El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba en una època de canvis. Des que el restaurant que hi havia al cim de La Mola, la muntanya més alta de tot el parc natural, va tancar, l'afluència s'ha vist afectada i així ho demostren les dades. Segons la Diputació de Barcelona, que gestiona aquest recinte natural, el 2024 hi va haver un total de 283.000 visitants, mentre que el 2023 -encara amb el restaurant en marxa-, més de 390.000. Això ha suposat una davallada de gairebé un 40% anual i els usuaris recurrents valoren positivament aquesta dada, en general.
Un dimecres al matí del mes d'agost l'afluència és encara més baixa que de costum. De totes maneres, sempre hi ha amants de la muntanya que els agrada gaudir d'un matí i, alguns, han notat una evolució respecte a altres èpoques: "Es puja i es baixa millor perquè trobes menys gent. Depèn de l'hora que venies semblaven Les Rambles", exposa Enric Domingo, usuari recurrent de La Mola. El mateix pensa Miquel Cirera, un altre dels qui pots trobar sovint pujant o baixant el cim del Vallès: "En general, hi ha menys gent i els que venim sovint ho hem notat. El canvi no és abismal, però hi ha menys visitants segur". De totes maneres, no és l'única visió que hi ha sobre aquesta baixada de visites al parc natural. Carles Vidosa, que puja a La Mola "unes cent vegades l'any", pensa que des de la clausura del restaurant no hi ha hagut variacions en cap sentit, al contrari: "Puja la mateixa gent ara que abans. Entre setmana l'afluència és molt baixa i els diumenges no ha variat", detalla.
La clausura del restaurant, el gran debat
Gran part de la disminució de visitants és fruit del tancament del restaurant, decretat per la Diputació de Barcelona el gener de l'any 2024. La seva clausura va ser objecte d'infinits debats sobre si era necessari o no, el tancament, i sembla que encara ho és. "Quan hi havia el restaurant obert era tot més net perquè els animals feien una gran tasca, en aquest sentit", comenta Vidosa, que assegura que "hi ha moltes més herbes altes actualment perquè les mules les netejaven". "A mi m'estava bé que hi hagués el restaurant obert", exposa, també, Miquel Cirera.
- Carles, Miquel i Enric, d`esquerra a dreta
- Víctor Castillo
De totes maneres, també creu que el restaurant tenia la seva part bona i la seva part dolenta: "Era un fifty-fifty. Quan hi havia més gent s'embrutava més, però el cim estava més net perquè els animals i la gent del restaurant feien molta feina". Finalment, hi ha un tercer grup d'usuaris que comparteix idees amb l'Enric, a qui "ja li va bé que l'hagin tancat perquè no n'era usuari i hi ha menys gent ara", comenta, rient. A part, veu el tancament del restaurant com un punt a favor per l'entorn del parc natural: "S'ha notat una millora i és bo. Des que va tancar tot és més net i menys desgastat", acaba.
