La població vallesana, com passa a la resta del país, ha experimentat un procés d'envelliment en els últims anys. Això és fruit de múltiples factors, com la baixada de la natalitat o la creixent immigració, amb nouvinguts que engreixen la part central de la piràmide. Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), confirmava un diagnòstic que explica la transformació de la societat vallesana. "És una evolució que fa temps que veiem. Hi haurà gent més gran i, alhora, menys joves per sota dels 16 anys. A banda de la baixa fecunditat, hi ha un allargament de l'esperança de vida que fa que creixi la població de 65 o més. A més, qui ve de fora arriba per cobrir llocs de treball, en edat de treballar. Per tant, apuja la mitjana", argumentava.
La tendència fa anys que anticipa el canvi demogràfic a la nostra comarca. Les últimes dades de l'Idescat ens situen en un fenomen que no sembla tenir aturador. El percentatge de menors de 16 anys és el més baix de la història (16,16%); de la mateixa manera, aquells ciutadans que tenen més de 65 anys ha tocat sostre (17,93%).
- Gent gran al centre de Sabadell, asseguda als bancs
- David Chao
Els valors són conseqüència d'un índex d'envelliment que també és el més alt des que es recullen xifres (120,6). L'indicador mostra el grau d’envelliment de la població, a partir de la proporció de les persones més velles (65 anys i més) i les més joves (de 0 a 15 anys). El 2020 va superar per primera vegada el llindar del 100 i, en els últims cinc anys, ha mantingut l'escalada. Si retrocedim una dècada, els dos grups fregaven el 18% en el primer cas (-16 anys) i el 15% en el segon (+65). A començaments de segle, la xifra és encara més cridanera pel que fa a la població de la tercera edat. Aproximadament, un de cada set persones tenia 65 anys o més. Avui n'és gairebé una de cada cinc.
Sense perspectiva de canvi
El context demogràfic no afecta només el Vallès, sinó que es fa extensiu a Catalunya. L’envelliment és una tendència global de la població que afecta tot el país. Les projeccions publicades per l'Idescat vaticinen comportaments diferents en els pròxims anys en funció de cada municipi. En un escenari mitjà, en totes les grandàries poblacionals augmentaria el percentatge de població major de 65 anys.
L’augment seria més important en els municipis de 5.001 a 10.000 habitants (del 18,6% al 23,6%), que són els que actualment tenen menys percentatge de població major de 65 anys en l'àmbit català. Els municipis de menys de 500 habitants són els que tenen una població més envellida el 2024, i ho continuarien sent el 2034, ja que el 29,1% de les persones -3 de cada 10- serien majors de 65 anys. Els municipis amb un menor percentatge de majors de 65 anys el 2034 serien els de més de 100.000 habitants -el 21,9%-.
Sigui com sigui, la dinàmica consolidada dels últims anys i les interpretacions dels experts de cara al futur més immediat conviden a posar fil a l'agulla. "Hem d'adaptar les ciutats a la realitat dels seus residents. I aquesta realitat està canviant", tancava l'investigador castellarenc.
