L'agenda de la consellera de Salut, Olga Pané, tenia anotades en aquesta represa del curs polític un seguit de visites a la comarca. La responsable del departament ha fet una triple parada en les últimes hores a Cerdanyola, Barberà, Badia, amb reunions planificades amb els alcaldes i regidors que se sumen al seu pas recent per Montcada i Reixac. A més, també va ser dimecres a Terrassa, on en clau local va confirmar la millora del servei d'urgències de l'Hospital Universitari després del cas d'una pacient psiquiàtrica que es va suïcidar mentre esperava en un box d'urgències durant 48 hores.
Més enllà de l'aroma protocol·lari que acompanyen aquestes trobades institucionals, els encontres han servit per reobrir una carpeta que ha agafat pols al calaix en els últims anys: l'hospital Ernest Lluch. Pané ha conegut de primera mà les intencions dels governs locals: accelerar l'inici de les obres d'un equipament que des dels consistoris es veu fonamental per millorar els serveis sanitaris a casa nostra i descongestionar la situació al Parc Taulí. "És un territori que està en creixement i necessitem adequar els dispositius que vindran", va admetre ella mateixa en atenció als mitjans des de Cerdanyola.
Sense calendari, però amb terminis
Així, Pané ha pogut constatar que es tracta d'una reivindicació estesa en el full de ruta local, especialment en els municipis que ha trepitjat, que s'han de veure directament beneficiats per la posada en marxa de les noves instal·lacions. El 5 de setembre, a Montcada i Reixac, la consellera va confirmar que el projecte avança i va vaticinar els terminis per a cada fase: aproximadament un any i mig per a tenir el projecte executiu i tres més de durada per a la construcció. Tot i això, sense data per a iniciar les obres ni calendari definit, a l'espera que se superi la part burocràtica.
- La consellera Pané, en la visita a Terrassa
- Cedida
Dijous, a Barberà, Badia i Cerdanyola, Salut va reiterar el compromís vigent: prioritat tècnica, voluntat política i necessitat d’aprovar el pressupost de la Generalitat perquè això es materialitzi -ja ha estat inclòs en comptes acordats però no aprovats el 2024 per ERC i PSC-. Si no hi ha entrebancs i amb el vistiplau dels pressupostos, “l’hospital podria ser una realitat el 2030”, defensa, tot i que rebutja generar expectatives que puguin provocar frustracions.
Un pas endavant important
El juliol passat, el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar provisionalment la Modificació del Pla General Metropolità per construir el nou centre. Respecte a l'aprovació inicial que el plenari va fer al gener es van introduir alguns canvis fruit d'informes i al·legacions rebudes. Entre altres, el nou document incrementa la superfície destinada al nou hospital, que passa de 18.500 a 19.235 metres quadrats. “La idea és un dispositiu hospitalari que serveixi per descongestionar el Taulí, però treballant conjuntament, formant part del Parc Hospitalari”, especificava Pané. Amb les mateixes referències, però més a prop dels ciutadans d'aquesta àrea.
Sigui com sigui, la qüestió està sobre la taula des de fa gairebé dues dècades. Entrebancs burocràtics i de finançament, amb canvis polítics en aquest període, han alentit un projecte que havia de viure la col·locació de la primera pedra el 2009. Malgrat tot, des de la Generalitat insisteixen que els treballs avancen segons el previst, amb la part urbanística ja en mans del Departament de Territori i amb el disseny tècnic en marxa. L'equipament està previst a l’N-150 a tocar de Montcada i Reixac, Ripollet i Cerdanyola. De moment, a la zona no s'observen moviments que convidin a pensar en un progrés imminent sobre el terreny.
