Sabadell, una fàbrica de campions que no s'atura

Esports

La generació d'esportistes que ha situat la ciutat com a referent es comença a acomiadar, però el relleu està assegurat

Publicat el 21 de novembre de 2026 a les 08:54
Actualitzat el 21 de novembre de 2026 a les 08:56

Els que som més joves ens hem acostumat a veure esportistes sabadellencs competint entre els millors del món. Jocs Olímpics, podis internacionals o grans trofeus de les seves disciplines. Ha acabat formant part de la normalitat. Però no ho és. París 2024 va ser una mostra extraordinària d'aquesta realitat: 21 esportistes amb vinculació a Sabadell van participar en els Jocs i dotze van tornar amb una medalla penjada del coll. Una xifra que dona una dimensió molt clara del pes de la ciutat en l'esport d'elit.

"L'esport es mou sempre amb icones i figures referents. Els més joves s'emmirallen en els èxits de la gent i a Sabadell hem tingut la sort de tenir moltes figures importants. En una època en què cada vegada es practica més esport, és important generar referents en moltes disciplines, per ajudar els que comencen a trobar un estímul i mostrar que arribar al més alt és possible", afirma Martí Sala, historiador de l'esport sabadellenc i figura molt vinculada a diversos clubs i disciplines durant dècades.

Entre bicicletes i camps de futbol

En els últims temps, i seguint el cicle natural de la vida esportiva, algunes d'aquestes figures que ens han marcat en l'última dècada i mitja han començat a fer un pas al costat. El cas més recent és el del ciclista David de la Cruz, que després de disputar la seva dotzena Vuelta va anunciar que aquesta seria la seva última temporada com a professional. "Els vells hem de donar pas als nous. Em donava una mica de vertigen prendre aquesta decisió, però els meus millors anys ja han passat i és el moment adequat", assegurava el sabadellenc en anunciar-ho. Una reflexió que resumeix el moment que viu bona part d'aquesta generació: la necessitat d'entendre quan arriba l'hora de tancar una etapa.

  • De la Cruz va ser reconegut en la seva última etapa en una Vuelta

No és l'únic. Cristian Tello va penjar les botes el setembre passat, després de més de 500 partits com a professional i una carrera que el va portar del Barça al Porto o el Betis. Va arribar a compartir vestidor amb alguns dels millors futbolistes del món i va aixecar títols importants. Fa poc més d'un any, Jordi Masip també va posar punt final a la seva trajectòria com a porter, entre el Barça i el Real Valladolid, i com a guanyador d'una Champions i altres trofeus de prestigi. "Vam decidir que era moment de tornar a Sabadell i no anar fent canvis. Em trobava bé físicament, però mentalment vaig acabar una mica esgotat. Va ser la decisió correcta, tornar a casa. No me'n penedeixo gens", reconeixia en una entrevista al Diari fa unes setmanes.

Sabadell, ciutat aquàtica

Però Sabadell és una ciutat d'aigua. I bona part dels grans èxits d'aquesta època s'han construït a les piscines. Emma Garcia va decidir posar fi a la seva carrera el 2024, amb només 25 anys, després d'acumular una desena de medalles en grans competicions. La nedadora artística va apostar per orientar la seva vida cap a altres projectes professionals. Garcia va ser una de les pioneres del duet mixt. Això sí, si hi ha un esport que ha situat Sabadell en el mapa internacional de manera sostinguda és el waterpolo, especialment el femení.

L'abril del 2011, el Club Natació va guanyar la seva primera Champions davant l'Orizzonte Catània. Aquella victòria a Can Llong va ser molt més que un títol: va marcar l'inici d'una etapa extraordinària i va convertir el club en una de les grans referències del waterpolo europeu. Des d'aleshores, l'equip femení ha aixecat set Copes d'Europa, l'última el 2024.

Una hegemonia que no s'explica només pels resultats, sinó també per la capacitat de mantenir un projecte competitiu al llarg dels anys. D'aquell equip que va obrir camí, però, ja en queden poques. Jennifer Pareja, Olga Domènech o, més recentment, Laura Ester, Pili Peña i la sabadellenca Mati Ortiz han anat tancant les seves trajectòries. Ortiz va posar punt final a la seva etapa competitiva després de dues dècades a l'elit. "No m'hauria imaginat mai una carrera com la que he tingut", admetia mesos després de la seva retirada.

  • Ortiz, abraçant-se amb Maica Garcia després de guanyar un títol

"El waterpolo femení ha estat el gran estendard de l'esport sabadellenc, perquè ha marcat una època tant en clubs com en seleccions. Sabadell i el Club Natació han construït una base que ha estat capaç de dominar durant més d'una dècada i amb esportistes d'alt nivell a les millors competicions de forma sostinguda. Sí que també han pogut tenir esportistes en altres disciplines de forma més puntual, però a nivell grupal i de continuïtat, el waterpolo és el més significatiu, sense cap mena de dubte perquè també ha consolidat la selecció entre les millors", assegura Josep Masip, president del Panathlon Club i figura molt vinculada a l'esport sabadellenc durant diverses dècades.

Maica Garcia, l'última 'supervivent'?

Aquelles jugadores van posar els fonaments de l'equip que va aconseguir l'or olímpic. I si hi ha un nom que simbolitza el pont entre aquella primera generació i els èxits més recents és Maica Garcia. Des de la plata de Londres 2012 fins a París 2024, la boia sabadellenca ha estat una de les grans figures del waterpolo internacional. Lluny de retirar-se, amb 36 anys continua competint al CN Sant Andreu i manté l'objectiu d'arribar als Jocs de Los Angeles 2028. La seva sortida del CN Sabadell, aquest estiu, després de 32 anys vinculada a l'entitat, va generar una polèmica pública que va anar molt més enllà d'un canvi de club. La jugadora va relacionar la no-renovació amb la seva maternitat, mentre que l'entitat va defensar que la decisió responia a criteris esportius. En qualsevol cas, és una de les 'supervivents' d'aquesta generació.

  • Garcia, amb la setena Champions del Club

També continua en actiu la sabadellenca Judith Forca, protagonista a totes les Champions del Club i present a la majoria dels èxits de la selecció en els últims temps, tot i ser més jove que companyes com la mateixa Garcia. Amb trenta anys, la seva trajectòria ha estat marcada en els últims temps per una lesió d'esquena que l'ha condicionat profundament, unida a la seva maternitat. Ja fa uns mesos que va aturar l'activitat física i es desconeix quan podria tornar a les piscines.

Una evolució vital ben diferent és la d'Òscar Salguero. Des d'aquell jove que es va penjar l'or paralímpic a Rio 2016, el nedador sabadellenc ha anat construint una trajectòria que ha sabut combinar amb altres prioritats. Va ser pare, va aconseguir plaça com a metge resident després de superar el MIR i ha continuat competint al màxim nivell. Sense anar més lluny, va aconseguir el bronze a l'últim Europeu, el setembre passat. Un exemple de com l'esport d'alt rendiment també pot conviure amb altres projectes personals i professionals.

La reina de les neus

Sortint de l'aigua, una altra de les grans supervivents d'aquesta època és Queralt Castellet. La 'rider' sabadellenca va participar el febrer passat en els seus sisens Jocs Olímpics d'Hivern, a Milano-Cortina, on va tornar a classificar-se per a la final de halfpipe. La plata de Pequín 2022 continua sent una de les grans fites de l'esport local i la primera medalla olímpica d'hivern de la història de Sabadell. Amb 37 anys, la passió per la neu i el halfpipe continua ben latent. La seva trajectòria, que travessa gairebé dues dècades, és també una història de perseverança en una disciplina que queda lluny de les estructures esportives més tradicionals de la ciutat.

  • Castellet, en els Jocs de Milano-Cortina

És complicat avaluar l'impacte que aquesta acumulació de fites ha tingut en el desenvolupament de Sabadell. Però els resultats són indiscutibles i les seves conseqüències van molt més enllà dels podis. "Com a societat hem de valorar molt més la gent que ha construït i fomentat esport de la ciutat. I sobretot cal tenir memòria. Quan estàs a dalt tothom vol parlar amb tu, però és quan s'apaga la flama que no hem de deixar de valorar i agrair el que han aconseguit aquestes figures que han fet història i han situat Sabadell al mapa de l'esport", afirma Josep Masip.

Qui agafa el relleu?

Per sort, aquesta tradició de l'esport d'alt nivell ha tingut relleu en els últims temps. La ciutat continua sent un dels punts de concentració de grans esportistes. Referents consolidats de les seves disciplines. El waterpolo, amb el Club Natació com a gran formador de talent, es manté com l'esport de més producció. Sergi Cabanas, doble campió del món, o Nona Pérez, campiona d'Europa i olímpica, en són els exemples més evidents.

Aquestes figures consolidades també són ben presents en handbol, amb Ian Tarrafeta i Dani Fernández entre els millors del continent en les seves posicions i, sobretot, un Aleix Gómez que ha guanyat quatre Champions i és el màxim golejador històric de les finals a quatre de la competició continental. Tots tres, a més, van ser bronze a París amb els 'Hispanos'. També figures com Iker Pajares, doble bronze europeu i múltiple campió estatal, o Pepe Martí, competint a la Fórmula E, mostren la gran diversitat i qualitat de l'esport a la ciutat.

  • Gómez i Fernández, celebrant un triomf amb el Barça

El futur està assegurat

I el relleu continua. El futur és prometedor i engrescador. En els últims temps ja han sorgit algunes figures que poden agafar aquest testimoni dels grans esportistes sabadellencs de l'última dècada per continuar el llegat. El més evident és el d'Aïcha Camara, la jove futbolista de Can Puiggener que ja és campiona de tots els títols possibles amb el Barça i també del món sub-20 amb Espanya. Un projecte de present i futur.

En la mateixa línia, i sense sortir del futbol, Iker Rodríguez apunta a ser un dels grans porters del futur del futbol espanyol i tot just acaba de renovar amb el club blaugrana fins al 2029. En atletisme, la saga Molins continua i el Pol és un dels projectes importants en clau estatal. Sempre vinculat a la Joventut Atlètica, ara es troba als Estats Units, amb la Universitat d'Illinois, complint el seu segon any després de batre diversos rècords de categoria i competir en el Mundial sub-20.

I, més a prop de casa, el Club Natació continua generant talent. Ona Jurado és una jugadora de waterpolo amb un futur enorme, igual que Tiago Carrió, que ja ha debutat amb la selecció espanyola absoluta i ha viscut actuacions increïbles en partits decisius amb l'Astralpool. Sense oblidar les Paula Carrasco, Anna Vallès o Noah Romeva, entre altres. Eneko Sánchez també està cridat a ser un referent en l'artística en el pròxim lustre.

  • Carrió, en un partit de la Champions amb el Club

Tot plegat és només la punta de l'iceberg i una petita mostra de la qualitat i quantitat de l'esport sabadellenc. "Els clubs i les apostes són fermes. Això assegura que en algunes disciplines sigui molt més factible una continuïtat. Després sempre hi ha casos excepcionals, però estic convençut que en els esports d'equip, sobretot, el talent sabadellenc continuarà sorgint i consolidant-se", assegura Martí Sala. Una ciutat connectada per l'esport que ha creat, crea i continuarà creant talent i campions. Una generació d'or que ens ha omplert la infància de grans records i una de nova que es vol fer un lloc entre els millors del panorama internacional.

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google