Els veïns de Badia, entre l'esperança i el neguit per la retirada de l'amiant

Els badiencs afronten un dels reptes històrics del municipi: l'adeu de l'amiant en el parc d'habitatges. L'objectiu és converitr-se en la primera ciutat europea lliure de fibrociment, una empresa que es cuina a foc lent en els últims anys. Entre el veïnat es barreja l'esperança i l'expectació per uns treballs que encara no tenen data d'inici.

Marta Bendezú: “És evident que ser pioners en l’actuació comporta riscos”

El projecte de retirada d’amiant està despertant expectació entre tots els veïns de Badia. També aquells que viuen en edificis més nous, sense fibrociment. “Soc nascuda aquí. Ho veiem com un pas molt important. És el primer municipi que començarà a fer una intervenció d’aquestes característiques i això implica que poden haver-hi errors. S’ha de buscar l’equilibri entre la dificultat de ser pioners i que surti bé, perquè és evident que som inexperts”, analitza Marta Bendezú. “Totes les obres, i més amb l’administració pel mig, es dilaten en el temps”, exposa amb prudència. En la balança, percep, pesa més la part positiva, més enllà del risc que pugui suposar viure el procés de prop. “Crec que tothom està molt conscienciat i confio que l’empresa ho farà amb rigor. Això és el que traslladen. Serà un temps complicat i cal entendre que afecta molta gent amb les seves casuístiques, però cal fer un esforç”, tanca. 

Joaquín Porra: “S’haurà d’explicar a tothom com conviure amb les obres”

Una de les preocupacions, més enllà dels tempos, és saber qui s’encarregarà d’executar els treballs després de diferents licitacions sense adjudicar. “El més important és saber quina empresa ho farà. És material cancerigen que exigeix un procediment i un tractament que garanteixi la seguretat de tots.  Quan això estigui confirmat, que comencin a treure’l ja”, resumeix Joaquín Porra, vinculat a l’Associació de Veïns. La incògnita no és només el calendari, sinó també com conviure amb les obres. “Ens hauran d’explicar com actuar. Si hem de tancar finestres. Si hem de sortir amb mascareta. Si podem passar per un lloc on s’estigui fent el desamiantatge”, puntualitza. L’objectiu del Govern local és no eternitzar els treballs i poder intervenir simultàniament a diferents punts. “No sé si és viable tenir tota la ciutat en obres a la vegada”, qüestiona el veí. 

Joana Garcia: “La retirada de l’amiant exemplifica l’esperit de lluita de Badia”

En la segona generació dels arribats a Badia es percep en general un esperit optimista i reivindicatiu, on pesa l’esperança de poder transformar l’indret. “És un procés nou i tot demanda el seu temps. Es va anunciar fa molt temps i la gent vol resultats. Però l’Ajuntament reitera que s’està treballant dur”, diu la Joana Garcia. Els seus pares han rebut la visita de la comitiva de treball en les últimes hores. “Encara que no t’afecti, l’amiant és a tot arreu. És una lluita molt llarga i és normal que hi hagi pressió per començar”, sintetitza. La part pedagògica, observa, està sent molt important. “Hem de ser conscients que s’està aprenent a fer-ho aquí”, un fet que desperta cert orgull. “Mostra el que és Badia: lluitar per allò que es necessita i es considera just. Una actuació que s’hauria d’haver fet fa temps i que ara, amb el finançament, s’ha de traduir en fets”, conclou.

Arsenio Marín: “Mai havíem sigut conscients del perill que té l’amiant”

A pesar dels esforços, hi ha encara un gruix de població badienca que no coneix al detall la magnitud de l’operació que es desenvoluparà en els pròxims mesos. “Fa molt temps que arrosseguem la demanda. Nosaltres només tenim un tub i ha de ser una actuació senzilla. Si s’ha de treure, serà positiu, perquè vol dir que s’aparta de la circulació un material nociu per a la nostra salut”, relata l’Arsenio Marín. Davant un problema enquistat, des de fora, la pregunta és si mai es van plantejar fer les maletes. “Quan vaig arribar fa cinquanta anys no es tenia tant en compte. Ha sigut després quan se n’ha parlat. Mai hi havíem pensat i no coneixíem el perill que té l’amiant”, admet, desconeixedor que és un material present en altres pobles. Marxar de Badia, però, no va ser una opció. “Veus que hi ha espais verds i llocs amb arbres que conviden a viure aquí. Però és cert que el parc d’habitatges s’han de millorar”, manifesta.