Ginestà s'ha consolidat com un dels grups d'èxit del panorama musical català. Els germans Serrasolsas són dues de les figures més sol·licitades a casa nostra després de fer-se un lloc en la indústria gràcies a les seves lletres emocionals i sinceres. Durant l'estiu, el Pau i la Júlia han omplert l'agenda amb concerts arreu del territori. Alguns, a la comarca. Ara, la seva gira aterra a Castellar. Serà una cita especial, després del pregó de divendres, a la plaça d'El Mirador. L'actuació dels barcelonins arrencarà a les 21.30 hores, escenificant el tret de sortida de la Festa Major a la vila. N'hem parlat amb ella.
Havíeu estat abans a Castellar?
Ho parlàvem amb el Pau i creiem que sí, però el record que tenim és de fa temps, en època covid, amb cadires. Vam fer molts concerts durant la pandèmia, perquè com que érem un grup de tranquis en aquell moment... [riu].
Com ho afronteu ara? Suposo que serà una mica diferent, arrencant la festa.
Obrir una Festa Major és tota una responsabilitat! La gent encara té tota l'energia del primer dia [riu]. Hi ha tota aquesta motivació i energia. Ho afrontem amb moltes ganes. I més a Castellar, on tenim el nostre gran amic Pau Meler. Que, a més, fa molt que no el veiem perquè ha estat fora, i justament torna per Ginestà. És molt probable que li dediquem tot el concert [riu].
Fa la sensació que hi arribeu en el millor moment.
Absolutament. Hem notat un canvi molt gran en els últims dos anys. De la gira anterior a aquesta, de presentació del nou disc. A nivell de números està anant molt bé, però jo no miro gaire les xifres. El que hem notat més és la rebuda als concerts. Hi havia llocs on no ens rebia tanta gent. Ara venen dels pobles del voltant i trobem escenaris plens, amb un públic molt actiu. La gent se sap totes les cançons i això ens dona molta felicitat. Dona molta tranquil·litat abans de sortir. Si tens un mal dia, aixeques el micro cap al públic i que cantin [riu]. S'està expandint també pel que fa a les edats. Trobem unes primeres files de famílies i també gent més gran. Fa poc va venir un home d'uns seixanta anys que ens va dir que s'havia trobat musicalment amb el seu fill adolescent.
Podríem dir que 'Només viure' va ser el salt i 'Gira tot igual, però diferent' la consolidació?
Sí. Hem fet l'aposta per un nou disc, que sempre és complicat. Estem anant a ritme de disc per any, amb l'EP al mig de 'Només viure'. Aquest any volíem fer una aposta pel directe. Hem portat una baixista que no portàvem. I hem fet una aposta per a l'escenografia i la il·luminació. Ara és un xou de cap a peus. El xou que veia fa uns anys dels artistes en grans festivals i deia: 'vull això'. I està passant. Aquesta consolidació ens ha donat energia i també diners per cuidar més l'experiència del públic i la nostra. A més, fent un equip molt maco.
Teniu temes molt introspectius, però també de més festivalers...
Sempre intentem trobar moments en el directe on baixem una mica i toquem coses més tranquil·les. I després, un bloc una mica més emocional. En aquest concert comencem al màxim, saltant. Però, després, espera't, que plorarem tots una miqueta [riu].
Acabeu de publicar cançó amb Nil Moliner...
I tant! Sonarà. L'hem assajat abans de Castellar a altres pobles [riu]. I ara ja ho tenim. L'hem de veure aquesta setmana i li proposarem a veure si li ve de gust venir [riu].
Després de l'estiu, toca una treva?
Farem una gira de comiat amb La Fúmiga. El novembre està a full de concerts. Vam quedar que faríem vacances el desembre i gener. El Pau se'n va a l'Argentina i jo em quedaré per aquí. Hem de descansar, perquè entre gires i gravacions de discs, no hem parat des de fa sis anys. Farem vacances molt merescudes per poder tornar a explicar històries. Per als concerts ens preparem cuidant-nos molt, fent esport i cuidant l'equip perquè sigui divertit anar de gira.
Divendres després del vostre concert, us permetreu fer una excepció i gaudir de la nit de Festa Major, imagino...
Ens posarem en mans del Pau Meler i ell ens guiarà [riu].
