Hem dedicat dos articles a glosar el llibre d’Antonio González: “Camino de Dolores”. El llibre se l’ha hagut d’editar i pagar el propi autor. Una vergonya ciutadana. Ja va passar amb el Ginés Fernandez: “La senda de mi destino”. Amb més o menys suports, cada autor sabadellenc que ha volgut publicar les seves memòries ho ha hagut de fer sol: Jaume Saderra i Riera.” Esgarrinys de Filferrada (Somnis confinats)”. Aranguren: El Paisaje Ediciones, 1989; Manuel Pac Vivas: Batalló de càstig. Memòries d’un vell lluitador d’origen pagès. Lleida. Pagès Editors, 1999; Jordi Serrano: “Josep Xinxó Bondia. i les JSUC de Sabadel”l. Editorial: Montflorit, Cerdanyola del Vallès.
Cal remarcar que de 94 regidors i regidores que ha tingut l’Ajuntament de Sabadell fins l’any 1999, només dos han escrit memòries: Joan Moles Benet: “Records d’un sabadellenc compromès”. Agrupació de Veïns de Gràcia. Sabadell, 2011; i Ginés Fernández: “La senda de mi destino”. Sabadell 2004 2004. Només Josep Rosas, mort a l’exili, va aconseguir pòstumament veure editades les seves memòries gràcies a l’Ajuntament de la ciutat: (ciutadà desconegut). “Del Llobregat al Mapocho”. Sabadell: AHS, Sabadell. 2005.
Tenim, a més, les entrevistes que va realitzar Xavier Domènech l’any 2000 en el marc del projecte “Història oral i militància sindical. Biografies obreres. 1939-1978” que desembocà en la “Col·lecció Biografies Obreres de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya (BBOO-AHCO)” organitzades per la Fundació Cipriano García amb suport del nostre Ajuntament. Es van fer entrevistes en profunditat a aquests sabadellencs: Joaquin Zamoro Tejeda, Manuel Navas Escribano, Francisco Morante Fernández, Remei Bona Puigvert, Álvaro García Trabanca, Angel Rey Navarro, Ginés Fernández, Antoni Farrés i Sabater, Antonio González Merino, Francisco Morales Sánchez, Lluís Casanovas Riera, Juan Ignacio Valdivieso Álvarez, Resurección Fernández, Jerónimo Vázquez Rey i també a Antonio González González. Cada entrevista pot ser el centre d’una publicació tal i com vam fer Xavier Domènech i jo mateix a “Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament”. Angle editorial. Barcelona 2015.
Crec que seria bo i que és de justícia que la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sabadell engegui, abans no sigui massa tard -quan ja tothom sigui mort-, una col·lecció de llibres sobre la memòria militant. Es podria començar per les memòries inèdites d’un il·lustre exiliat sabadellenc Avenir Marcè: Memòries, Reanne, França. Són realment sensacionals. I reeditar les d’Antonio González i Ginés Fernandez. Caldria continuar per les 15 entrevistes. Corre pressa, molt ja són morts. A banda de fer una col·lecció de testimonis de la memòria militant a la ciutat caldria fer; un estudi monogràfic del naixement de CCOO a Sabadell; un sobre l’Assemblea Democràtica de Sabadell; també un estudi del PSUC a Sabadell, sembla mentida que, per la importància que té en la història de la resistència i els primers anys de democràcia encara ningú s’ho hagi plantejat; un sobre el Front Nacional de Catalunya: un sobre els primers 20 anys d’Ajuntaments democràtics. Creiem que hi ha prou distància com per intentar tenir-ne un coneixement més acurat i permetre avaluacions i balanços; i també, per què no dir-ho, una biografia d’Antoni Farrés.
Es tractaria que l’Ajuntament, encarregués aquests treballs a joves historiadors de la ciutat i arribés a un acord amb una editorial i repartir 400 exemplars per cada escola, institut i biblioteques de la ciutat. Així com a les entitats de caire cultural i veïnal.
Pel que fa als llibres ja publicats es podrien penjar en format PDF al web municipal en un espai dedicat a la memòria. La major part son introbables. Penjar-los és gratis.
Som una ciutat amb moltes virtuts però molt eixuta per demostrar que estem agraïts a la gent que va deixar la pell en la lluita per una ciutat millor. I a més, cal que les noves generacions sàpiguen que no són la primera baula de la llibertat i la justícia.
“Seria de justícia que la regidoria de cultura de l’Ajuntament engegui una col·lecció de llibres sobre la memòria militant”
