Sant Llorenç, el penúltim bastió del Vallès rural

Sant Llorenç Savall

És el tercer municipi de la comarca que més ha crescut després de la pandèmia; la seva realitat dista molt d’entorns més massificats

Publicat el 21 de novembre de 2026 a les 19:33
Actualitzat el 21 de novembre de 2026 a les 19:34

En una societat contemporània atropellada molts cops per la immediatesa i els avenços tecnològics constants, passar un matí a Sant Llorenç Savall suposa abaixar el ritme frenètic que marca el dia a dia de la majoria dels municipis de l'entorn. L'experiència al petit poble deu assemblar-se bastant a fer un viatge al passat, quan la rutina es basava a estimular les petites coses. Mentre la permanent crisi de Rodalies afecta la quotidianitat de molts vallesans i compromet les seves obligacions, a tocar de la muntanya molts llorençans viuen aliens a unes urgències que allà adopten una altra perspectiva.

"Estem a prop de les grans ciutats, però, alhora, és un poble tranquil, amb menys habitants. També ens afecta el problema dels trens, perquè hi ha gent que ha vingut gràcies al teletreball i ha d'anar algun dia a Barcelona. Però és cert que som un rara avis al Vallès Occidental, amb un entorn natural privilegiat", resumeix l'alcalde Joan Solà. La realitat llorençana no és única a la comarca. Però, pràcticament, és un dels últims bastions del Vallès rural. Per les seves característiques demogràfiques, només Ullastrell , Rellinars i Gallifa –que té menys de 200 habitants– presenten semblances amb la fisonomia del veïnat de Sant Llorenç.

  • Els veïns apunten a la pèrdua de botigues i activitat econòmica a Sant Llorenç

Disseccionant la seva població, apareixen alguns aspectes que trenquen la percepció que alguns poden tenir des de fora. Un és que des de l'any 2020, és una de les localitats que ha experimentat un creixement més gran (+7,03%). Completa el podi al Vallès, només per darrere de Rellinars i Vacarisses, amb increments per sobre del 13% en els últims cinc anys. En un context de massificació als grans nuclis urbans de la segona corona metropolitana, les dades confirmen una tendència que va anticipar la pandèmia: municipis més petits estan canalitzant l'arribada de nous residents postcovid. Un dels factors és el preu de l'habitatge. El cost del metre quadrat és aproximadament la meitat en un immoble de compra a Sant Llorenç respecte a la mitjana comarcal.

Actualment, la localitat té al voltant de 2.500 habitants, en un entorn de més de 40 quilòmetres quadrats de superfície –marcada pel massís del Parc Natural–. Una densitat d'uns 60 habitants per quilòmetre quadrat, molt lluny de la mitjana vallesana –més de 1.600–. "Hem crescut, però com a Ajuntament no hem volgut mai potenciar una gran expansió. El pla general preveu un creixement sostingut. Els recursos d'aigua són propis dels pous i si creixem molt tindríem problemes de subministrament", exemplifica Solà.

Menys teixit econòmic al poble

Nicolás Almeda, Juan Serrano, Tomàs Sala, Antoni Núñez i Joan Cano reflexionen sobre l'evolució al seu voltant des d'un dels bars de l'avinguda de Catalunya. "Aquest matí he anat a la Vall d'Horta i és fantàstic. Qualsevol se'n va a Barcelona", reivindica un d'ells. El turisme de bicicleta i muntanya dona vida a les places sobretot el cap de setmana. Alguns, però, assenyalen dèficits com la pèrdua de teixit comercial i industrial que obliga a agafar el cotxe i limita les sortides laborals dels residents. "Ha vingut gent jove a les urbanitzacions, però, si no, quedaríem quatre avis", expressa, més crític, un altre. La ciutadania detecta una transformació d'un veïnat més heterogeni. Una mostra és el creixement de la població estrangera, que frega el 7% –fa cinc anys se situava sobre el 5%–. "Han vingut uns quants argentins, però hi ha una integració molt bona. Només hi ha una escola i el procés d'integració és molt ràpid", considera el batlle.

Sant Llorenç ocupa la part septentrional del Vallès Occidental i fa límit amb les comarques del Moianès, el Bages i el Vallès Oriental. La majoria de les relacions miren només cap a una banda –per exemple, els joves de secundària es desplacen majoritàriament a l'IES Castellar–. Les dades reforcen la tesi. Segons l'Idescat, al voltant d'un 60% dels alumnes residents estudien fora de Sant Llorenç. Una dinàmica que es manté més enllà de la formació. "La gran tirada, un 95%, és cap a Castellar. Tant per estudiar com per treballar. Cap a Gallifa o Monistrol hi ha molt poca mobilitat", analitza Solà, que apunta a una inversió a la B-124 per millorar l'estat de la carretera. "Hem incrementat molt el bus, de 12 a 20 freqüències. I volem que creixi també durant el cap de setmana", avisa.

El repte de l'envelliment de la població

Un dels reptes compartit per les diferents veus consultades és l'envelliment de la població. D'una banda, el col·lectiu de 65 anys o més ha passat del 21,5% al 23,1% en els darrers quatre anys. Alhora, la franja de 0 a 15 anys ha baixat de manera notable: de 15,3% a 13,9%. "Tenim moltes criatures a la llar d'infants i venen parelles joves, però la població es fa gran i per això hem lluitat molt per tenir el CAP. Volem fer-hi també un centre de dia. I tenim la residència pública de la Generalitat", remarca el responsable públic. Fa uns dies, el Departament de Salut detallava com serà el nou consultori local. L'objectiu del govern local és tenir un espai polivalent, amb tres equipaments que han de donar servei a una ciutadania amb noves necessitats.

Sant Llorenç compagina la voluntat d'impulsar millores i noves oportunitats amb la preservació de la seva essència. "Som un poble petit, però intentem que cada vegada tinguem més equipaments. Fa quinze anys va ser el pavelló, hem fet la remodelació de la piscina, i també hem adjudicat un gimnàs municipal", avança Solà. El municipi s'adapta a una evolució global que no sembla alterar la seva singularitat. Un dels llocs per on la crisi de Rodalies o els problemes de les grans infraestructures passen més de puntetes. 

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google