Segurament, no és cap sorpresa, però quan un estudi confirma les sensacions sobre el paper, la frase adopta un to diferent: cada vegada pesa menys l'agricultura a casa nostra. És la principal conclusió d'una recerca de l'Institut de Ciència i Tecnologia ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). El treball analitza la situació a l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB), que ha perdut un 70% de superfície agrícola des dels anys cinquanta del segle passat. L'anàlisi determina que, avui, només el 8,5% del seu territori es destina a usos agrícoles, que equival a 16 metres quadrats per habitant. La reculada va ser especialment accentuada entre el 2003 i el 2013, mentre que aquesta darrera dècada s'ha frenat el ritme de transformació. La interacció de factors socials, ecològics i tecnològics han condicionat el retrocés descrit. Entre altres, les causes principals apuntades són l'expansió urbana, l'auge immobiliari i la manca de rendibilitat del sector agrari.
"A partir del 2003, tenim bones dades i mapes elaborats pel CREAF que ens permeten observar una estabilització de sòl agrícola després de la crisi del 2008-2009. En aquest últim període, hem baixat d'un 12 a un 8%", resumeix Johannes Langemeyer, un dels autors de la recerca. Amb tot, la "pressió urbana", diu, continua i la possibilitat de rebaixar el percentatge es manté. "Dins dels PDU [Plans directors urbanístics] que s'estan elaborant, hi ha una voluntat d'augmentar l'àrea d'agricultura, però dubto que sigui realista. No s'han estudiat bé els factors que han causat aquesta pèrdua", sosté. L'expert distingeix entre el que ha passat en les zones planes i a la muntanya. En el primer cas, l'agricultura -la majoria de secà- no té gran rèdit econòmic i una part s'ha urbanitzat. La construcció d'habitatge i el creixement dels polígons, a més d'infraestructures de transport, redueixen el terreny agrícola. En les zones de muntanya, en canvi, molts agricultors han abandonat els camps, que han passat a ser bosc.
Pèrdua de força de les institucions
L'expert assenyala un procés on entra en joc la fragmentació de parcel·les. "Les institucions han perdut força, per exemple, per al manteniment del reg. Com que són més fràgils, hi ha menys pressió política. I, en conseqüència, una pèrdua de rendibilitat de l'agricultura. Són processos complexos i si els vols revertir, cal invertir molt més. Sabent que aquesta agricultura en el futur no serà la més rendible. La pregunta és: per què voldríem aquesta agricultura periurbana? Mentre no puguis valorar altres factors més enllà de l'aliment que aporta, no apareixen arguments per recuperar aquests terrenys", reflexiona sobre la visió estesa. L'informe, a més, constata que l'expansió forestal dificulta la recuperació de conreus al cap dels anys. Aquest fenomen ha passat a la serra de Collserola, a la serralada de la Marina i a la serra d'Ordal.
Els investigadors de l'ICTA insten les administracions a reconèixer l'agricultura periurbana com un element estratègic per al futur de les ciutats i demanen un enfocament global de les polítiques urbanístiques. Assenyalen el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat com a exemple de la protecció activa del sòl en un entorn metropolità altament pressionat. "Fent l'estudi, hem vist que els boscos tenen un règim de protecció molt més important que les zones agrícoles, on hi ha menys consciència de la seva importància. El PGM [Pla General Metropolità] de l'AMB permetia transformar espais agrícoles a sòl urbanitzable. Tant els Ajuntaments com els mateixos agricultors tenen un interès en això, perquè és molt més rendible una terra com a sòl urbanitzable que agrícola", reitera sobre el factor econòmic.
Casos paradigmàtics a la comarca
L'AMB comprèn 36 municipis, amb una superfície geogràfica de 63.600 hectàrees. L'àrea inclou municipis vallesans com Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada i Reixac, Ripollet i Sant Cugat. La població en aquest territori metropolità amb influència directa al Vallès ha experimentat un creixement significatiu, d'uns 1,5 milions el 1950 a uns 3,3 milions avui, convertint-la en una de les zones urbanes més grans i densament poblades d'Europa. L'estudi posa la lupa en Sant Cugat com a paradigma d'aquesta evolució. El text destaca que allà l'activitat agrària ha esdevingut poc fructífera. "En aquestes zones tan properes a les grans ciutats i on els camps estan tan dispersos per la línia de tren, l'autopista, les carreteres i tanta infraestructura, no és gaire rendible". Una conclusió que altera les localitats.
- Terrenys de conreu al Parc Agrari de Sabadell
- Victor Castillo
Requalificar terrenys per a usos residencials, industrials o d'infraestructures ha estat una de les raons identificades del canvi, però també la competència dels mercats internacionals i la dificultat d'accés a l'aigua. Un context agreujat per la falta de relleu generacional a la pagesia. Els autors de l'estudi alerten que perdre-la pot suposar un risc d'abastiment alimentari a les grans ciutats, especialment en moments de crisi econòmica o guerres, ja que creix la dependència de l'exterior. "Si no posem en valor aquesta agricultura multifuncional, pensant en biodiversitat i espais recreatius, veig difícil que s'hi aposti. Ara s'està parlant molt de fins a quin punt volem o no dependre de producció alimentària en entorns directes o importar des de fora amb els riscos que suposa. És una decisió política", avisa Langemeyer. És, considera, un debat social pendent.
Un darrer aspecte assenyalat és l'aparició en escena de l'economia circular. "Amb l'agricultura periurbana, pots deixar de ser dependent de nutrients addicionals i fertilitzants artificials. Hi ha estudis que ja parlen d'aprofitar els nutrients del clavegueram de les ciutats. Això va al riu i al mar i es perd. Si som capaços d'aprofitar-ho, podem entrar en un sistema de producció molt més eficient", adverteix l'autor. I fa una última lectura sobre la globalitat d'aquest repte creixent. "La pèrdua agrícola és un fenomen a totes les ciutats i en tots els processos d'urbanització ràpida. Està passant a l'Àsia i passarà a l'Àfrica. El que més preocupa aquí és que són els terrenys més fèrtils que existeixen al món. Les urbs sempre s'han concentrat allà on millors opcions de producció d'aliments hi havia. I ens estem menjant aquests terrenys. La compensació no serà 1 a 1. Necessitaràs més superfície de producció per compensar la pèrdua de zones fèrtils", tanca. El desafiament està sobre la taula.
