Una de cada quatre llars vallesanes serà unipersonal el 2034

El nombre de llars de Catalunya continuarà creixent i se situarà en 3.349 milions el 2034, 256.000 més respecte a les actuals, segons les tendències demogràfiques que recull l'escenari mitjà de l'Idescat. Al conjunt del país, l'augment de llars serà més elevat que el de la població i la grandària mitjana de les unitats familiars que conviuen disminuirà en els pròxims deu anys. Al Vallès Occidental, la projecció dibuixa un escenari similar: de les 357.648 llars actuals, se superaran les 390.000 d'aquí a una dècada -32.500 més, un increment al voltant del 9%-. Una de les conclusions que dibuixa l'estudi és l'augment de les llars unipersonals, que seran més presents a totes les comarques. A la nostra ho faran aproximadament un 22%, una xifra que reflecteix un canvi demogràfic important. "La perspectiva de l'Idescat és relativament propera i es deu en part a l'augment de l'esperança de vida. Això, a més, té més impacte en les dones, que tendeixen a viure més que els homes", radiografia Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Podem afirmar, doncs, que moltes llars estaran formades per una sola dona gran. [caption id="attachment_339735" align="aligncenter" width="700"] | David Chao[/caption] El 2034, el 25% de les llars de la comarca -una de cada quatre- seran unipersonals. Un dels impactes més importants apunta a les persones majors de 60 anys que viuran sense companyia. Ara, en són unes 40.000. En una dècada, pujarà a més de 54.000 (+35%) en el total de llars. Gairebé en un 14% hi viurà una persona de més de 60 anys sola, és a dir, en una de cada set llars. Avui, n'és una de cada deu.

Repensar els habitatges?

Aquest escenari, a parer de l'expert, obre la porta a explorar nous models d'habitatge. "Necessitem altres tipologies d'immobles i canvis en el parc actual. Potser, en forma de pisos més petits. Adequats i adaptats a aquest tipus de llars, de famílies més reduïdes i persones grans", adverteix Garcia. En els darrers temps ha començat a proliferar el concepte del cohabitatge sènior. "Són noves formes que s'hauran d'explorar, sobretot en un context de major esperança de vida i amb gent gran amb bona salut. Persones que no volen anar a una residència perquè continuen sent autònomes", analitza.

Què passa amb els joves?

Entre els joves, la realitat és diferent, tal com mostren les dades. Al conjunt del país, els habitatges unipersonals de menors de 39 anys creixerà per sota de la mitjana catalana en la resta de franges. "En aquest cas, el problema és precisament la dificultat de viure sol. I això comporta haver de compartir pis passada la trentena", diagnostica Garcia. Una de les causes, sosté, és l'arribada de població de fora de la comarca. "La tendència de creixement vegetatiu és zero o negatiu. El creixement de llars s'explica per gent de fora que ho compensa. El Vallès recull un perfil nombrós que ve de Barcelona, expulsat pels preus de l'habitatge", reflexiona.

Variabilitat estadística

Amb tot, però, l'evolució prevista pot veure's alterada. "Poden aparèixer situacions no esperades en aquesta anàlisi. Per exemple, una altra pandèmia condicionaria aquestes perspectives", avisa Garcia. En aquesta direcció, el també demògraf del CED Juan Antonio Módenes parla de la variabilitat de l'estadística i la incertesa present. D'una banda, en el creixement demogràfic. "Està molt influenciat per la immigració. A diferència d'altres components com la natalitat, és un flux no estable per naturalesa i ple de condicionants. Les projeccions no poden predir si d'aquí a uns anys hi ha una crisi molt important i la immigració canvia", diu sobre el treball presentat. Els escenaris mitjans contemplats, detalla, continuen les tendències dels últims deu o quinze anys sobre com es formaven llars en aquest interval de temps, a partir del cens del 2011 al 2021. Un fet que mostra la propensió a crear llars unipersonals. "És incert, perquè actualment estem en una realitat demogràfica diferent de la d'aleshores", matisa. Un altre factor, afegeix, és que els immigrants tendeixen a formar unitats de llar una mica més grans que la població autòctona. "La nostra immigració és molt recent i això pot incidir en les tendències de formació de llar", destaca sobre el futur immediat. L'últim element que juga un paper clau, tal com expressava Garcia, és el mercat de l'habitatge. "Estem en una situació de dèficit pel que fa a la construcció. El potencial de formació de llars és més important que la construcció d'habitatges. Les dades al Vallès parteixen d'una xifra anual de 5.000 llars noves durant els primers anys. La xifra d'habitatges iniciats el 2023 està al voltant dels 2.400. Hi ha un decalatge entre la projecció de llars i la construcció", sentencia. Un fet que, conclou, evidencia la conveniència d'utilitzar les dades per posar fil a l'agulla respecte al parc existent.