Manu Muñoz, l'ànima de 'Sin teta hay paraíso': "Parlem fins i tot del sexe amb el marit!"

Manu Muñoz desprèn optimisme i vialitat. Dos atributs del seu caràcter que impregnen l'associació Sin teta hay paraíso, fundada el 2012 a Montcada i Reixac. L'entitat sense ànim de lucre vol promoure i desenvolupar ajuda social i emocional a totes les dones afectades pel càncer de mama. "Quan li treuen un pit a una dona, sentim que ens treuen una part molt important del nostre cos. Moltes dones pensen que ja deixen de ser dones o perden feminitat. Però el paradís hi continua sent. Ens falti una teta, un ull, un braç o el que sigui. El paradís continua. La vida és un paradís", proclama convençuda. La iniciativa va néixer per vocació personal, alimentada pel seu esperit transformador. "Les cinc noies que ho vam impulsar havíem passat un càncer de mama. Vam veure que a Montcada i Reixac no hi havia cap espai que ens guiés davant la situació. Hi havia l'Associació Espanyola Contra el Càncer, però era més genèrica. Posar-se a les sabates d'una altra persona és més fàcil quan ho has viscut", sintetitza sobre la filosofia del grup. Saber què passa durant la quimioteràpia, animar a fer esport, assenyalar quins aliments han anat bé durant el tractament... "Es tracta de sentir-nos acompanyades entre nosaltres i compartir experiències", resumeix sobre la funció del col·lectiu, avui format per Loreto Gutiérrez i Alejandro García.

La Manu té 63 anys. Fa temps que li van donar la incapacitat després de tres càncers que no han frenat les seves ganes. "La implicació amb l'associació és total. Les 24 hores del dia, si cal", diu. El primer diagnòstic va arribar als 37. Amb 40 va arribar un segon revés. El tercer, durant la pandèmia, quan li van trobar un tumor al pulmó. Ella, però, no perd l'energia innata. "La gent em pregunta: com estàs? Viva! I estic bé". Ha après a conviure amb revisions constants. Ara, cada sis mesos. El càncer, percep, li ha donat temps. Un ritme reposat que li permet preparar iniciatives vinculades a l'entitat com les polseres o les roses per Sant Jordi. Una de les parts més importants, però, són les converses amb les dones. "Quedo amb elles per prendre cafè i parlem de tot. Sobretot, procuro deixar de banda la malaltia, que no tot siguin pits i tumors. També s'ha de parlar d'esport. De com porten el sexe amb el marit. De tot", relata sobre un paper gairebé terapèutic desenvolupat amb naturalitat. L'associació s'ha convertit en un actor present en la societat montcadenca. "Tenim mitja ciutat vinculada amb nosaltres, però no tenim socis ni cobrem res. Estem oberts a tothom". Darrerament, han rebut visites de filles preocupes per com abordar el procés d'una mare. "Es tracta d'explicar com ens agrada que ens tractin quan estem amb la malaltia", especifica.

Un dels moments més destacats de l'associació és la Pink Run Mir, una prova que aquest octubre arribarà a la novena edició. Una cita multitudinària que aplega participants d'arreu. La proposta va rebre el reconeixement de l'Hospital Vall d'Hebron. Però no ha estat l'única distinció. Sin teta hay paraíso ha estat guardonada en els primers Premis Montcada en l’àmbit del foment dels valors socials, comunitaris i cívics per la seva tasca de suport a dones i per l’impacte solidari de l'esdeveniment organitzat amb l'objectiu de recaptar fons per a la causa. "La gala va estar molt bé, però el més gratificant ha sigut sortir al carrer aquesta setmana i que tothom et pari per felicitar-te", s'enorgulleix.

La Pink Run no és l'única activitat esportiva fomentada per l'entitat. El mes que ve hi haurà un torneig de pàdel solidari a Montcada i Reixac i Santa Perpètua. També han promogut sessions de ball, una altra de les passions de la Manu. "Hem muntat Sin teta hay paraíso balla. Venen dos professors, dilluns i divendres, amb classes de ball en línia i en parella. Jo hi vaig els dilluns sola i m'ho passo genial", celebra sobre l'activitat. La intenció és fugir de l'ombra que persegueix moltes dones quan la malaltia apareix. "Hem de fer que surtin de casa i es moguin". Ella manté les seves aficions ben actives. Cosir, les excursions, el mar, la muntanya i els viatges omplen l'agenda. Amb les germanes, el bitllet d'aquesta setmana tenia com a destinació Praga. "Aquesta vitalitat és la que et manté viva", conclou sobre la recepta. I m'emplaça a la pròxima trobada: "Vinc molt a Sabadell, és una ciutat que em té enamorada. Segur que m'hi vas veient", tanca.