Pere Ribes és olotí. “Si no ho poses, se m’enfadaran a la Garrotxa”, riu. El seu testimoni com a vallesà d’adopció justifica la petita excepció respecte a les figures habituals d’aquestes línies. “Visc a la Vila i fa dos anys que faig vida a l’Autònoma. Es pot dir que també soc d’aquí”, reivindica. Ens trobem a la Facultat de Comunicació, on es forma com a periodista, una passió que l’acompanya des de petit. “La meva mare m’aixecava amb el ‘Bon dia, Catalunya’, d’en Jordi Basté. Esmorzant, també sonava la ràdio. M’encantava la manera de locutar les notícies. Em fixava molt en les veus i vaig anar aprenent. Amb sis anys, la meva àvia em va regalar un transistor de butxaca i em va servir per descobrir que també hi feien els partits de futbol”, repassa sobre com va penetrar el cuquet de la comunicació i l’esport.
Aviat complirà els vint anys. La seva veu, radiofònica, narra les vivències d’algú que ha descobert el món amb una sensibilitat innata. El Pere és cec de naixement. Un condicionant que exposa amb serenor i sense aflicció. “Des de primària, vaig aprendre a llegir i escriure en braille. Ho feia amb la màquina Perkins. A l’ESO ja vaig passar a l’ordinador, que té un lector de pantalla i és fàcil i còmode”, relata. A la ‘facu’, la seva predisposició davant els nous reptes no ha canviat. “A l’Autònoma he trobat un grup de gent maquíssima. Quan vaig arribar no coneixia ningú. Estava molt espantat perquè tampoc em coneixien a mi. És un entorn desconegut i no m’hi veig. Però sempre he tingut el suport de la meva família, que em va donar confiança. La meva mare sempre m’ha dit: tu has de volar”, remarca. Una filosofia que li va permetre de seguida teixir complicitats amb companys de pis i de classes.
El món de la ràdio
El Pere ja és periodista, tot i que ell hi posa distància: “Encara tinc molt per aprendre”. Els divendres fa les maletes per tornar a Olot. Cada cap de setmana, agafa el micròfon per acompanyar el narrador en els partits del primer equip. “Preparo un guió amb tots els jugadors de l’equip rival per saber quines posicions ocupen i les qualitats que tenen”, detalla sobre la seva funció. La vocació pel món de les ones té un culpable. “Vaig trobar la meva zona de confort i un referent, el David Planella, narrador dels partits a Ràdio Olot. Ara mateix som companys de feina, amics, i hem viscut moltes batalles junts”. L’aventura va començar quan el Pere tenia nou anys. Ell li va donar la primera oportunitat d’intervenir en antena. Prudent, però segur de si mateix, no la va desaprofitar.
Molts cops, li diuen que és un referent. “Tothom ho és. Hi ha una noia al meu curs que surt de classe, se’n va a Barcelona i treballa vuit hores com a professora d’anglès. I, l’endemà, torna a la uni. A mi això també em sembla increïble”, exemplifica. Aquesta setmana, el Pere va viure un d’aquells moments per al record. Va ser el pregoner de La Comunitària, la festa de la UAB. “Ho recordaré sempre. Vaig rebre una trucada de la Belén Monclús, responsable d’Igualtat i Diversitat... Quin plaer i quina responsabilitat, vaig pensar”. No va dubtar.
- Pere Ribes, estudiant de Periodisme de la UAB
- Victor Castillo
El seu discurs va posar en primer pla la diversitat, un concepte que sovint sembla buit, però que en boca seva prenia més valor que mai. “Volia deixar clar que crec que encara hi ha coses que es poden fer millor. L’Autònoma va ser pionera en la incorporació d’un servei com el PIUNE, un programa de suport a l’alumnat. Però crec que falten més recursos per finançar el servei. S’ha de convertir en una prioritat per a la universitat i estic content que ho pogués dir amb total llibertat”, remarca. Les seves aportacions el converteixen en una veu autoritzada.
La confiança i el respecte sempre van plegats. I ell n’és un bon exemple. De cara al futur, no descarta explorar nous terrenys. “M’agrada molt l’àmbit esportiu, però també la política, la cultura, les llengües... Ensenyar català o castellà a persones estrangeres també em crida l’atenció”, rumia. Sigui el que sigui, ho farà amb la consciència i l’esperit vitalista que desprèn avui pels passadissos de la Facultat de Comunicació de la UAB.
