Marcos Carrión i Noel Álvarez
És autodidacta i aquests són els seus primers curtmetratges, però no han passat desapercebuts. Noel Álvarez va guanyar el concurs de microcurts del metro barceloní filmant peus amb un pal d’escombra i el 21 de febrer porta Catarsis al Festival de Cinema de Terror de Sabadell.
«Pies» és «un poema conceptual» de 40 segons, diu. I això que podien filmar fins a 3 minuts. I és que les sabates diuen molt de les persones. «Hi ha cares que no es mereixen els seus peus», deixa anar el nou realitzador sabadellenc Noel Álvarez, flamant guanyador, junt amb Marcos Carrión (ajudant de direcció) i Raúl Tomás (director de fotografia), del «Subtravelling», el IV Certamen de Microcurts de TMB de Barcelona en l’apartat de «Roda a TMB».
Havien de gravar amb un mòbil i mostrar «creativitat i enginy per descobrir situacions a les instal·lacions del metro o del bus de Barcelona», segons les bases. Amb «Pies» van guanyar un iPad mini competint amb 65 propostes més i entraran a un «circuit» de curtmetratges. Part del seu enginy va ser lligar l’smartphone a un pal d’escombra i gravar a gran velocitat entre els passatgers dels vagons.
Però la seva creació més esperada és Catarsis, un curtmetratge en el qual Noel Álvarez ha treballat durant 10 mesos i només li ha costat… 113 euros. És el rebut de material divers i sang de broma que necessitava per a la nena morta de la història, com per exemple unes lents de contacte negres per simular que no tenia ulls. Deixant de banda això, el curt ha tingut «un cost zero», destaca. «Tinc aquesta habilitat», afegeix.
Catarsis, que es projectarà al Festival de Cinema de Sabadell el proper 21 de febrer, no és pròpiament un film de por. «És un curt que enganya una mica. Al principi sembla convencional però després fa un gir, va molt més enllà i té un final molt diferent» explica el director d’aquest «conte fantàstic que té elements de terror».
Actors sabadellencs
Hi participen alguns actors sabadellencs com Laura Montserrat, Rubén Medina i Núria Valldeperas, a més del barceloní Armand Mañana. En aquesta ocasió Marcos Carrión apareix com a productor.
La història comença amb un esquema clàssic. Tres reporters van a una masia abandonada per rodar un bon reportatge sobre un brutal assassinat que va succeir-hi el 1974. Alguns veïns creuen que l’esperit de la víctima, morta pel seu pare, hi habita. «Va ‘in crescendo’ i tens moltes ganes de saber com acabarà, però amb l’estómac malament», diu el director, «molt content amb el resultat» d’aquests 9,40 minuts d’angoixa.
Rodat amb una Canon EOS 7D i una 60D, espera obrir-se camí amb el curt Catarsis per festivals europeus. Mentrestant, aquest director autodidacta ja pensa en un llargmetratge o en una sèrie «amb temes no explorats».
