A un pla molt diferent d’aquella crítica a l’Església catòlica titulada Dies Irae, la visceral i sempre sorprenent coreògrafa Marta Carrasco estrena ara No sé si… un espectacle que, segons diu, encomana ganes de viure i és un cant a l’esperança. Demà arriba a L’Estruch (21.30h.) després de la seva estrena al Festival Temporada Alta de Girona.
Marta Carrasco comparteix escenari amb el ballarí i actor Alberto Velasco –un partenaire contraposat, començant pel seu gran pes, amb la qual ja ha col·laborat en anteriors ocasions– en un espectacle de dansa contemporània inspirat en les germanes bessones Kessler.
La relació, teixida amb el text i dramatúrgia de Roberto García de Mesa, traspua vida, solitud, amor i ànima des d’un punt de vista molt vital, fins i tot amb humor.
Segons escriu Marta Porter, en aquesta nova coreografia Carrasco «pren la quietud com a l’indret on buscar la tendresa perduda en néixer, la bellesa en el que és monstruós, la cruesa com a trofeu… No sé si… és un viatge emocional cap a les petites coses, cap a l’efímer, cap al crit silenciós del perfecte suïcida. O potser no».
El muntatge neix sobre la reflexió sobre el dubte, els desitjos i la incertesa. Perquè Marta Carrasco defensa el dubte com un estímul per fer-te preguntes, créixer i «anar més enllà». El procés de creació va coincidir amb els últims mesos de vida del seu pare, que finalment va morir al’estiu, i això la va marcar, sobretot, ha dit, en el sentit que ell la va animar a «disfrutar de la vida».
El resultat té com a marc escenogràfic «una pluja de sabates» que va trobar als Encants.
La companyia, com és habitual els darrers anys, ha estat resident a L’Estruch, la fàbrica de creació de les arts en viu on ha pogut donar forma a aquesta co-producció amb el CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i el Temporada Alta.
