Com moltes iniciatives que arriben importades d’altres països a casa nostra, el concepte pot transmetre la idea de ser un projecte futurista i allunyat de les possibilitats de la majoria de ciutadans. En el fons, però, es tracta d’un anglicisme que posa nom a una manera d’entendre la vellesa i la convivència que sempre ha tingut cabuda i que avui guanya terreny. Un plantejament fresc en una etapa vital en la qual les prioritats poden canviar, sense que es perdi l’esperit vitalista.
Amb aquestes bases, el cohousing senior s’obre pas com un model d’habitatge alternatiu, basat en la col·laboració entre convivents que obren la porta a la tercera edat amb la il·lusió i les ganes de continuar compartint experiències. Molt estès als països nòrdics, ha arribat a casa nostra amb força i un factor gens menyspreable: la riquesa dels nostres entorns naturals.
El grup, en una casa a una masia d’Osona | ACN
Així, una d’aquestes iniciatives s’ha començat a desenvolupar a una masia d’Osona. El grup compta amb la presència de dues germanes nascudes a Sabadell. Atretes pel repte, no van dubtar a explorar l’aventura. “Volem continuar sentint-nos vius i lliures per decidir què volem menjar, quines medicines prendre i com volem estar”, resumeix sobre les motivacions la Lluïsa Gimeno, immersa en el projecte.
Com la Fina, la seva germana, s’han sumat a un col·lectiu format per una desena de persones provinents de diferents àmbits, però unides per algun fil que alimenta la confiança entre elles. Són tres parelles i quatre solteres, entre els 50 i els 70 anys. A alguns, els connecta l’amistat que els ha fet compartir caps de setmana i estius durant períodes anteriors. A altres, han estat els assajos de cant a una coral vallesana. Ara, després de les vivències conjuntes, volen continuar afegint capítols a la biografia, afrontant la vellesa d’una forma activa en la casa pairal osonenca.
Un col·lectiu cada dia més present
Si analitzem l’evolució de la demografia a Sabadell, per exemple, actualment hi ha gairebé 70.000 persones majors de 55 anys, segons dades del 2022 publicades a l’Idescat. L’evolució, a més, mostra com ha crescut la població de gent gran. En l’última dècada, s’han sumat més de 10.000 persones majors de 55 anys i, des de l’inici del segle XXI, aquest valor ha augmentat en més de 20.000 sabadellencs. La xifra prova la necessitat de trobar noves alternatives per al col·lectiu, cada vegada més nombrós.
“L’experiència que tenim fins ara de compartir caps de setmana i vacances és molt bona”, apunta Núria Serarols, també enrolada a la iniciativa. “No tenim massa conflictes i, si algun cop hi ha discrepàncies, se’n parlarà”, expressa, tot i ser conscient que conviure és un estadi diferent d’allò que alguns han compartit fins ara. Per viure el procés amb harmonia, l’entrada a la casa serà gradual. “Aquests anys que falten per estar tots junts aquí ens serviran d’experiència, i anirem veient on poden sorgir dificultats, que intentarem anar arreglant”, resumeix.
En molts casos, envellir en una comunitat era una inquietud recurrent en els darrers anys. “Veia els meus avis i pensava si m’agradaria viure d’aquella manera quan em fes gran, ho veia com una vellesa pobra”, assenyala. “En comptes d’anar a espetegar en una residència o que hagués de dependre dels fills, jo tenia ganes de viure una vellesa d’una manera diferent. Una vellesa que sigui rica, plena i ben viva”, afegeix. Trobar l’Anna Alsina, hereva de la masia i interessada en la iniciativa, va acabar de fer-ho possible.
Diferents espais a la casa
En aquest cas, la casa disposa de vuit habitacions i la idea és anar-la arreglant. N’hi ha que tenen les habitacions més avançades que d’altres, i els espais comuns n’hi ha que encara s’han d’habilitar. Un dels llocs que han prioritzat és la sala de ioga, però també n’han previst una per a tocar música i una altra per pintar. A més, ho afronten amb la confiança compartida que si es posen malalts la comunitat els cuidarà.
Amb tot, ho afronten amb la confiança compartida que si es posen malalts la comunitat els cuidarà. Entre els homes i les dones del grup hi ha diversos perfils del sector de les cures. A banda d’una metgessa, també hi ha nutricionistes o una farmacèutica.
Una mirada “convencional”
En l’apartat econòmic del projecte, la propietat de la casa continua recaient en una de les integrants del grup a canvi d’una inversió inicial compartida i d’una carència del lloguer durant uns anys per les inversions en les obres que cal fer. Un sistema que els garanteix un dels objectius dels membres: compartiran projecte de vida en la seva entrada a la vellesa.
Per molt que el concepte sigui nou, el cohousing senior suposa apel·lar al més simple i bàsic. Als valors de la solidaritat i la cooperació. I l’acompanyament. A una filosofia que pretén recuperar la força de la comunitat en un dels moments en què, malauradament, la soledat més truca a la porta dels nostres ancians.
