En acabar el curs apareixen als diaris, a l’apartat de cartes al director, escrits de famílies dolgudes per actuacions que s’han donat a les escoles. Sovint, hi mostren la disconformitat envers certes maneres de fer, ja siguin acadèmiques o bé pedagògiques; hi expressen diagnòstics sense l’aval d’un professional o sense esperar que especialistes acreditats en facin l’informe corresponent. Moltes vegades les informacions de què els ciutadans disposen a la xarxa d’internet els permeten ocupar el lloc d’advocats, periodistes, psicòlegs, metges, mestres, filòsofs i doctors en mil sabers. I aquesta tendència a l’intrusisme professional, palesa avui dia en molts àmbits laborals, també es copsa a les escoles.
D’altra banda, és lloc comú que la llei de protecció de dades, que molt encertadament blinda les informacions personals, no permet que institucions que es troben a primera línia de la mirada dels ciutadans puguin argumentar públicament actuacions i decisions, atès que haurien de revelar dades i detalls de processos que han seguit d’acord amb uns protocols establerts; i, aleshores, estarien vulnerant la legalitat.
Per tant, és fàcil però injust sentenciar, criticar i desacreditar des de només una de les cares de la moneda. I, en aquest sentit, crec fermament que no són sinó males pràctiques que els responsables dels mitjans de comunicació haurien d’evitar en rebre cartes d’opinió que no permeten a una institució poder clarificar maneres de procedir sense incórrer a vulnerar l’esmentada llei de protecció de dades. I encara més en el cas d’una escola, si tenim present també la legislació que empara la intimitat dels menors d’edat. De fet, és precisament per això que l’Administració posa a disposició dels ciutadans els canals oficials per tramitar reclamacions diverses.
Tot i això, en el terreny delicat i complex de la resolució de conflictes, hi ha qui confon la impressió del silenci (o inoperància) de les institucions i l’Administració amb la sordesa del qui, com a part afectada en un determinat contenciós, només vol acceptar les decisions que coincideixen amb les aspiracions, les conviccions i els interessos propis.
