Moments dolorosos, on tot succeeix de pressa, la impotència et colma l’enteniment i el temps no és el millor company. Algú comenta amb tota certesa que és un dia que tots vivim… és ben cert i, malgrat tot, quan observes l’escalfor que reps dels que t’envolten, la tristesa defalleix i sents confort.
Volem donar-los les gràcies de tot cor als professionals de l’equip de Neurologia de l’Hospital Taulí i al personal de la vuitena planta; molt especialment l’enteresa i suport de la nostra cosina Teresa , la humanitat de Sor Margarita i la companyia, ànim de la família, amics i veïns del Casc Antic de Barberà.
Adéu pare, adéu Joan.
