciutadana. Vallès és periodista i ha treballat a l’emissora i a diaris locals. Com a fet curiós, a principis dels 1990, va col·laborar amb el Diari de Sabadell com a corresponsal a Sant Cugat. “Eren els meus principis. Tinc molts bons records d’aquella època”, ens explica. Junts va tornar al Govern municipal després de les eleccions municipals del 2023. Com es troba l’Ajuntament després de quatre anys de PSC, ERC i CUP? Jo no havia estat mai al Govern. En els quatre anys que vam estar a l’oposició, vam fer propostes, perquè no només val queixar-te o criticar, has de plantejar idees. També vam fiscalitzar el Govern i vam advertir de les coses que no s’estaven fent bé en l’àmbit econòmic. L’any 2023, el Tripartit no va poder ni aprovar els pressupostos i, quan vam entrar al Govern, ens vam trobar un dèficit d’uns 22 milions d’euros. Ha estat complicat, perquè hem hagut de fer ajustaments, però esperem haver revertit la situació a finals d’aquest any. La combinació de sigles al Govern tripartit no devia facilitar les coses. No és el mateix que governi un partit, que dos partits o tres. No els disculpo, però no és una gestió fàcil. S’ha de gestionar bé l’Ajuntament, com estem fent: cuidant l’espai urbà, el de tots, perquè estigui net i cuidat. Una de les nostres primeres accions va ser el concurs per assumir la recollida d’escombraries, que estava dimensionada per a una ciutat de 60.000 habitants quan en som 100.000. I també hem de mantenir molts quilòmetres de carrers en bon estat. Tenim més de 30.000 incidències a les voreres de Sant Cugat, i això no es podia arreglar amb una partida de 100.000 euros com preveia el Tripartit. El 2025 hi destinarem 2,5 milions d’euros.
Què es compromet a fer abans del 2027? Ho recuperarem quan acabi el mandat per comprovar-ho.
Els canvis en la neteja i la recollida d’escombraries, que li comentava. Així mateix, quan vam entrar ens vam trobar que es trigava més de 800 dies a gestionar una llicència urbanística particular, a un promotor immobiliari, a una empresa. Ja estem en 70 dies i volem millorar-ho a través d’un nou sistema de monitoratge, control i seguiment que s’assembla al d’una empresa logística, i amb més arquitectes. En acabar el mandat tindrem el nou pavelló, perquè som conscients que Sant Cugat ha crescut en població i no hi ha prou serveis públics.
Per què va pactar amb ERC? Per aritmètica? Podria haver pactat amb altres opcions.
La meva intenció era governar en solitari. Soc un becari, fa un any i cinc mesos que soc alcalde, i volia tirar pel dret, sap? Però la gent del meu entorn em va dir: ‘Josep Maria, per molta voluntat que hi posis, no aprovaràs res al ple municipal’. I l’única aritmètica possible era amb ERC, perquè sumàvem 13 dels 25 regidors. 9 de Junts i 4 d’ERC.
Però podrien haver arribat a acords amb altres opcions, amb pactes puntuals i sense majoria absoluta.
Cap altre partit té quatre regidors i ERC suma majoria absoluta amb nosaltres. Els pactes amb altres forces eren complicades, i amb alguns més que altres. No em veig arribant a acords amb Vox, com es pot imaginar.
Sant Cugat té un IBI dels més alts de Catalunya. En aquest any i mig ha afirmat que no apujarà els impostos, ho manté?
Aquest Ajuntament no augmentarà la pressió fiscal, com a mínim, en aquests quatre anys. No podem traslladar un problema econòmic de l’Ajuntament a la ciutadania. Ja es paguen IBI molt alts i nosaltres hem de donar solucions per altres vies.
Un pis de 80 metres quadrats a Sant Cugat val 358.080 euros, de mitjana, segons Idealista. Un 69% més que fa una dècada. Què hi té a dir?
Sant Cugat és molt valorada per diferents motius, per la proximitat amb Barcelona, per l’entorn de Collserola, perquè és una ciutat amable… Si haguéssim seguit el Pla General Metropolità del 1976, Sant Cugat tindria 350.000 persones. L’alcalde Joan Aymerich va rebaixar el sostre edificable, va preveure zones verdes i parcs, i des d’aleshores no hem canviat d’idea. Per això som 100.000 veïns, i encara hi ha qui diu que en som molts! És cert que els preus de l’habitatge han crescut, especialment després de la pandèmia, perquè molta gent de Barcelona ha vingut aquí. Ens preocupa i volem evitar que la gent jove de Sant Cugat hagi de marxar de la ciutat.
I el Ragull Centre és la solució?
És una de les solucions. L’empresa municipal d’habitatge, Promusa, ha fet 1.800 pisos des dels anys noranta, primer de venda i després de lloguer. En són molts, en són pocs? En són bastants, però no dona una solució a tothom. El Ragull Centre, tal com estava plantejat, trencava amb el model Sant Cugat i així ho vam denunciar quan estàvem a l’oposició. No podíem permetre que es construïssin dues torres de 12 plantes, i ara estem refent el projecte amb una dimensió més petita. En la mateixa direcció, estem ultimant una proposta per donar una sortida als joves de la nostra ciutat amb la cessió de terrenys municipals, a través dels agents privats –constructores– i amb el mínim cost possible per a l’Ajuntament.
El barri de Ca n’Ametller, presentat pel Govern anterior, liderat per ERC, es manté a l’agenda? Li ho dic perquè els republicans també estan en el seu executiu.
No ho hem aturat ni molt menys, el que passa és que no és fàcil de fer. L’operació a Ca n’Ametller afecta molts propietaris que tenen drets adquirits per construir-hi. El Govern de l’Estat va comprometre una partida de 20 milions d’euros per fer l’intercanviador de Rodalies i FGC, i aquesta és una de les prioritats que vull parlar amb la Generalitat per fer pressió i que s’executi. És una peça important que s’ha de desencallar abans que res, i també hem de valorar quins espais de salut, esportius, culturals i socials necessitem a l’entorn abans de créixer. Dit això, a Sant Cugat no volem créixer per créixer. Si fas una enquesta a peu de carrer i els preguntes als veïns: ‘Vols que Sant Cugat creixi o que es quedi com està?', tothom et dirà la segona.
Això no és mica excloent?
Excloent? Ho diu vostè, no jo. Aquest és el model Sant Cugat, i pel qual la gent ve a viure aquí. A Ca n’Ametller no farem el que no volem fer a Can Ragull. No hi construirem blocs de pisos de 12 o 14 plantes. Sant Cugat no és això.
Sant Cugat aglutina més de 3.000 empreses. La ciutat encara té marge per créixer?
Sí. Recentment, ha arribat una inversió hotelera i el concessionari Porsche, i em consta que hi ha empreses que estan de lloguer que busquen terreny per ubicar-se de manera definitiva. Com li deia abans, hem agilitzat la tramitació de les llicències urbanístiques per facilitar l’arribada de noves empreses i això s’ha de notar.
El Banc Sabadell té el seu centre corporatiu a Sant Joan. Li preocupa que l’opa ho posi en risc?
Hi ha dos tipus d’empreses a Sant Cugat, les que hi són i les que hi viuen, i el Banc Sabadell és dels segons. Està molt implicat en la ciutat, dona suport a moltes iniciatives. Nosaltres des d’aquí no podrem decidir res, i si d'aquí a un any tenim la seu del BBVA en comptes del Sabadell, ho haurem d’assumir, però no és el que vull.
Abans em comentava que no hi ha prou serveis públics. Una de les demandes històriques és el jutjat d’instrucció de Sant Cugat.
És una demanda de Sant Cugat des de fa 35 anys. Som l’única ciutat de Catalunya i una de les poques d’Espanya sense jutjat d’instrucció, una anomalia històrica. No era un tema de pressupost, era qüestió de dir que els governs del PSOE o del PP diguessin que "sí" o que "no", i ho hem fet possible.
El Congrés dels Diputats hi va donar el vistiplau a finals d’octubre. I ara, què? Quin és el calendari?
Quedarà aprovat un cop hagi passat pel Congrés dels Diputats i pel Senat. Aquesta setmana em reuniré amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, per avançar i anirem a veure el terreny que ja tenim preparat. Espero que la Generalitat ho pugui incorporar ja en els pressupostos del 2025 i a partir d’aquí espero que es tiri endavant com més aviat millor. Això és un exemple de com una acció pot ser beneficiosa a Sant Cugat i a Rubí, on els jutjats estan saturats amb les causes dels nostres veïns i empreses.
Sant Cugat només té una residència pública, inaugurada l’any 1992, amb 90 places. Fa anys que s’espera la segona residència. Ha fet algun pas al respecte?
Han arribat moltes residències des de principis dels noranta, però totes són privades. Em vaig reunir amb l’anterior conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que era més que un conseller, perquè venia del sector i el coneixia molt. El conseller em va ser molt franc: em va dir que la Generalitat no estava per aquest tema i menys a Volpelleres. En tenien dues o tres planificades, però no allà.
Aleshores quina alternativa planteja davant la falta de places?
La concertació de places a residències privades. Nosaltres tenim un terreny, fem un concurs públic perquè vingui un operador privat –en aquest cas, una fundació sense ànim de lucre– i que pugui fer una residència de caràcter públic amb places concertades per part de la Generalitat. Ens hi hem posat, ho vam treure a concurs el setembre passat, per generar 120 places més. Una part d’aquesta residència, evidentment, serà privada, perquè com tothom comprendrà s’ha de poder amortitzar la inversió de 14-16 milions d’euros que representa un equipament d’aquestes característiques.
Parlem de transport públic. El segon túnel d’FGC entre el Vallès i Barcelona ha de passar per Horta o per Sant Cugat? Ara hi ha un Govern socialista a la Generalitat i la posició del PSC és clara i és per Horta…
Es pot imaginar el que li diré [riu]. Volem el segon túnel per Sant Cugat i ho defensaré davant d’FGC, de la consellera Paneque i amb qui faci falta. Nosaltres no construirem el túnel, però treballarem perquè passi per aquí.
La zona de baixes emissions (ZBE) de Sant ha donat resultats? Creu que tots els municipis han de tenir els mateixos criteris, com plantejava l’anterior Govern català? Ara mateix, Cerdanyola i Sant Cugat apliquen els criteris de l’AMB, mentre que l’Arc Metropolità va cap a una altra direcció.
No disposem de la dada exacta, però la ZBE Sant Cugat ha donat resultats. Jo no em vull posar a la casa de ningú, però segurament els criteris haurien de ser segons la població i la ubicació. Per exemple, la part més contaminant de Sant Cugat és l’autopista, perquè en el nostre entorn també tenim Collserola, que és un espai verd.
Dins de Sant Cugat, l’Anella Verda va generar polèmica des del primer dia.
El Tripartit va decidir tirar endavant l’anella verda i sense gaire consens social i econòmic va reduir un carril de circulació al Centre de la ciutat. Nosaltres estem fent un estudi de mobilitat amb cara i ulls per buscar solucions, perquè és un autèntic caos circulatori. A la plaça dels Quatre Cantons sempre hi ha hagut dos carrils de circulació, i traient un carril encara hi ha més embús i l’aire que respirem és pitjor. El carril bici el van fer passar per allà, i pot passar per un altre lloc, i les balises impedeixen el pas de serveis d’emergències i policia…
L’AP-7 està totalment col·lapsada i Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès volen tirar endavant la ronda Nord i encara hi ha pendent construir tot el Quart Cinturó, de Terrassa fins a Granollers.
Hi estic totalment a favor. El Quart Cinturó és una demanda històrica de moltes poblacions del Vallès, també de Sant Cugat. Tot el que fem per afavorir l’entrada i la sortida de persones i mercaderies serà positiu.
Tornant a l’esfera política, Sant Cugat està més a prop de l'AMB o del Vallès? S’ha reunit amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés?
Formem part del govern de l’Àrea Metropolitana i també de la comarca del Vallès. He coincidit amb l’alcaldessa de Sabadell en un parell d’actes, però mai hem fet una reunió. Tinc relació de veïnatge amb Cerdanyola, el Papiol, Molins de Reis, Castellbisbal, independentment del color polític. Ara que ho diu, crec que m’hauria de reunir amb els alcaldes de Sabadell i de Terrassa, són dues poblacions importants del territori.
No vull marxar sense fer-li una pregunta: és independentista? L'afecta en el seu dia a dia com a alcalde?
En el dia a dia ningú parla de la independència de Catalunya. Soc independentista des de sempre, soc de Junts i estic en aquest partit perquè conec Carles Puigdemont des que era periodista, però jo no puc decidir sobre això des de Sant Cugat.
I com se sent un alcalde de Junts envoltat de feus socialistes? El condiciona?
Tampoc. Miri, una de les primeres coses que vaig fer com a alcalde va ser trucar els alcaldes veïns, com l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, amb qui tinc una bona relació. Tenim afers compartits amb Cerdanyola i Rubí i estem en contacte constant, per exemple. Primer som les persones, i després que cadascú pensi com vulgui. M’és igual si l’alcaldessa de Rubí és socialista, de Junts, d’ERC! El tema és buscar solucions, no picabaralles, com hem fet amb l’Ana María Martínez per aconseguir l’hospital de dia i els jutjats. El meu objectiu com a alcalde és millorar la qualitat de vida dels santcugatencs.
Fotografies al despatx de l'alcalde i de passeig per comerços i carrers de Sant Cugat / VÍCTOR CASTILLO
